Aquesta recerca pretén emprar una aproximació per estudiar els recorreguts vitals d'algunes persones utilitzada freqüentment en antropologia social i cultural -i d'altres disciplines- anomenada mètode biogràfic; i aplicar-la als objectes que ens rodejen per abordar la biografia de les coses o dels artefactes. El principal repte metodològic que suposa aquest plantejament consisteix a fer una adaptació laboriosa que ens permeti discernir quines són les etapes de "vida" d'un objecte que defineixen el seu decurs vital. Les experiències que comparteixen les persones amb els objectes es poden catalogar en moltes categories. No és igual la relació que estableix un mateix artefacte amb un obrer de la cadena de muntatge, un venedor d'aquell producte, un publicista a qui n'encarreguen la campanya, un consumidor que el compra, un col·leccionista, o un antiquari, per citar-ne alguns. Per això podem afirmar que un objecte té tantes històries de vida com persones hi han mantingut alguna relació o experiència. I amb els testimonis de totes aquestes persones, un mateix objecte pot esdevenir una eina de coneixement i apropament a la cultura d'una riquesa incomparable.
Per confeccionar un estudi de cas d'aplicació del mètode biogràfic als objectes he triat la batedora elèctrica de braç, un aparell prou popular a la cultura culinària catalana. També cal destacar que és un electrodomèstic que fa molts anys que no ha experimentat canvis tipològics malgrat les transformacions d'escenari econòmic, social i cultural que han tingut lloc des que va aparèixer.L'objectiu principal que m'he plantejat a l'inici de la recerca ha estat confrontar els discursos dels diferents testimonis amb els paradigmes teòrics de la tradició del disseny, entesa aquesta com activitat projectual que pretén produïr artefactes d'ús massiu a partir dels processos industrials. Però a mida que he anat aprofondint en aquest estudi m'he adonat que l'adaptació del mètode biogràfic als objectes pot propiciar no només l'exploració dels tipus de relacions que establim amb els objectes per als estudis de disseny sinó que també ens permet elaborar un estudi referencial del context social i cultural molt profitós. Quant a l'aplicació pràctica d'aquest tipus d'estudi i continuació de la recerca, crec que és també un repte interessant analitzar la informació aconseguida i valorar com aquesta pot revertir posteriorment en el procés de disseny i quins resultats poden ésser incorporats a un nou procés metodològic per dissenyar un altre petit electrodomèstic d'iguals o semblants característiques.

This research tries to use the approach to study the vital trajectory of some persons used frequently in social and cultural anthropology -and in other disciplines-, called biographical method, and apply it to objects that surround us to deal with the biography of things or artefacts. The main methodological challenge of this approach consists in discern which are the life periods of an object to define its lifetime. The experiences that some persons share with objects can be classified in many categories. The relations that establish, for example, the factory workers , the shop assistants, the consumers, or the collectors or the antique dealers, with the same artefact would be very different. For that reason it is possible to assert that an object has as many life stories as people having shared relations or experiences with it. And, with the accounts of all these persons, the same object can become a tool to deepen knowledge in the cultural studies.
In order to execute a case study applying the biographical method to objects, I have chosen the handblender, a very popular artefact in catalan culinary culture. It is also important to emphasize that this electrical appliance has not suffered changes in its typology despite the economic, social and cultural transformations which took place since the moment of its appearance.The main objective at the beginning of this research was to bring the accounts of different persons face to face with the theoretical tradition of design, considering this like an activity to produce artefacts of massive use starting with industrial processes. Getting deeper in this study, I noticed that by applying the biographical method to the objects it is possible not only to get the exploration of the different kind of relationships we stablish with the objects, but also to elaborate a study of reference about social and cultural context with very profitable results. Regarding the practical application of this kind of study, I believe that it is also an interesting challenge to analise the achieved information and value how this can be used later in the methodological process to design another electrical appliance of same or similar characteristics.