Las prácticas de recursos humanos y el rendimiento organizacional. Un estudio contextualizado en la Administración Local Catalana

Abstract

Para poder hacer frente al entorno competitivo que actualmente se requiere, las organizaciones en general, y las administraciones públicas en particular, deben adecuar su gestión y regirse bajo los principios de eficiencia y eficacia, que les permiten ser competitivos y proporcionar los servicios que requiere la sociedad actual. La Gestión de las Personas se ha convertido en una herramienta estratégica para conseguir este objetivo y vincular a las personas y el rendimiento de las organizaciones. En esta Tesis doctoral se plantea como finalidad, por un lado conocer las principales prácticas de gestión de recursos humanos que tienen lugar en los ayuntamientos, y por otro, establecer las relaciones que existen entre estas prácticas y los resultados sobre los comportamientos de los empleados, y su impacto sobre el rendimiento organizativo. El análisis se aplica sobre una muestra de 320 empleados de ayuntamientos catalanes. Para llevar a cabo el estudio se ha trabajado con información primaria obtenida a través de una encuesta realizada en 14 ayuntamientos de Cataluña con una población superior a los 20.000 habitantes. Los resultados obtenidos han sido analizados mediante estadísticos descriptivos, consiguiendo así una imagen de las principales prácticas de recursos humanos del sector y de las percepciones que los empleados tienen de sus comportamientos y del rendimiento organizativo. En una segunda parte se ha realizado un análisis confirmatorio del modelo de relaciones que se plantea, mediante la metodología de ecuaciones estructurales. Los resultados obtenidos son consistentes con los recogidos en la literatura, aunque cabe destacar la aportación que significa esta investigación en el campo de la Administración Local Catalana, y el estudio de sus propias particularidades. Cabe destacar también la importancia del compromiso como variable mediadora entre las prácticas de recursos humanos y los resultados en este tipo de organizaciones y la escasa relevancia de la satisfacción laboral.Con este estudio se abren nuevas líneas de investigación en el campo del la Gestión de Recursos Humanos y el rendimiento organizacional, tanto en el contexto de la Admisnitración Local, como en aspectos metodológicos y prácticos.

Per poder fer front a l’entorn competitiu que actualment es requereix, les organitzacions en general, y les administracions públiques en particular, han d’adequar la seva gestió y fer prevaldre els criteris de eficiència y eficàcia, que permetran una major competitivitat i proporcionar els serveis que requereix la societat actual. La Gestió de les Persones s’ha convertit en una eina estratègica per assolir aquest objectiu i aconseguir vincular a les persones que treballen en les organitzacions amb el seu rendiment. Aquesta Tesis doctoral es planteja, d’una banda esbrinar quines son les principals pràctiques de recursos humans que tenen lloc en els ajuntaments, y d’altra banda establir les relacions entre aquestes pràctiques y els resultats sobre els comportaments dels empleats, y el seu impacte en el rendiment organitzatiu. L’anàlisi es duu a terme sobre una mostra de 320 empleats en diferents ajuntaments de Catalunya. Por poder realitzar aquest anàlisis s’ha treballat amb dades primàries, obtingudes mitjançant una enquesta realitzada a 14 ajuntaments catalans amb una població superior als 20.000 habitants. Els resultats obtinguts han estat analitzats mitjançant estadístics descriptius, aconseguint d’aquesta manera una imatge de les principals pràctiques de recursos humans del sector, y les percepcions que els empleats tenen dels seus comportaments y rendiment a la feina, així com del rendiment organitzatiu. En una segona part, s’han dut a terme una anàlisi confirmatòria del model de relacions plantejat i s’ha emprat, per fer-ho, la modelització de equacions estructurals. Els resultats obtinguts són consistents amb els que contempla la literatura en altres sectors, encara que cal remarcar la aportació que representa que el estudi ha estat contextualitzat en el marc de l’Administració Local Catalana, i s’han aconseguit descriure les seves particularitats. Cal destacar també la importància que el compromís presenta com a variable mediadora entre les pràctiques de recursos humans i els resultats, en aquest tipus d’organitzacions, a la vegada que la poca rellevància que la satisfacció laboral ofereix en aquesta investigació. Amb aquest estudi s’obren noves línees d’investigació en el camp de la Gestió de Recursos Humans i el rendiment organitzatiu, tan pel context que representa l’Administració Local, com per diferents aspectes metodològics i pràctics.

In order to cope with the requirements of the current competitive environment, organizations in general and public administration in particular, must adapt their management, and governed under the principles of efficiency and effectiveness. This allows them to be competitive and able to provide the services that society needs. Human Resource Management has become a strategic tool to achieve this goal by linking people and organizational performance. The objective of this research work is, on one hand, to know the main practices of human resource management taking place in municipalities, and secondly, to establish the relationships between these practices and results on the behavior of employees, and its impact on organizational performance. The analysis is applied on a sample of 320 Catalan town councils employees. To carry out the study we worked with primary information obtained through a survey conducted in 14 councils in Catalonia with a population over 20,000. The results obtained were analyzed using descriptive statistics. This has provided us with a picture of the main human resource practices in the sector, as well as the perceptions that employees have of their behavior and organizational performance. Next, we performed a confirmatory analysis of the model of relations poses, using structural equation methodology. The results are consistent with those reported in the literature. Note the significance of commitment as a mediating variable between human resource practices and performance in local government. On the other hand, our model highlights that job satisfaction has no influence on organizational performance, and establishes that some human resource practices already established in the municipalities do not affect the commitment and results. This study opens up new lines of research in the field of Human Resource Management and Performance Management in the context of the Local Administration both methodological and practical aspects.