- El treball dels joves amb retard mental en entorns normalitzats: anàlisi d'una realitat de treball amb suport
Després de més de vint anys d'aprovació de la Llei d'integració social del minusvàlid (LISMI, 1982), amb la qual es va iniciar el reconeixement progressiu de les persones amb discapacitats com a subjectes de drets i no com a simples objectes de tractament o d'assistència, s'ha volgut aprofundir en la situació de les persones amb discapacitat intel·lectual en l'àmbit laboral.

Des de l'assumpció dels principis de normalització, integració, inclusió, personalització i participació de les persones amb discapacitat intel·lectual en la vida cultural, social i econòmica, pren sentit el treball que hem realitzat: analitzar les experiències laborals dutes a terme per deu joves del Projecte Aura de Barcelona, amb la modalitat de treball amb suport com l'opció més normalitzadora per a la inserció laboral de persones amb discapacitat intel·lectual en el mercat competitiu.

L'objectiu general de la recerca és analitzar, d'una banda, el comportament de les variables -personals, laborals i socials- que poden ajudar a predir l'èxit en l'ajust d'un treballador amb discapacitat intel·lectual en una empresa ordinària amb la modalitat de treball amb suport i, de l'altra, si aquest comportament contribueix en la qualitat de vida del treballador.

En els processos d'inserció laboral hi intervenen i interaccionen múltiples factors, provinents de diverses dimensions relacionades entre si: els joves amb discapacitat intel·lectual, la seva família, la formació prèvia, l'entorn laboral, la formació rebuda a l'empresa, la relació amb els companys de feina, etc. Aquests factors tindran una incidència diferent en cada cas. Així, doncs, hem analitzat les històries laborals d'aquests deu casos, hem recollit informació dels protagonistes de la recerca -els deu joves amb discapacitat intel·lectual-, les seves famílies, els seus preparadors laborals i els suports naturals que tenen actualment en l'empresa on treballen. Amb totes les aportacions, hem analitzat la relació entre les variables de la persona, del lloc de treball i dels suports que rep el treballador per veure si influeixen en la qualitat de vida del treballador amb discapacitat intel·lectual.

Els resultats obtinguts ens han permès formular conclusions que, per un cantó, poden tenir implicacions en la intervenció dels professionals en el disseny de programes per a persones amb discapacitat intel·lectual i, per l'altre, permeten fer alguns suggeriments a l'hora d'aplicar aquesta metodologia d'inserció laboral. N'apuntem alguns dels més rellevants. Quant a la percepció de la qualitat de vida dels deu casos, i basant-nos en l'escala de Schalock i Keith, 1993, en general es constaten unes puntuacions força altes en les subescales de competència i productivitat i satisfacció, mentre que en les subescales d'autodeterminació i pertinença social els resultats han estat força més baixos.

L'Associació Americana de Retard Mental (2002) insisteix en el fet que, si es proporcionen els suports adequats, les persones amb retard mental podran millorar el seu funcionament de vida diària i gaudir d'una vida més integrada i plena. Els nostres resultats evidencien que el preparador laboral i el supervisor natural són els suports personals que cal proporcionar al treballador amb discapacitat intel·lectual al llarg de tota la seva vida laboral. La intensitat del suport proporcionat serà diferent, però el suport serà necessari per a cada cas i en el transcurs de la vida laboral de la persona.

- El trabajo de los jóvenes con retraso mental en entornos normalizados: análisis de una realidad de trabajo con apoyo

Tras más de veinte años de la aprobación de la Ley de integración social del minusválido (LISMI, 1982), con la que se iniciaba el reconocimiento progresivo de las personas con discapacidades como sujetos de derechos y no como meros objetos de tratamientos o de asistencia, hemos querido profundizar en la situación de las personas con discapacidad intelectual en el ámbito laboral.

Desde la aceptación de los principios de normalización, integración, inclusión, personalización y participación de las personas con discapacidad intelectual en la vida cultural, social y económica adquiere sentido el trabajo que hemos realizado: analizar las experiencias laborales de diez jóvenes del Proyecto Aura de Barcelona, en la modalidad de trabajo con apoyo como la opción más normalizadora para la inserción laboral de personas con discapacidad intelectual en el mercado competitivo.

