Bases biològiques per al disseny d'un programa de control integrat de plagues en tomaqueres de tardor-hivern sota plàstic

Author

Arnó i Pujol, Judit

Director

Gabarra i Ambert, Rosa

Tutor

Albajes Garcia, Ramon

Date of defense

1997-11-13

ISBN

9788469317518

Legal Deposit

L-334-2010



Department/Institute

Universitat de Lleida. Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal

Abstract

El tomàquet és una de les hortalisses més importants a escala mundial i el sud-est<br/>espanyol n'és una de les majors zones productores. Part de la producció fora de<br/>temporada s'obté en hivernacles en els quals el control de plagues i malalties del cultiu<br/>es basa en aplicacions freqüents de pesticides. L'objectiu d'aquesta tesi és el d'establir<br/>les bases biològiques per al disseny d'un programa de control integrat de plagues en<br/>cultiu de tomàquet de tardor-hivern sota plàstic.<br/>El seguiment de les plagues i de la seva fauna útil associada, en 10 hivernacles de<br/>tomàquet de Múrcia i Alacant durant les campanyes de tardor-hivern del 1991-1992 i del<br/>1992-1993, va posar de manifest que les plagues principals d'aquest conreu són els<br/>aleuròdids Trialeurodes vaporariorum i Bemisia tabaci. L'abundància relativa d'aquestes<br/>espècies va anar canviant en el decurs del cultiu. B. tabaci va ser l'espècie majoritària<br/>després del trasplantament mentre que T. vaporariorum ho va ser a finals del cultiu. En<br/>aquestes condicions les alliberacions inoculatives d'Encarsia formosa no varen controlar<br/>les poblacions de mosca blanca. D'altra banda, la fauna útil autòctona associada a les<br/>mosques blanques va ser escassa, tant pel petit nombre d'espècies identificades<br/>(Eretmocerus mundus i Nesidiocoris tenuis) com per la seva abundància. Les plagues<br/>secundàries més importants van ser els minadors de fulla Liriomyza bryoniae i L trifolii<br/>(en alguns casos controlats per poblacions autòctones de Diglyphus sp.), l'àcar<br/>Aculops lycopersici i el noctúid Helicoverpa armígera.<br/>Amb l'objectiu de definir una unitat de mostratge que permeti avaluar poblacions<br/>barrejades de T. vaporariorum i B. tabaci, es va estudiar la distribució vertical d'aquestes<br/>dues espècies en tomaquera. En un assaig de semicamp fet a la primavera, els adults i<br/>els ous de T. vaporariorum van presentar una estratificació molt acusada i se situaren<br/>principalment en les fulles més joves, mentre que els adults i els ous de B. tabaci es van<br/>situar en fulles més madures. A les densitats enregistrades en aquest experiment, cap de<br/>les dues espècies va modificar la seva distribució vertical a dins de la planta pel fet<br/>d'estar barrejada amb l'altra. En el seguiment fet en tomaqueres de tardor-hivern<br/>cultivades en hivernacles sense calefacció, els ous de T. vaporariorum es van trobar<br/>principalment en el terç superior de la planta i els de B. tabaci en el terç central. Les larves deis darrers estadis i les pupes de les dues espècies es van localitzar majorment<br/>en el terç baix de la tomaquera. A l'hora de definir la millor unitat de mostratge es va<br/>estudiar la possibilitat de comptar els ous i les larves de 7*. vaporariorum i de B. tabaci en<br/>un o dos cercles (0=1,15 cm) tallats a l'atzar de cada folíol, en lloc de fer-ho en el folíol<br/>sencer. Els resultats indiquen que aquesta simplificació pot usar-se per estimar la<br/>població d'ous però no la de larves. Tenint en compte el cost d'agafar i processar les<br/>mostres, per densitats inferiors a 25 ous per folíol, el menys laboriós és fer el recompte<br/>d'ous de mosca blanca en un cercle per folíol agafat de folíols del terç alt de la planta.<br/>Per densitats majors a 25 ous per folíol i, segons la proporció relativa de T. vaporariorum<br/>i B. tabaci, és menys treballós fer el recompte en un cercle per folíol de folíols del terç<br/>mig. En canvi, l'estimació de la densitat de larves s'ha de fer en folíols sencers de l'estrat<br/>de baix de la planta, i es redueix el temps de mostreig comptant les larves a ull nu.<br/>Per avaluar la possibilitat d'utilitzar el mírid depredador Dicyphus tamaninii per al control<br/>biològic de T. vaporariorum i B. tabaci en tomaqueres de tardor-hivern, es van estudiar<br/>alguns paràmetres de la seva biologia en condicions hivernals, així com la seva<br/>preferència enfront d'aquests aleuròdids. A termofotoperíode 16:11°C i 9,5L:14,5F, tant<br/>les femelles de D. tamaninii criades a 25°C i fotoperíode 16L:8F, com les criades en<br/>condicions d'hivern van pondre ous. Aquests ous van trigar 3,4 vegades més en<br/>descloure que a 25°C. En condicions hivernals, el mírid va completar el desenvolupament<br/>postembrionari en 62 dies alimentant-se només de larves de B. tabaci però amb una<br/>baixa supervivència postembrionària (53%), la supervivència de les femelles als 60 dies<br/>va ser elevada i la seva fecunditat diària baixa. A 25 °C, D. tamaninii va matar més larves<br/>de mosca blanca que adults. Els mascles i les nimfes del mírid van depredar menys<br/>larves d'aleuròdid que les femelles. D. tamaninii no va mostrar preferència entre els<br/>adults de T. vaporariorum i els de B. tabaci. En oferir-li larves de les dues mosques<br/>blanques i, quan només es va considerar el nombre total de larves depredades, ni les<br/>femelles ni les nimfes del mírid van tenir preferència per cap de les dues espècies,<br/>mentre que els mascles van preferir les larves de T. vaporariorum. En canvi, quan es va<br/>considerar l'ordre en què es van depredar les preses (índex de Rodgers) tant les nimfes<br/>com els mascles i les femelles del mírid van preferir les larves de T. vaporariorum a les<br/>de B. tabaci. Els resultats obtinguts indiquen que D. tamaninii pot sobreviure i reproduirse<br/>a termofotoperíode 16:11°C i 9,5L:14,5F i, per tant, es pot descartar l'existència de<br/>diapausa de les femelles o dels ous en aquestes condicions ambientals. Aquest<br/>depredador accepta bé alimentar-se de larves de T. vaporariorum i B. tabaci, fins i tot<br/>quan estan barrejades, tot i tenir una certa preferència per les larves de T. vaporariorum.


