El gènere Helianthus (Asteraceae), nadiu d'Amèrica del Nord, compren no només el
girasol conreuat H. annuus var. Macrocarpus L., sinó també d'altres espècies que són
invasores. El gira-sol silvestre H. annuus ssp. Annuus L. i H. petiloaris Nutt. Són dues
espècies anuals naturalitzades en la part central d'Argentina. Ambdues resulten
d'interès com a recurs fitogenètic.
L'H. annuus silvestre fou probablement introduït per a ús farratger mentre que sembla
que l'H. petiolaris ingressà com a contaminant de llavors. S'estudiaren les condicions
ambientals i ecològiques dels hàbitats ocupats per les poblacions mitjançant anàlisi
multivariant. Es suggereix l'existència d'un procés de difusió des del punt d'ingrés de
cada espècie, seguint la infraestructura de les comunicacions terrestres. La invasió va
ocórrer en una banda de territori en el límit entre Mollisoles i Entisoles, els mateixos
ordres de sòls que existeixen en el centre d'origen. Dins d'aquesta banda, cada
espècie s'ubicà en diferents microhàbitats transformats per activitat antròpica, com ara
tancats de filferro, tallafocs, bancals, canals. Helianthus annuus mostrà preferència
pels sòls pesants mentres que H. petiolaris preferí sòls arenosos, a l'igual que allò
constatat per a Amèrica del Nord.
La hipòtesi de flux gènic entre els dos taxa silvestres i el conreu s'explorà mitjançant
l'estudi de la morfologia de la progènie de plantes de diferent tipus y poblacions pures
que havien florit en proximitat de l'altre taxa, trobades amb condicions naturals. Es
trobà entre 0,5 a 18% d'hibridació. Considerant les dimensions de les poblacions
trobades en contacte, aquestes freqüències poden significar milers a milions d'híbrids
de primera generació cada any.
Nou poblacions argentines d'H. annuus mostraren suficient biodiversitat com per
diferenciar-se entre elles. La biodiversitat continguda en aquest nou germoplasma fou
al voltant de dos terços d'aquella observada en una mostra de gira-sols silvestres de
17 estats d'EUA. Les accessions d'Argentina mostraren diferents combinacions dels
mateixos caràcters, però una d'elles presentà un cicle de més llarga durada. El
contingut de matèria grassa i el perfil d'àcids grassos no presentaren valors d'interès
per a la millora de l'oli de gira-sol. Actualment s'investiguen d'altres trets d'interès
agronòmic, com ara la resistència al SuCMoV o la presència d'androesterilitat.
Les empreses de llavors perderen l'interès pel gira-sol transgènic després de les
investigacions que revelaren l'existència de poblacions silvestres en moltes regions del
món, intens fluxe gènic entre el conreu i els parents silvestres i el possible increment
de la capacitat reproductiva per adquisició de transgens. Els esdeveniments en
avaluació de gira-sol genèticament modificat (GM) podrien millorar el comportament
del conreu però enfronten restriccions de mercat. El futur del gira-sol GM depèn de la
possibilitat de mitigar l'efecte dels transgens sobre els parents silvestres i malesa i a
canvis en l'acceptació del mercat. Aquesta podria augmentar si el gira-sol GM
impliqués una millor qualitat per al consumidor.

El género Helianthus (Asteraceae), que es nativo de América del Norte comprende no
solo el girasol cultivado H. annuus var. macrocarpus L. sino también otras especies
que son invasoras. El girasol silvestre H. annuus ssp. annuus L. y H. petiolaris Nutt.
son dos especies anuales naturalizadas en la parte central de Argentina. Ambas
resultan de interés como recurso fitogenético.