El objetivo general de la investigación ha sido analizar el comportamiento de las variables - personales, laborales y sociales - que pueden ayudar a predecir el éxito en el encaje de un trabajador con discapacidad intelectual en una empresa ordinaria en la modalidad de trabajo con apoyo y si éste contribuye en la calidad de vida del trabajador.

En los procesos de inserción laboral intervienen e interaccionan múltiples factores, procedentes de diversas dimensiones relacionadas entre sí: los jóvenes con discapacidad intelectual, su familia, la formación previa, el entorno laboral, la formación recibida en la empresa, la relación con los compañeros de trabajo, etc. Estos factores tienen una incidencia diferente en cada caso. Hemos analizado las historias laborales de las diez personas objeto de estudio, hemos recogido información de los protagonistas de la investigación -los diez jóvenes con discapacidad intelectual-, de sus familias, de sus preparadores laborales y de los apoyos naturales que tienen actualmente en la empresa donde trabajan. En todos los casos hemos analizado la relación entre las variables de la persona, del lugar de trabajo y de los apoyos que recibe el trabajador para ver si influyen en su calidad de vida.

Los resultados obtenidos nos han permitido formular conclusiones que, por un lado, pueden tener implicaciones en la intervención de los profesionales en el diseño de programas para personas con discapacidad intelectual y, por otro, permiten formular algunas sugerencias en la aplicación de esta metodología de inserción laboral. Indicamos a continuación algunas de las más relevantes. Respecto a la percepción de la calidad de vida en los diez casos, y basándonos en la escala de Schalock y Keith, 1993, en general se constatan unas puntuaciones bastante altas en las subescalas de competencia, productividad y satisfacción, mientras que en las subescalas de autodeterminación y pertinencia social los resultados han sido bastante más bajos.

L'AAMR, 2002, insiste en que si se proporcionan las ayudas adecuadas, las personas con retraso mental pueden mejorar su funcionamiento en la vida diaria y disfrutar de una vida más integrada y plena. Nuestros resultados destacan las figuras del preparador laboral y del supervisor natural como ayudas personales que hay que proporcionar al trabajador con discapacidad intelectual a lo largo de toda su vida laboral. La intensidad de la ayuda proporcionada será diferente en cada caso y en el transcurso de la vida laboral de la persona, pero necesaria para el mantenimiento del puesto de trabajo.

- Work of youngsters with mental retardation in normalized settings: analysis of a supported employment reality

It has already been more than 20 years since the "Law of Social Integration of the Disabled" (LISMI, 1982) was passed, which initiated the increasing recognition that people with disabilities were subjects of rights, rather than just objects for treatments or assistance. My objective has been to study the situation of people with intellectual disabilities in the working field.

This work takes sense from the assumption of the principles of normalization, integration, inclusion, personalization, and participation of the intellectually disabled people in the cultural, social and economic life: we analyzed the working experiences of ten youngsters from the Aura Project in Barcelona, with supported employment as the best option for the working integration of people with intellectual disability.

The main research objective was to analyze the behavior of the variables -personal, working, and social- that can help to predict the success of a worker with intellectual disability in a supported job, and whether this contributes to the worker's quality of life.

Several factors act and interact in the process of working integration, which come from several dimensions that are related to each other: youngsters with intellectual disability, their family, previous training, working environment, training obtained in the workplace, relationship with workmates, etc. These factors will have a different incidence in each case.

We analyzed the working histories of these ten people, gathered information from the actors of the research, their families, their trainers and the coworker trainer they have in the workplace. With all the contributions, we analyzed the relation between person, job and the supports that the worker gets in order to see whether they have an influence on the quality of life of the worker with intellectual disability.

The results allow us to conclude that these variables can have implications in the intervention of professionals when designing programs for people with mental retardation, and also to make suggestions when applying this methodology of working integration. We point to some of the most important ones.

In relation to the perception of quality of life in the 10 cases, and using the Schalock and Keith questionnaire (1993), in general we can see good scores in the competitive, productiveness and satisfaction subscales, whereas the results in the self-determination and social integration subscales were lower.

The American Association on Mental Retardation (2002) insists that, if provided with the appropriate supports, people with mental retardation can improve their quality of life.
Our results show evidence that the working trainer and the coworker trainer are personal supports that the worker with intellectual disability should be provided with during all his working life. The intensity of the support will be different in each case and throughout the person's working life.