El tomate es, a nivel mundial, una de las hortalizas más importantes, siendo el sudeste<br/>español una de las mayores zonas productoras. Parte de la producción fuera de<br/>temporada se obtiene en invernaderos en los que el control de plagas y enfermedades<br/>del cultivo se basa en frecuentes aplicaciones de pesticidas. El objetivo de esta tesis es<br/>establecer las bases biológicas para el diseño de un programa de control integrado de<br/>plagas en cultivos de tomate de otoño-invierno bajo plástico.<br/>El seguimiento de las plagas y de su fauna útil asociada en 10 invernaderos de tomate de<br/>Murcia y Alicante en las campañas de otoño-invierno de 1991-1992 y 1992-1993, puso de<br/>manifiesto que las principales plagas del cultivo son los aleuródidos Trialeurodes<br/>vaporariorum y Bemisia tabaci. La abundancia relativa de estas especies fue variable en<br/>el curso del cultivo. B. tabaci fue la especie mayoritaria después del trasplante mientras<br/>que T. vaporariorum lo fue al final del cultivo. En estas condiciones las introducciones<br/>inoculativas de Encarsia formosa no controlaron las poblaciones de mosca blanca. Por<br/>otra parte, la fauna útil asociada a estas moscas blancas fue escasa tanto en el número<br/>de especies identificadas (Eretmocerus mundus y Nesidiocoris tenuis) como en su<br/>abundancia. Las plagas secundarias más importantes fueron los minadores de hoja<br/>Liriomyza bryoniae y L trifolii (en algunos casos controlados por poblaciones autóctonas<br/>de Diglyphus sp.), el acaro Aculops lycopersici y el noctuido Helicoverpa armígera.<br/>Con objeto de definir una unidad de muestreo que permita evaluar poblaciones<br/>mezcladas de T. vaporariorum y B. tabaci se estudió la distribución vertical de estas dos<br/>especies en tomatera. En un ensayo de semicampo realizado en primavera, los adultos y<br/>los huevos de T. vaporariorum presentaron una estratificación muy acusada situándose<br/>principalmente en las hojas más jóvenes, mientras que los adultos y los huevos de<br/>B. tabaci se situaron en hojas más maduras. A las densidades registradas durante el<br/>experimento ninguna de las dos especies modificó su distribución vertical en la planta<br/>como consecuencia de hallarse mezclada con la otra especie. En el seguimiento<br/>realizado en tomate de otoño-invierno cultivado en dos invernaderos sin calefacción, los<br/>huevos de T. vaporariorum se hallaron principalmente en el tercio superior de la planta y<br/>los de B. tabaci en el tercio central. Las larvas de los últimos estadios y las pupas de<br/>ambas especies se localizaron mayoritariamente en el tercio inferior de la tomatera. Para<br/>definir la mejor unidad de muestreo se ha estudiado, también, la posibilidad de contar los<br/>huevos y las larvas de T. vaporariorum y de B. tabaçi en uno o dos círculos (0=1,15 cm) cortados al azar de cada foliólo, en vez de contarlos en el foliólo entero. Los resultados<br/>indican que esta simplificación puede usarse en el caso de los huevos pero no en el de<br/>las larvas. Teniendo en cuenta el coste de recoger y procesar las muestras, para<br/>densidades inferiores