This thesis is based on the micromorphological analysis of thin section of sediments from the Sierra de Atapuerca (Burgos Spain) and from Abric Romaní (Capellades, Barcelona, España). The micromorphological observation is completed with other data and with the acquired knowledge during the fieldwork, and from the interdisciplinary works of the researchers working on the projects from the Sierra de Atapuerca and Abric Romaní.
The geoarchaoelogical and palaeoetnographical approach to the sedimentological record has been developed from to points of view:
The distinction between sedimentary processes and anthropic sedimentary processes in the formation of archaeological levels
The paleoenvironmental analysis and interpretation of the sedimentary record of the stratigraphic sequences
The formation processes analysis needs a high knowledge of other disciplines. Geosciences have are more important in the analytical research of the sedimentary record. For the analyses of Quaternary caves and rock shelters deposits the biological sedimentary processes seem to offer a greater resolution to develop a better interpretation of the stratigraphic sequences. In this way, we call pedosedimentary processes to the articulation of the analysis on the transport origin and on the postdepositional transformation of sediments that we observe in the thin sections. This observation is held on disciplines such as palepedology and sedimentary petrography. The description of the thin sections is presented as a microfacies classification, which pretends to systematize the analyses data from microfacies in order to classify and hierarchies. When this classification has achieved a systematic value, that can include statically explicative model of the pedosedimentary processes, we establish the dynamic interpretation, hypothetical deductive, that refine the classification itself and take part in the argumentation of the interpretation.
A great deal of this work of this Thesis is dedicates to the analysis of microfacies that has as a result the elaboration of three classifications.
This Thesis presents the results of the natural pedosedimentary processes and its environmental interpretation of the glacial periods in the Romani shelter and Sierra de Atapuerca sites, and of interglacial periods of the sedimentary record of the Sierra de Atapuerca. Finally, one of the most important results is that the anthropic sedimentary processes are mechanism-processes, and defined conceptually by sedimentary dispersion due to circulation and covering and translation of sediments.
Key words: Micromorphology, pedosedimentary processes, Pleistocene, Archaeology, sedimentary infillings at caves and rock-shelters.
RESUM
Aquesta tesis doctoral tracta de l'analisi micromorfològica de làmines primes de sediments procedents de la Sierra de Atapuerca (Burgos, Espanya) i del nivell J de l'Abric Romaní (Capellades, Barcelona, Espanya). L'observació micromorfològica es complementa amb les dades i els coneixements generats dins els projectes d'investigació de la Sierra de Atapuerca i l'Abric Romaní.
La nostra aproximació geoarqueològica i paleoetnogràfica a l'estudi del registre sedimentari es desenvolupa mitjançant dos eixos d'investigació:
1, el de la distinció entre els processos naturals i els processos culturals en la formació del registre sedimentari dels nivells arqueològics
2, i el de l'anàlisi i la interpretació paleoambiental mitjançant el registre sedimentari de les seqüències estratigràfiques
L'anàlisi dels processos de formació necessita d'un ampli coneixement transdisciplinar. Pels processos sedimentaris naturals són les geociències les que aporten més pes durant l'anàlisi. En l'anàlisi de sediments del Quaternari, sembla que són els processos sedimentaris biològics els que ofereixen un resolució més important per tal d'assolir una més acurada interpretació de les seqüències estratigràfiques. En aquest sentit, parlem de processos edafosedimentaris per tal d'articular l'anàlisi sobre l'origen, el transport i les transformacions postdeposicionals dels sediments observats en làmina prima. Aquesta observació en làmina prima de poblacions de mostres sedimentaries s'obté mitjançant el principis i les adquisicions de geociències com la paleoedafologia i la petrografia sedimentària. La descripció de les làmines primes es formalitza mitjançant classificacions de microfàcies que intenten sistematitzar les dades de l'anàlisi de microfàcies per tal d'ordenar-les i jerarquitzar-les. Un cop aquesta classificació ha adquirit una valor sistemàtica, capaç d'articular petits models explicatius estàtics sobre els processos edafosedimentaris, passem a formular interpretacions dinàmiques, hipotètico- deductives, que refinen la mateixa classificació.
Gran part del nostre treball d'investigació és dedicat a l'anàlisi de les microfàcies i té com a resultat l'elaboració de tres classificacions de microfàcies.
Aquesta tesi doctoral conté resultats sobre l'anàlisi dels processos sedimentaris naturals i la seva interpretació ambiental durant els períodes glacials, de mal comparar, a la Sierra de Atapuerca i a l'Abric Romaní; i durant els interglacials a la Sierra de Atapuerca. Els processos sedimentaris antròpics estan singularitzats en mecanismes-processos i definits conceptulament mitjançant activitats com la dispersió per circulació, el recocobriment i el desplaçament de sediments.
Mots clau. Micromorfologia, processos edafosedimentaris, Pleistocè, Arqueologia, reompliments sedimentaris de coves i de peu d'abric

É
Cette thèse doctorale s'agi de l'analyse micromorphologique des lames minces des sédiments de la Sierra de Atapuerca (Burgos, Espagne) et de l'Abric Romaní (Capellades, Barcelona, Espagne). La micromorphologie des facies sédimentaires est complétée avec les données et les connaissances acquises pendant les travails de terrain dans ces sites, et les travails interdisciplinaires des chercheurs des projets de recherche à l'Abric Romaní et à la Sierra de Atapuerca.
