Patrones de colonización postincendio de aves de hábitats abiertos en paisajes mediterráneos

Abstract

<p style=Text-align:justify"><br/>El foc és una pertorbació natural dels ecosistemes mediterranis que durant milers<br/>d'anys ha contribuït a afavorir la dinàmica paisatgística. Alguns estudis suggereixen que<br/>el règim actual d'incendis podria causar importants canvis en l'estructura de les<br/>comunitats. La capacitat de les espècies per suportar o beneficiar-se de pertorbacions<br/>depèn d'una sèrie de característiques específiques que permetin l'ocupació de les zones<br/>afectades. Un grup d'espècies que es beneficia de la presència de zones cremades és el<br/>de les aus d'hàbitats oberts, algunes amb especial interès per a la conservació.<br/>L'objectiu d'aquesta tesi ha estat la identificació dels factors determinants de la<br/>colonització postincendi de les aus d'hàbitats oberts. Per aconseguir-ho, s'ha creat una<br/>base de dades amb informació avifaunística de totes les zones cremades a Catalunya<br/>(NE Espanya) des de l'any 2000 i s'han utilitzat dades de l'Atles d'ocells nidificants de<br/>Catalunya 1999-2002, imatges satèl·lit Landsat, paràmetres topogràfics i cartografia<br/>dels usos del sòl i de l'inventari forestal nacional. A més a més, per estudiar el patró<br/>espacial a escala regional s'han utilitzat dos índexs de connectivitat: l'Índex Integral de<br/>Connectivitat (IIC) i la Probabilitat de Connectivitat (PC). Per acabar, s'ha utilitzat<br/>informació ornitològica recollida set anys després d'un incendi que va afectar un bosc<br/>de pinassa (Pinus nigra) per analitzar l'efecte en la comunitat d'aus de la variabilitat en<br/>el patró de regeneració postincendi.<br/>Els resultats han mostrat una gran heterogeneïtat temporal i espacial en els<br/>patrons de colonització postincendi de les aus d'hàbitats oberts. A escala temporal, els<br/>resultats suggereixen que processos com l'atracció d'individus conspecífics<br/>contribueixen a explicar el retard que es produeix des de que una zona cremada és<br/>potencialment bona per a la colonització d'espècies d'hàbitats oberts fins que té lloc<br/>realment la colonització. A escala espacial, s'ha confirmat la importància en el procés<br/>de colonització de factors que actuen en diferents nivells (regional i local), com la<br/>connectivitat i la qualitat de l'hàbitat de la zona cremada i, en menor mesura, la mida de<br/>l'incendi. A més a més, els canvis en el paisatge induïts per l'escassa capacitat<br/>regenerativa de la pinassa després del foc, condueixen al manteniment a llarg termini de<br/>l'hàbitat adequat per a les espècies d'aus associades a hàbitats oberts. D'altra banda, es<br/>destaca la importància de l'ús d'índexs de connectivitat per predir la resposta en la<br/>distribució d'aquestes espècies a les pertorbacions.<br/>Finalment, els resultats suggereixen que els canvis en els usos del sòl produïts en<br/>les últimes dècades del segle XX han provocat un canvi en els processos ecològics, els<br/>quals actuen sobre els reservoris en les dinàmiques de les espècies d'hàbitats oberts en<br/>la regió mediterrània. S'ha passat d'un conjunt d'hàbitats oberts relativament estàtics<br/>(zones agrícoles i pastures) a un mosaic d'hàbitats on els incendis tenen un doble paper;<br/>per una banda, els incendis creen l'hàbitat adequat per a la colonització de les espècies<br/>d'hàbitats oberts i, per l'altra, els nostres resultats indiquen que les zones cremades<br/>actuen com a hàbitat font, proporcionant individus als nous hàbitats que sucessivament<br/>apareixen en el paisatge.<br/><br/><br> </br>

