La Síndrome Plurimetabòlica (Síndrome X) com a factor de risc Cardiovascular a l'atencìò primària.

Abstract

Introduction: the metabolic syndrome (MS) constitutes an extremely prevalent pathology, that conditions a high cardiovascular risk and therefore, is a cause of potentially avoidable death. <br/><br/>Hypothesis and objectives: probably the incidence of cardiovascular disease is superior in those subjects that fulfill MS criteria. Each component of the MS will have an impact determined on the probability of displaying active cardiovascular disease. <br/>The objectives were: to determine the prevalence of the MS and the agreement between the criteria diagnoses more accepted universally (the WHO and NCEP-ATP III); the cardiovascular risk of the individuals according to the MS diagnosis; the appearance of cardiovascular events according to the MS; the impact of the characteristics of the MS on the appearance of cardiovascular complications and the time in which these appear; and to compare diverse systems of calculation of the cardiovascular risk. <br/><br/>Material and methods: a cross-sectional study were carried out in order to know the prevalence of MS; and a prospective study to analyze the cardiovascular events. Greater patients of 14 years of age were selected, pertaining to two basic areas of health, representative of the general population of Reus. The period of study includes from the 01/01/1998 to the 31/12/2002. The study had the ethical institutional approval and the consent informed from the subjects. <br/><br/>Results: 1500 subjects are analyzed (871 women), between which 59 losses of pursuit took place during the 5 years of duration. The prevalence of arterial hypertension was of the 37,4%, the diabetes mellitus of the 15,7%, the intermediate alterations of the metabolism of the glucose of the 24%, obesity of the 32,4%, dyslipidaemias of the 22,9% and active smoking of the 18,7%. <br/>Considering the WHO criteria the prevalence of MS was of the 17,4%; and according to the NCEP-ATP III criteria of the 20,3%. The agreement between these two criteria diagnoses have been elevated, with an index kappa weighed of 0.693. <br/>The cardiovascular risk measured by the formula of Framingham has been superior in the patients with MS (19.6±11.4) that in the exempt of this condition (9.4±8.5) (p< 0.001). The differences also have been significant considering the tables of Girona (REGICOR) (12.5±15.4 versus 7.9±13.1, respectively) (p< 0.001). <br/>The cardiovascular complications also differ according to the considered group, thus, the population with MS had a prevalence of the 33,1% of complications during the 5 years, whereas the group without MS underwent only 7,8% of complications (p< 0.001). <br/>Analyzing the evolution of the groups by means of survival curves, it is observed that the group of high risk has a relative risk 16,6 times superior to the group of low risk of undergoing complications. As well as a relative risk 29,7 times superior to develope diabetes, in the 5 years of pursuit, of the group of high risk as opposed to the one of low risk. <br/>The multiple logistic regression of the components of the MS sample that the main factor is the arterial hypertension (OR= 8.9), followed of the obesity (OR= 7.3), dyslipidaemia (OR= 6.6) and finally the diabetes (OR= 1.5). <br/><br/>Conclusions: these obtained prevalences are similar to those of the countries of our environment, but the incidence of cardiovascular disease in Catalonia is of the lowest of the world. Probably this difference comes given by dietary patterns, physical exercise or by genetic factors. <br/>The MS constitutes a problem of first order considering their high prevalence and its cardiovascular prognosis. <br/>NCEP-ATP III criterion seems more suitable for its application in primary health care given to its greater simplicity and use of more clinical parameters. <br/>The cardiovascular risk measured by the tables of the REGICOR is next to the true incidence of observed cardiovascular disease in this study.<br/>A point of great importance is the incorporation of the MS like a risk factor in the list of conditioners and problems of the clinical histories of primary attention.

