L'objectiu més important del tractament de conductes és reduir al mínim el nombre de microorganismes i residus patològics a l'interior del sistemes de conductes per prevenir o tractar la periodontitis apical. La instrumentació completa de la regió apical s'ha considerat durant molt temps com un component essencial en el procés de neteja i conformació. Durant molts anys s'ha descrit la zona apical com la zona més crítica de la fase d'instrumentació. El transport apical implica una deformació iatrogènica de l'anatomia originària del conducte, això produeix una preparació difícil de segellar correctament predisposant a una major filtració que pot comprometre el correcte segellat apical. Per a la realització d'aquest treball s'han fet servir cinc sistemes d'instruments rotatoris, per avaluar el transport produït en arrels mesials de molars mandibulars, mitjançant la tècnica de superposició radiogràfica. S'han triat aquests cinc sistemes per les seves característiques de disseny i fabricació. La tècnica de superposició radiogràfica és una tècnica que ens proporciona la deformació apical dels conductes en dues dimensions d'una forma eficaç i amb un baix cost. La hipòtesi que es planteja en aquest estudi és que no hi haurà diferències estadísticament significatives en comparar el transport apical produït per cinc sistemes rotatoris de níquel titani en arrels mesials de primers molars mandibulars instrumentats fins a un calibre apical de 40.04. L'objectiu principal d'aquest estudi és comparar el transport apical produït pels diferent sistemes. Al seu torn de forma específica s'ha avaluat el transport apical produït per cada un dels sistemes d'instruments rotatoris de níquel titani. Els resultats obtinguts conclouen que no hi ha diferències estadísticament significatives en el transport apical produït pels diferents sistemes, encara que aquests tenen diferències de disseny i fabricació. Aquests resultats determinen que els cinc sistemes són segurs vàlids per al seu ús, ja que tots produeixen una preparació centrada en el conducte amb una mínima deformació del terç apical del conducte. En conclusió, la instrumentació de la regió apical és un repte per al professional, ja que és la zona del conducte on hi ha un major nombre d'irregularitats i on és més difícil aconseguir una correcta neteja i conformació. Conèixer i usar els instruments de forma adequada és indispensable per no produir deformacions en el terç apical que ens puguin fer fracassar el tractament per un segellat inadequat.