Resum

El procés de mundialització econòmica, la revolució tecnològica digital i els nous patrons de demanda assenten les bases d'una nova economia, que es caracteritza per una massiva incorporació del coneixement a l'activitat econòmica. Podem afirmar, doncs, que la nova economia és l'economia del coneixement i que l'economia del coneixement és global, digital i amb una creixent demanda de mercaderies amb caràcter intangible. Aquest treball d'investigació analitza, des d'un punt de vista de
l'anàlisi econòmica, però amb un enfocament necessàriament interdisciplinari, les transformacions de l'activitat productiva vinculades amb l'ús intensiu del coneixement. Amb la intenció d'evidenciar empíricament com el coneixement s'ha revelat com un factor productiu i una mercaderia de progressiva importància econòmica a partir de la segona meitat de la dècada dels noranta a un ampli conjunt de països de l'OCDE i partint de la literatura sobre els fets i les fonts del creixement econòmic
s'han contrastat les següents hipòtesis. Primera, l'aplicació econòmica de les TIC defineix una
economia basada en el coneixement. Segona, la massiva incorporació de les TIC a l'activitat
econòmica defineix un nou esquema en la producció de coneixement. I, tercera, el coneixement és un
factor productiu determinant del nivell i del creixement de la productivitat i, en conseqüència, del creixement econòmic.

El proceso de mundialización económica, la revolución tecnológica digital y los nuevos patrones de
demanda sientan las bases de una nueva economía, que se caracteriza por la masiva incorporación del
conocimiento a la actividad económica. Podemos afirmar, pues, que la nueva economía es la economía
del conocimiento y que la economía del conocimiento es global, digital y con una demanda creciente
de mercancías con carácter intangible. Este trabajo de investigación analiza, desde el punto de vista
del análisis económico, pero con un enfoque interdisciplinario, las transformaciones de la actividad
productiva vinculadas con el uso intensivo del conocimiento. Con la intención de evidenciar
empíricamente como el conocimiento se ha revelado como un factor productivo y una mercancía de
progresiva importancia económica a partir de la segunda mitad de la década de los noventa en un
amplio conjunto de países de la OCDE y partiendo de la literatura sobre los hechos y las fuentes del
crecimiento económico se han contrastado las siguientes hipótesis. Primera, la aplicación económica
de las TIC define una economía basada en el conocimiento. Segunda, la masiva incorporación de las
TIC a la actividad económica define un nuevo esquema en la producción de conocimiento. Y, tercera,
el conocimiento es un factor productivo determinante en la explicación del nivel y el crecimiento de la
productividad y, en consecuencia, del crecimiento económico.