Aquesta recerca pretén descriure les estratègies argumentatives que els estudiants universitaris utilitzen en situació de debat per construir el coneixement. L'estudi s'ha dut a terme a partir de dos escenaris diferenciats d'aprenentatge; un primer debat de rol clàssic, en el qual uns participants adopten la posició a favor d'un dels components del dilema exposat i uns altres defensen la posició contrària. I un segon debat de role-playing, en el qual els participants adopten un rol professional i actitudinal en la dramatització d'una reunió professional amb la finalitat d'arribar a uns acords per a la resolució d'un cas pràctic.
Els objectius d'aquesta recerca se centren en, a) conèixer quin és el coneixement declaratiu dels participants sobre el debat com metodologia per construir coneixement, b) analitzar les estratègies argumentatives tant escrites com orals en alumnes de primer curs d'educació superior, c) analitzar el contingut i l'estructura argumentativa oral entesa com la seqüència d'argument, contraargument i refutació, d) analitzar els tipus de contraarguments i refutacions, les seqüències argumentatives, els patrons d'interacció i e) analitzar la incorporació polifònica (o d'altres veus) en els textos inicials, els debats orals i els textos finals.
Per assolir aquests objectius s'ha adoptat una metodologia ex post facto, amb un enfocament descriptiu-explicatiu i un disseny combinat d'anàlisi de dades amb tècniques quantitatives i tècniques qualitatives. Per cadascun dels objectius s'han dut a terme diversos nivells d'anàlisi: per la totalitat dels estudiants (n=77), per cadascun dels grups de seminari i segons els dos tipus de debat.
Els resultats indiquen una millora en l'evolució de les estratègies argumentatives escrites com efecte de la interacció grupal, així com canvis significatius en els punts de vista sobre els temes debatuts. Pel que fa al discurs argumentatiu oral, els participants manifesten, en ambdós debats, la mateixa estructura argumental i similars seqüències i patrons d'interacció. Tot i així, en alguns episodis temàtics s'observa una adaptació a la demanda de la tasca que implica canvis en els patrons d'interacció. Alhora, també s'observen diferències significatives respecte la incorporació de diferents veus provinents de les lectures o dels debats, tant en les produccions escrites com orals dels estudiants.

Esta investigación pretende describir las estrategias argumentativas que los estudiantes universitarios utilizan en situación de debate parar construir el conocimiento. El estudio se ha llevado a cabo a partir de dos escenarios diferentes de aprendizaje; un primer debate de rol clásico, en el cual unos participantes adoptan la posición a favor de uno de los componentes del dilema expuesto y otros defienden la posición contraria. Y un segundo debate de role-playing, en el cual los participantes adoptan un rol profesional y actitudinal en la dramatización de una reunión profesional con la finalidad de llegar a unos acuerdos para la resolución de un caso práctico.
Los objetivos de esta investigación se centran en, a) conocer cuál es el conocimiento declarativo de los participantes sobre el debate como metodología para construir conocimiento, b) el estudio de las estrategias argumentativas tanto escritas como orales en los alumnos de primer curso de educación superior, c) analizar el contenido y la estructura argumentativa oral entendida como la secuencia de argumento, contraargumento y refutación, d) analizar los tipos de contraargumentos y refutaciones, las secuencias argumentativas, los patrones de interacción y e) analizar la incorporación polifónica (o de otras voces) en los textos iniciales, los debates orales y los textos finales.
Para conseguir estos objetivos se ha adoptado una metodología ex post facto, con un enfoque descriptivo-explicativo y un diseño combinado de análisis de datos con técnicas cuantitativas y técnicas cualitativas. Para cada uno de los objetivos se han llevado a cabo diversos niveles de análisis: para la totalidad de los participantes (n=77), para cada grupo de seminario y en función de los dos tipos de debates.
Los resultados indican una mejora en la evolución de las estrategias argumentativas escritas como efecto de la interacción grupal, así como cambios significativos en los puntos de vista sobre los temas debatidos. En referencia al discurso argumentativo oral, los participantes manifiestan en ambos debates la misma estructura argumental y similares secuencias y patrones de interacción. Sin embargo, en algunos episodios temáticos se observa una adaptación a la finalidad de la actividad que implica cambios en los patrones de interacción. Al mismo tiempo, también se observan diferencias significativas respecto a la incorporación de diferentes voces provenientes de las lecturas o de los debates, tanto en las producciones escritas como orales de los estudiantes.

The scope of this study is to describe the argumentative strategies students use in a debate situation in order to construct knowledge. This study was carried out in two different learning contexts; a classic role in the first debate, where some participants take a position in favour of a component of the dilemma to be faced and others defend the contrary position. And a second debate of role-playing, in which participants adopt a professional role and attitude in the dramatization of a professional meeting with the purpose of reaching agreement to solve a practical case.
The aims of this research focuses on a) finding out the participants' declarative knowledge about debate as a methodology to contruct knowledge, b) studying written and oral argumentative strategies of firstyear undergraduate students, c) analyzing the content and structure of oral argumentation when it is understood as a sequence of argument, counterargument and refutation, d) analyzing the types of counterarguments and refutations, argumentative sequences, patterns of interaction and e) analyzing the polyphonic incorporation (other voices) in the initial texts, oral discussions and final texts.
In order to achieve these aims, an ex post facto methodology has been adopted, with a descriptive-explanatory approach, and a combined design of data analysis with quantitative and qualitative techniques. For each aim several levels of analysis were carried out: for the whole students (n=77), for each seminary group and according to two types of debates.
The results indicate an improvement in the argumentative writing strategies development due to group interaction effects, as well as significant changes in points of view on the issues discussed. In terms of oral argument speech, participants expressed the same argument structure and similar sequences and interaction patterns in both debates. However, in some thematic episodes there is an adaptation to the demands of the task that involves changes in the interaction patterns. Moreover, there are also significant differences between the different voices from the readings and discussions, both in written and oral students' production.