Objectius
Analitzar les característiques del coneixement construït en grup, l'increment de complexitat cognitiva i el paper d'alguns elements situacionals i metodològics que poden afavorir-la.

Antecedents teòrics i revisió bibliogràfica:
En la línia de les propostes de King i Schneider (1991), Corbí (1992), Mayor Zaragoza (1994), Delors (1996) i Morin (2001) sobre la creixent complexitat social i la necessitat que la persona hi pugui donar resposta, es parteix dels conceptes d'intel·ligència, de pensament i coneixement complex (Sternberg, 1994) per concretar els trets distintius dels espais d'ensenyament-aprenentatge i les metodologies que fomenten la complexitat cognitiva.

Primer itinerari de recerca:
Se centra en el treball amb grups de seminari d'estudiants de 4t de Psicopedagogia al llarg de tres anys, utilitzant un disseny metodològic qualiquantitatiu. A través d'entrevistes a l'inici i al final de cada quadrimestre, s'eliciten i es fa la valoració dels constructes que els estudiants utilitzen en relació a un tema que se'ls proposa. De l'anàlisi de diferents índex i indicadors de complexitat, comparant els resultats de l'inici amb els del final de quadrimestre (test-retest), es desprenen unes primeres conclusions que es reafirmaran i es complementaran amb les del segon itinerari de recerca.

Segon itinerari de recerca:
S'aplica un disseny metodològic qualitatiu i es focalitza la recerca en vuit participants. S'utilitzen tres procediments (entrevistes, cròniques i focus-group) per tal que l'anàlisi de les dades que ofereixen permeti la seva triangulació.

Les principals conclusions del treball són:

Els participants expliciten l'experiència personal i grupal d'un canvi cap a una forma de pensar més complexa que es concreta en noves actituds i capacitats específiques tals com la presa de consciència, la multidimensionalitat, la diferenciació d'elements i alhora la integració i articulació d'aquests, transferibles a altres contextos de la vida personal i professional. Aquestes característiques poden permetre donar respostes més adequades a les noves situacions i tendències que planteja la creixent complexitat de la societat.

Tant el marc contextual del seminari i la vivència i aprenentatge compartit que propicia com les tècniques i activitats específiques utilitzades, es perceben com a elements detonants d'aquests canvis i generadores de conflicte cognitiu, de motivació i de canvi personal i grupal.

Finalment, per explicar els trets d'un espai d'ensenyament-aprenentatge universitari afavoridor del desenvolupament de pensament i coneixement complex, es proposa un model que integra dues tríades de variables: "sentiment, pensament, acció" i "coneixements axiològics, científics i organitzatius".