L'approche géoarchéologique et paléoethnographique du titre de la thèse attire l'attention sur deux axes de notre recherche:
1, celui de la distinction analytique parmi les processus sédimentaires des couches archéologiques des processus sédimentaires naturels des processus anthropiques
2, et celui de l'analyse et la interprétation paléoenvironnementale au moyen de l'enregistrement sédimentaire des séquences stratigraphiques
L'analyse des processus de formation a besoin d'un larges connaissances transdisciplinaires. Notamment par les processus sédimentaires naturels sont les géosciences les plus invoques a l'heure de la mis à pont des analyses, De l'analyse des sédiments quaternaires de grotte et abris, semble que sont les processus sédimentaires biologiques ceux qui offrent une finesse à l'interprétation des séquences stratigraphiques. En ce sens, nous utilisons le terme processus pédosédimentaires à fin de maîtriser l'analyse de l'origine, de la mise en place et des transformations des sédiments à l'échelle de la lame mince. Cette observation en lame mince des échantillons sédimentaires s'appuie sur les concepts de base et acquis de la palepédologie et de la pétrographie sédimentaire. La description des lames minces se formalise au moyen des classifications de microfacies à fin de les ordonner et hiérarchiser. Une fois cette classification est capable d'avoir une valeur systématique, utilisable pour expliquer petits modèles statiques sur les processus pédosédimentaires, on formule des interprétations dynamiques, hypothétique-déductives, qui finissent par améliorer la même classification de microfacies et attirer des interprétations.
La grande partie du travail de la thèse est dédié a l'analyse des microfacies et il a comme résultat l'élaboration de trois classifications de microfacies liés aux sujet de recherche.
Cette thèse doctorale contient résultats sur la définition des processus sédimentaires naturels, de mal à comparer, pendant les périodes de sédimentation glaciaire à l'Abric Romani et à la Sierra de Atapuerca ; et les processus de sédimentation pendant les périodes interglaciaires à la Sierra de Atapuerca. Les processus sédimentaires culturels ou anthropiques sont décrits et interprétés au moyen des mécanismes de la dispersion, couverture et déplacement des sédiments.
Mots clé. Micromorphologie, processus pédosédimentaires, Pléistocene, archéologie, remplissages sédimentaires de grottes et abris sous roche.

RESÚMEN
Esta tesis doctoral trata del análisis micromorfológico de láminas delgadas de sedimentos procedentes de la Sierra de Atapuerca (Burgos, España) y del Abric Romaní (Capellades, Barcelona, España). La observación micromorfológica está complementada con abundantes datos y el conocimiento adquirido en el campo, y en los trabajos interdisciplinarios de los investigadores generados dentro de los proyectos de investigación de la Sierra de Atapuerca y del Abric Romaní.
Nuestra aproximación geoarqueológica y paleoetnográfica al estudio del registro sedimentario ha sido desarrollado en dos ejes de investigación:
1, el de la distinción entre los procesos sedimentarios naturales y los procesos sedimentarios antrópicos en la formación de los niveles arqueológicos
2, y el del análisis y la interpretación paleoambiental del registro sedimentario de las secuencias estratigráficas
El análisis de los procesos de formación necesita de un ámplio conocimiento interdisciplinar. Para los procesos sedimentarios naturales son las geociencias las que aportan más peso en la investigación analítica del registro sedimentario. En el análisis de los sedimentos de cuevas y abrigo del Cuaternario parece que són los procesos sedimentarios biológicos los que ofrecen más resolución para desarrollar una interpretación más fina de las secuencias estratigráficas. En este sentido, denominamos procesos edafosedimentarios a la articulación de los análisis sobre el origen el transporte y las transformaciones postdeposicionales de los sedimentos observados en lámina delgada. Esta observación se apoya en disciplinas como la paleoedafología y la petrografía sedimentaria. La descripción de las láminas delgadas está presentada en forma de clasificación de microfacies que intenta sistematizar los datos del análisis de las microfacies para su ordenación y jerarquización. Una vez que esta clasificación ha adquirido un valor sistemático, capaz de engoblar modelos estáticos explicativos de los procesos edafosedimentarios, establecemos interpretaciones dinámicas, hipotéticas deductivas, que refinan la clasificación misma y intervienen en la argumentación de nuestras interpretaciones.
Gran parte del trabajo de investigación presentado en esta tesis doctoral está dedicada a el análisis de microfacies y tiene como resultado la elaboración de tres clasificaciones.
Esta tesis doctoral presenta resultados sobre procesos edafosedimentarios naturales y su interpretación ambiental de períodos glaciales del Pleistoceno ibérico, de mal a comparar, pertenecientes al Abric Romaní y Atapuerca; y de períodos interglaciares del registro sedimentario de la Sierra de Atapuerca. Los procesos sedimentarios antrópicos estan singularizados en mecanismos-procesos, y definidos conceptualmente por actividades de dispersión por circulación, el recubrimiento y el traslado de sedimentos.
Palabras clave. Micromorfología, procesos edafosedimentarios, Pleistoceno, Arqueología, rellenos sedimentarios de cuevas y abrigos