La investigació se centra en les dinàmiques de funcionament de Radio Nikosia, un dispositiu d'acció, comunicació i intervenció en l'àmbit de la salut mental. Nikosia és un programa de ràdio i una sèrie d'intervencions radiofòniques en diferents cadenes de Barcelona que són íntegrament produïdes per un equip de 40 persones en tractament psiquiàtric. És un espai que actua més enllà dels límits dels actuals esquemes relatius al sistema de salut, i en el qual es desenvolupen instàncies que impliquen la participació i la integració activa dels propis afectats. Dos dels objectius se centren en la de-construcció social de l'estigma que envolta la problemàtica mental i en la possibilitat de desenvolupar, conjuntament amb els afectats, espais de "no-malaltia", de sentit, on recuperar la possibilitat d'esdevenir subjectes socialment actius abans que objectes passius de les intervencions psiquiàtriques.

La investigación se centra en las dinámicas de funcionamiento de Radio Nikosia, un dispositivo de acción, comunicación e intervención en el ámbito de la salud mental. Nikosia es un programa de radio y una serie de intervenciones radiofónicas en diferentes cadenas de Barcelona que son íntegramente producidas por un equipo de 40 personas en tratamiento psiquiátrico. Es un espacio que actúa más allá de los límites de los actuales esquemas relativos al sistema de salud, y en el que se desarrollan instancias que implican la participación y la integración activa de los propios afectados. Dos de los objetivos se centran en la de-construcción social del estigma que rodea la problemática mental y en la posibilidad de desarrollar, conjuntamente con los afectados, espacios de "no-enfermedad", de sentido, en donde recuperar la posibilidad de devenir sujetos socialmente activos antes que objetos pasivos de las intervenciones psiquiátricas.

This work its based on Radio Nikosia, a radio program broadcast weekly on an independent radio station in Barcelona, that is produced and directed entirely by 40 persons in psychiatric treatment. Its intent is to create a new social dynamic, one of active participation and social integration outside the narrow confines of existing mental health care services and patient-therapist relations, by pursuing two objectives: deconstructing the social stigma surrounding mental illness; and developing spaces of normality in which persons with a diagnosis of mental illness can become, and represent themselves through the media as, active social subjects rather than passive objects of psychiatric intervention. This de-pathologization of identity is in no sense a denial of the reality of mental illness and the suffering it causes, but a rejection of a social phenomenon analyzed here as "total illness," in which a diagnosis of mental illness overwhelms and trumps any and all other aspects of personhood, identity and experience.