a 25 huevos por foliólo, lo menos trabajoso es realizar el recuento<br/>en un círculo por foliólo de foliólos del tercio superior de la planta. Para densidades<br/>mayores de 25 huevos por foliólo, y según de la proporción relativa de T. vaporariorum y<br/>B. tabaci, resulta menos laborioso hacer el conteo en un circulo por foliólo de foliólos del<br/>tercio central de la planta. La estimación de la densidad de larvas debe realizarse en<br/>foliólos enteros tomados del tercio inferior de la tomatera y se reduce el tiempo de<br/>muestreo contando las larvas sin la ayuda del binocular.<br/>Para evaluar la posibilidad de utilizar el mírido depredador Dicyphus tamaninii para el<br/>control biológico de T. vaporariorum y B. tabaci en tomate de otoño-invierno, se estudió<br/>algunos parámetros de su biología en condiciones invernales, así como su preferencia<br/>frente a estos aleuródidos. A termofotoperíodo 16:11°C y 9,5L: 14,50, las hembras de<br/>D. tamaninii criadas a 25°C y fotoperíodo 16L:80 y las criadas en condiciones de invierno<br/>pusieron huevos. Estos huevos tardan 3,4 veces más en eclosionar que a 25°C. En<br/>condiciones invernales, el mírido completó su desarrollo postembrionario en 62 días<br/>alimentándose únicamente de larvas de B. tabaci, aunque con una supervivencia<br/>postembrionaria baja (53%), la supervivencia de las hembras a los 60 días fue elevada y<br/>su fecundidad diaria baja. A 25 °C, D. tamaninii mató más larvas de mosca blanca que<br/>adultos. Los machos y las ninfas depredaron menos larvas de aleuródido que las<br/>hembras. El mírido no mostró preferencia entre los adultos de T. vaporariorum y los de<br/>B. tabaci. Al ofrecerle larvas de las dos moscas blancas y, cuando únicamente se tuvo en<br/>cuenta el número total de larvas depredadas, ni las hembras ni las ninfas del mírido<br/>tuvieron preferencia por ninguna de las dos especies mientras que los machos prefirieron<br/>las larvas de T. vaporariorum. En cambio cuando se tuvo en cuenta el orden en que se<br/>depredaron las presas (índice de Rodgers), las ninfas, los machos y las hembras del<br/>mírido prefirieron las larvas de T. vaporariorum a las de B. tabaci. Los resultados<br/>obtenidos indican que D. tamaninii puede sobrevivir y reproducirse a termofotoperíodo<br/>16:11°C y 9,5L:14,50, por lo que puede descartarse la existencia de diapausa de las<br/>hembras o de los huevos en estas condiciones ambientales. Este depredador acepta<br/>bien alimentarse de larvas de T. vaporariorum y B. tabaci, incluso cuando se encuentran<br/>mezcladas, aunque tiene cierta preferencia por las larvas de T. vaporariorum.

Keywords

control integrat de plagues; Aleyrodidae; Miridae; hivernacle; preferència; termofotoperíode; tomàquet; Dicyphus tamaninii; Bemisia tabaci; Tríaleurodes vaporariorum

Subjects

631 - Agriculture in general; 632 - Plant damage, injuries. Plant diseases. Pests, organisms injurious to plants. Plant protection; 633 - Field crops and their production

Knowledge Area

Producció Vegetal

Documents

TJAP1de2.pdf

6.923Mb

TJAP2de2.pdf

4.862Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)