Introducció: la síndrome metabòlica (SM) constitueix una patologia extremadament prevalent, que condiciona un alt risc cardiovascular i per tant, és una causa de mort potencialment evitable. <br/><br/>Hipòtesi i objectius: probablement la incidència de malaltia cardiovascular sigui superior als subjectes que compleixin criteris de SM. Cada component de la SM tindrà un impacte determinat sobre la probabilitat de presentar malaltia cardiovascular activa. <br/>Com a objectius s'han marcat: determinar la prevalença de la SM i la concordància entre els criteris diagnòstics més acceptats universalment (OMS i NCEP-ATP III); el risc cardiovascular dels individus segons el diagnòstic de SM; l'aparició d'esdeveniments cardiovasculars segons la SM; l'impacte dels trets de la SM sobre l'aparició de complicacions cardiovasculars i el temps en que aquestes es presenten; i comparar diversos sistemes de càlcul del risc cardiovascular. <br/><br/>Material i mètodes: es realitza un estudi transversal per conèixer la prevalença de SM; i un estudi prospectiu per analitzar els esdeveniments cardiovasculars. Es varen seleccionar pacients majors de 14 anys d'edat, pertanyents a dues àrees bàsiques de salut, representatius de la població general de Reus. El període d'estudi abarca des de l'01/01/1998 fins el 31/12/2002. Es va comptar amb l'aprovació ètica institucional i el consentiment informat dels subjectes. <br/><br/>Resultats: S'analitzen 1500 subjectes (871 dones), dels quals es produeixen 59 pèrdues de seguiment durant els 5 anys de durada. La prevalença d'hipertensió arterial va ser del 37.4%, la diabetis mellitus del 15.7%, les alteracions intermitges del metabolisme glucídic del 24%, obesitat del 32.4%, dislipidèmies del 22.9% i tabaquisme actiu del 18.7%. <br/>Considerant els criteris OMS la prevalença de SM ha estat del 17.4%; i segons els criteris NCEP-ATP III del 20.3%. La concordància entre aquests dos criteris diagnòstics ha estat elevada, amb un índex kappa ponderat de 0.693. <br/>El risc cardiovascular mesurat per la fòrmula de Framingham ha estat superior als pacients amb SM (19.6±11.4) que als exempts d'ella (9.4±8.5) (p<0.001). Les diferències també han estat significatives considerant les taules de Girona (REGICOR) (12.5±15.4 vs 7.9±13.1, respectivament) (p<0.001). <br/>Les complicacions cardiovasculars també difereixen segons el grup considerat, així, la població amb SM va tenir una prevalença del 33.1% de complicacions en els 5 anys, mentres que el grup sense SM va patir només un 7.8% de complicacions (p<0.001). <br/>Analitzant la evolució dels grups mitjançant taules de supervivència, s'observa que el grup d'alt risc té un risc relatiu 16.6 vegades superior al grup de baix risc de patir complicacions. Així com un risc relatiu 29.7 vegades superior de desenvolupar diabetis, en els 5 anys de seguiment, del grup d'alt risc en front del de baix risc. <br/>La regressió logística múltipla dels components de la SM mostra que el factor principal és la hipertensió arterial (OR=8.9), seguit de la obesitat (OR=7.3), la dislipidèmia (OR=6.6) i finalment la diabetis (OR=1.5). <br/><br/>Conclusions: aquestes prevalences obtingudes són similars als països del nostre entorn, però la incidència de malaltia cardiovascular a Catalunya és de les més baixes del món. Probablement aquesta diferència vingui donada per patrons dietètics, d'exercici físic tant com per factors genètics. <br/>La SM constitueix un problema de primer ordre donada la seva elevada prevalença i el seu pronòstic cardiovascular. <br/>El criteri NCEP-ATP III sembla més idoni per l'aplicació a l'atenció primària donada la major senzillesa i emprar paràmetres més clínics. <br/>El risc cardiovascular mesurat amb les taules del REGICOR és més proper a la veritable incidència de malaltia cardiovascular observada en aquest estudi.<br/>Un punt de gran importància és la incorporació de la SM con a factor de risc a la llista de condicionants i problemes de les històries clíniques d'atenció primària.

