El títol de la tesi va ésser escollit perquè podia afavorir la inclusió d’aquests alumnes als centres ordinaris i, al mateix temps, garantir-los rebre els tractaments específics a les escoles d’educació especial. S’obrien així més portes a la integració i a la inclusió. Aquest fet oferia a les famílies poder donar-se un temps per elaborar el trastorn d’espectre autista del seu fill/a i possibilitar rebre una escolarització més inclusiva en el seu entorn. La tesi està dividida en vuit capítols. En el primer, s’explica la motivació personal i el procés d’escriptura de la tesi; és on es plantegen els diferents interrogants i es marquen les fites per on es farà el recorregut del projecte. En el segon capítol es formulen les fonamentacions teòriques de l’espectre autista que presenten alguns alumnes; considero important plantejar la diacronia del concepte, els criteris etiològics i els diagnòstics, així com breus aportacions històriques al concepte d’autisme. En el tercer capítol es plantegen les característiques psicològiques dels alumnes amb TEA i les intervencions que cal que rebin aquests alumnes tant des del servei de salut mental com del serveis de psicologia de les escoles d’educació especial. En el quart capítol s’expliquen les diferents respostes educatives i l’atenció que han rebut aquests alumnes al llarg de la història. Dedico un apartat important a explicar el concepte d’escolaritat compartida a Catalunya, la seva història i les línies bàsiques d’actuació. Un altre aspecte important és explicar alguns programes educatius per tractar aquests alumnes. En el cinquè capítol es parla dels canvis de les dinàmiques familiars quan neix un fill amb TEA i del paper important que han tingut les associacions i les famílies per atendre aquests alumnes. En el sisè capítol es planteja la metodologia de la recerca empírica, amb la hipòtesi de treball i els objectius concrets. S’explica com es va elaborar el qüestionari per esbrinar la realitat de l’escolaritat compartida a Catalunya i com els implicats en aquest procés consideren que hauria d’ésser. Es descriu la mostra dels subjectes escollits i com estan repartits en la geografia catalana. La hipòtesi de partida postulava que la modalitat d’escolaritat compartida afavoria la participació i la inclusió d’alguns alumnes amb trastorns espectre autista coordinant els tractaments educatius i terapèutics, tot construint la cultura de la diversitat. Per explorar aquest enunciat, establim cinc objectius específics: 1. Identificar i descriure el perfil dels alumnes diagnosticats de trastorns d’espectre autista que poden beneficiar-se de l’escolaritat compartida. 2. Explorar les característiques que haurien de tenir les escoles d’ambdós tipus per poder atendre aquests alumnes. 3. Analitzar i orientar la formació, el suport i els recursos que cal proporcionar als mestres i professionals que atenen directament aquests alumnes. 4. Esbrinar els avantatges i detectar els possibles inconvenients que pot suposar als alumnes i a llurs famílies aquesta modalitat. 5. Contribuir a la millora dels procediments i instruments de treball per dur a terme l’escolaritat compartida. En el setè capítol es realitza l’anàlisi dels resultats i s’interpreten els qüestionaris. En el vuitè capítol s’exposen les conclusions en relació amb la hipòtesi plantejada i amb els objectius. La hipòtesi de partida postulava que la modalitat d’escolaritat compartida afavoria la participació i la inclusió d’alguns alumnes amb trastorns espectre autista si es coordinaven els tractaments educatius i terapèutics. Es construeix així la cultura de la diversitat. La recerca em porta a considerar que aquesta afirmació és certa si es compleixen les condicions dels diferents objectius específics esmentats. Per tant, es verifica la hipòtesi.

“Shared schooling for students with Autism Spectrum Disorder in Catalonia” The thesis title: Shared schooling for students with Autism Spectrum Disorder in Catalonia, was chosen because it allows for the inclusion of students in ordinary schools and, at the same time, guarantees consideration of the specific treatments found in special education centers. In this way, it provides an open perspective based on integration and inclusion. This allows families to take their time to understand the Autism Spectrum Disorder (ASD) of their child and gives them the opportunity to receive more inclusive schooling in their own environment. This thesis is divided into eight chapters: biographical motivation, theoretical underpinnings, mental health issues, educational solutions for students with ASD, families and associations, approaching the problem and the empirical study, results, and conclusions. The hypothesis postulates that the modality of “shared schooling” favours the participation and inclusion of some ASD students by coordinating therapeutic and educational treatments, contributing to a culture of diversity. To explore this theory, five concrete objectives were established: 1- Identify and describe the profile of students diagnosed with ASD that can benefit from shared schooling. 2- Explore the characteristics that both types of schools should have in order to attend to these students. 3- Analyze and address the formation, support and resources needed by teachers and professionals who work directly with ASD students. 4- Explore the advantages and detect the possible inconveniences implied by this educational modality for both students and their families. 5- Contribute the improvement of the procedures and instruments used to carry out shared schooling. The conclusions are directed at the original hypothesis and research objectives. The hypothesis postulated that the modality of shared schooling favoured the participation and inclusion of some ASD students by coordinating therapeutic and educational treatments, contributing to a culture of diversity. The research has led the author to consider that this affirmation is correct if the conditions for the specific objections mentioned previously are met. The hypothesis is verified.