</b><br/><p style=Text-align:justify"><br/>El fuego es una perturbación natural de los ecosistemas mediterráneos que<br/>durante miles de años ha contribuido a favorecer la dinámica paisajística. Algunos<br/>estudios sugieren que el régimen actual de incendios podría causar importantes cambios<br/>en la estructura de las comunidades. La capacidad de las especies para soportar o<br/>beneficiarse de perturbaciones depende de una serie de rasgos específicos que permiten<br/>la ocupación de las zonas afectadas. Un grupo de especies que parece beneficiarse de la<br/>presencia de zonas quemadas son las aves de hábitats abiertos, algunas de ellas con<br/>especial interés para la conservación.<br/>El objetivo de esta tesis ha sido identificar los factores determinantes de la<br/>colonización postincendio de las aves de hábitats abiertos. Para ello, se ha creado una<br/>base de datos con información avifaunística de todas las zonas quemadas en Cataluña<br/>(NE España) desde el año 2000 y se han utilizado datos del Atles d'ocells nidificants de<br/>Catalunya 1999-2002, imágenes satélite Landsat, parámetros topográficos y cartografía<br/>de los usos del suelo y del inventario forestal nacional. Además, para estudiar el patrón<br/>espacial a escala regional se han utilizado dos índices de conectividad: el Índice Integral<br/>de Conectividad (IIC) y la Probabilidad de Conectividad (PC). Por último, se ha<br/>utilizado información ornitológica recogida siete años después de un incendio que<br/>afectó un bosque de pino laricio (Pinus nigra) para analizar el efecto en la comunidad<br/>de aves de la variabilidad en el patrón de regeneración postincendio.<br/>Los resultados mostraron una gran heterogeneidad temporal y espacial en los<br/>patrones de colonización postincendio de las aves de hábitats abiertos. A escala<br/>temporal, nuestros resultados sugieren que procesos como la atracción de<br/>conespecíficos contribuyen a explicar el retraso que se produce entre que una zona<br/>quemada es potencialmente buena para la colonización de especies de hábitats abiertos<br/>y el momento en el que tiene lugar la colonización. A escala espacial, se ha confirmado<br/>la importancia en el proceso de colonización postincendio de factores que actúan a<br/>diferentes niveles (regional y local), como la conectividad y la calidad del hábitat de la<br/>zona quemada y, en menor medida, el tamaño del incendio. Además, los cambios en el<br/>paisaje inducidos por la escasa capacidad regenerativa del pino laricio después del<br/>fuego, conducen al mantenimiento a largo plazo del hábitat adecuado para las especies<br/>asociadas a hábitats abiertos. Por otra parte, se destaca la importancia del uso de índices<br/>de conectividad para predecir la respuesta en la distribución de estas especies a las<br/>perturbaciones.<br/>Por último, nuestros resultados sugieren que los cambios en los usos del suelo<br/>producidos en las últimas décadas del siglo XX, han provocado un cambio en los<br/>procesos ecológicos que actúan sobre los reservorios en las dinámicas de las especies de<br/>hábitats abiertos en la región mediterránea. Se ha pasado de un conjunto de hábitats<br/>abiertos relativamente estáticos (zonas agrícolas y prados) a un mosaico de hábitats<br/>donde los incendios juegan un doble papel; por una parte, los incendios crean el hábitat<br/>adecuado para la colonización de las especies de hábitats abiertos y por otra parte,<br/>nuestros resultados indican que las zonas quemadas actúan como hábitat fuente,<br/>proporcionando individuos a los nuevos hábitats que sucesivamente aparecen en el<br/>paisaje.<br/><br/><br/><br> </br>

</b><br/><p style=Text-align:justify"><br/><br/>Fire is a natural disturbance in Mediterranean ecosystems that has contributed to<br/>favor landscape dynamics over millennia. Some studies suggest that the current fire<br/>regime may cause important shifts in community structure and composition. Species'<br/>capability to withstand or profit from disturbances, such as fires, depend on a series of<br/>specific traits allowing the effective occupation of burned areas. A group of species that<br/>seems to benefit from the occurrence of fires are bird species occupying open-habitats,<br/>some of which are threatened.<br/>The general objective of this thesis has been to identify factors determining<br/>colonisation process of open-habitat bird species after fire in Mediterranean landscapes.<br/>For this purpose, a database has been created with bird information on all burned areas<br/>in Catalonia (NE Spain) since 2000 and data from the Atles d'ocells nidificants de<br/>Catalonia 1999-2002, Landsat satellite images, topographic parameters and cartography<br/>of the land-uses and the Spanish National Forest Inventory has been used. In addition,<br/>in order to study the spatial pattern at a regional scale two connectivity indexes have<br/>been used: the Integral Index of Connectivity (IIC) and the Probability of Connectivity<br/>(PC). Lately, bird data collected seven years after a fire occurred in a Black Pine (Pinus<br/>nigra) forested area has been used to analyze the effect of variability in post-fire<br/>regeneration patterns on the bird community.<br/>Our results showed a large temporal and spatial heterogeneity in the post-fire<br/>colonization patterns of the open-habitat bird species. At a temporal scale, processes<br/>such as conspecifics attraction may explain the delay between when habitat is<br/>potentially adequate for species colonization and when colonization process really takes<br/>place. At a spatial scale, the results confirmed the importance in the post-fire<br/>colonisation of factors acting at different levels (regional and local), such as the<br/>landscape connectivity and the quality of the burnt area and, to a lesser extent, the fire<br/>size. In addition, landscape changes induced by the low regeneration capacity of the<br/>Black Pine after fire may lead to large temporal maintenance or increase of habitat<br/>suitable for species linked to open habitats. On the other hand, our results highlighted<br/>the importance of using connectivity indexes for predicting species distribution changes<br/>in response to disturbances.<br/>Finally, the results suggest land use changes in recent decades have produced a<br/>shift in the ecological processes acting in the reservoirs for open-habitat bird species<br/>dynamics in Mediterranean areas: from a more permanent habitat network constituted<br/>by relatively static open habitats (grassland and farmland) to a shifting mosaic of habitat<br/>patches where fires plays a double role; on one hand, fires create an adequate habitat for<br/>open-habitat bird colonisation and, on the other hand, our results indicate that the<br/>burned areas may act as source habitats, providing individuals to the new habitats that<br/>appear on the landscape.