Introducción: el síndrome metabólico (SM) constituye una patología extremadamente prevalente, que condiciona un alto riesgo cardiovascular y por tanto, es una causa de muerte potencialmente evitable. <br/><br/>Hipótesis y objetivos: probablemente la incidencia de enfermedad cardiovascular sea superior en aquellos sujetos que cumplan criterios de SM. Cada componente del SM tendrá un impacto determinado sobre la probabilidad de presentar enfermedad cardiovascular activa. <br/>Como objetivos se señalaron: determinar la prevalencia del SM y la concordancia entre los criterios diagnósticos más aceptados universalmente (OMS y NCEP-ATP III); el riesgo cardiovascular de los individuos según el diagnóstico de SM; la aparición de eventos cardiovasculares según el SM; el impacteo de los rasgos del SM sobre la aparición de complicaciones cardiovasculares y el tiempo en que éstas se presentan; y comparar diversos sistemas de cálculo del riesgo cardiovascular. <br/><br/>Material y métodos: se realiza un estudio transversal para conocer la prevalencia de SM; y un estudio prospectivo para analizar los eventos cardiovasculares. Se seleccionaron pacientes mayores de 14 años de edad, pertenecientes a dos áreas básicas de salud, representativos de la población general de Reus. El período de estudio abarca desde el 01/01/1998 hasta el 31/12/2002. Se contó con la aprobación ética institucional y el consentimiento informado de los sujetos. <br/><br/>Resultados: Se analizan 1500 sujetos (871 mujeres), entre los cuales se produjeron 59 pérdidas de seguimiento durante los 5 años de duración. La prevalencia de hipertensión arterial fue del 37.4%, la diabetes mellitus del 15.7%, las alteraciones intermedias del metabolismo glucídico del 24%, obesidad del 32.4%, dislipidemias del 22.9% y tabaquismo activo del 18.7%. <br/>Considerando los criterios OMS la prevalencia de SM fue del 17.4%; y según los criterios NCEP-ATP III del 20.3%. La concordancia entre estos dos criterios diagnósticos ha sido elevada, con un índice kappa ponderado de 0.693. <br/>El riesgo cardiovascular medido por la fórmula de Framingham ha sido superior en los pacientes con SM (19.6±11.4) que en los exentos del mismo (9.4±8.5) (p<0.001). Las diferencias también han sido significativas considerando las tablas de Girona (REGICOR) (12.5±15.4 vs 7.9±13.1, respectivamente) (p<0.001). <br/>Las complicaciones cardiovasculares también difieren según el grupo considerado, así, la población con SM tuvo una prevalencia del 33.1% de complicaciones durante los 5 años, mientras que el grupo sin SM sufrió sólo un 7.8% de complicaciones (p<0.001). <br/>Analizando la evolución de los grupos mediante curvas de supervivencia, se observa que el grupo de alto riesgo tiene un riesgo relativo 16.6 veces superior al grupo de bajo riesgo de sufrir complicaciones. Así como un riesgo relativo 29.7 veces superior de desarrollar diabetes, en los 5 años de seguimiento, del grupo de alto riesgo frente al de bajo riesgo. <br/>La regresión logística múltiple de los componentes del SM muestra que el factor principal es la hipertensión arterial (OR=8.9), seguido de la obesidad (OR=7.3), la dislipidemia (OR=6.6) y finalmente la diabetes (OR=1.5). <br/><br/>Conclusiones: estas prevalencias obtenidas son similares a las de los paises de nuestro entorno, pero la incidencia de enfermedad cardiovascular en Cataluña es de las más bajas del mundo. Probablemente esta diferencia venga dada por patrones dietéticos, de ejercicio físico así como por factores genéticos. <br/>El SM constituye un problema de primer orden habida cuenta su elevada prevalencia y su pronóstico cardiovascular. <br/>El criterio NCEP-ATP III parece más idóneo para su aplicación en atención primaria dada su mayor sencillez y utilización de parámetros más clínicos. <br/>El riesgo cardiovascular medido por las tablas del REGICOR es más próximo a la verdadera incidencia de enfermedad cardiovascular observada en este estudio.<br/>Un punto de gran importancia es la incorporación del SM como un factor de riesgo en la lista de condicionantes y problemas de las historias clínicas de atención primaria.