El H. annuus silvestre fue probablemente introducido para uso forrajero mientras que
pareciera que H. petiolaris ingresó como contaminante de semillas. Se estudiaron las
condiciones ambientales y ecológicas de los habitats ocupados por las poblaciones
mediante análisis multivariante. Se sugiere la existencia de un proceso de difusión
desde el punto de ingreso de cada especie, siguiendo la infraestructura de las
comunicaciones terrestres. La invasión ocurrió en una banda de territorio en el límite
entre Mollisoles y Entisoles, los mismos órdenes de suelos que existen en el centro de
origen. Dentro de esa banda, cada especie se ubicó en diferentes microhábitats
transformados por actividad antrópica, como alambrados, contrafuegos, banquinas,
canales. Helianthus annuus mostró preferencia por suelos pesados mientras que H.
petiolaris prefirió suelos arenosos, en modo análogo a lo informado para América del
Norte.
La hipótesis de flujo génico entre los dos taxa silvestres y el cultivo se exploró
mediante el estudio de la morfología de la progenie de plantas fuera de tipo y
poblaciones puras que habían florecido en proximidad del otro taxa, halladas bajo
condiciones naturales. Se encontró entre 0.5 a 18% de hibridización. Considerando las
dimensiones de las poblaciones halladas en contacto estas frecuencias pueden
significar miles a millones de híbridos de primera generación cada año.
Nueve poblaciones Argentinas de H. annuus mostraron suficiente biodiversidad como
para diferenciarse entre ellas. La biodiversidad contenida en este nuevo germoplasma
fue alrededor de dos tercios de la observada en una muestra de girasoles silvestres
de 17 estados de USA. Las accesiones de Argentina mostraron diferentes
combinaciones de los mismos caracteres, pero una de ellas presentó un ciclo de
mayor duración. El contenido de materia grasa y el perfil de ácidos grasos no
presentaron valores que puedan ser de interés para la mejora del aceite de girasol. Se
están investigando actualmente otros rasgos de interés agronómico, como la
resistencia al SuCMoV o la presencia de androesterilidad.
Las empresas de semillas perdieron interés en el girasol transgénico luego que las
investigaciones revelaran la existencia de poblaciones silvestres en muchas regiones
del mundo, intenso flujo génico entre el cultivo y los parientes silvestres y el posible
incremento de la capacidad reproductiva por adquisición de transgenes. Los eventos
bajo evaluación en girasol genéticamente modificado (GM) podrían mejorar el
comportamiento del cultivo pero enfrentan restricciones de mercado. El futuro del
girasol GM depende de la posibilidad de mitigar el efecto de los transgenes sobre los
parientes silvestres y malezas y a cambios en la aceptación del mercado. Esta podría
aumentar si el girasol GM implicara mejor calidad para el consumidor.

The genus Helianthus (Asteraceae), native from North America comprises not only the
cultivated sunflower H. annuus var. macrocarpus L., but also some invasive species.
The wild H. annuus ssp. annuus (common sunflower) and H. petiolaris Nutt. (prairie
sunflower) are two annual species of the genus naturalized in central Argentina. Both
species merit interest as genetic resources.
Wild H. annuus was probably introduced for forage purposes, but H. petiolaris seems
to have entered as a seed contaminant. Using multivariate tools, the environment and
ecological conditions of the habitats were analysed. A diffusive process from each
entry point is suggested, following the terrestrial infrastructure. Invasion took place in a
strip of land bordering between the Mollisols and Entisols, the same soil orders as in
the centre of origin. Within that strip, each species thrived in different microhabitats
transformed by human activity such as fences, fire lines, roadsides, ditches. Helianthus
annuus showed preference for microhabitats with heavy soils, while H. petiolaris
preferred sandy soils, as has been reported in North America.
The hypothesis of gene flow between both wild taxa and the crop was tested by the
morphological study of the progeny of off type plants and pure populations that
flowered in proximity to the other taxa found under natural conditions. Between 0.5 to
18% of hybridization was found. Taking into account the dimensions of the populations
found at the points of contact, these frequencies may mean thousands to millions of
first generation hybrids each year.
Nine argentine populations of wild H. annuus showed enough biodiversity to
differentiate among them. The biodiversity contained in this new germplasm was about
two thirds of that observed in a sample of wild sunflower from seventeen USA states.
The accessions from Argentina showed different combinations of the same traits and a
longer life cycle in one accession. The oil content and fatty acid profile did not show
values that could merit attention as a source of sunflower oil improvement. Other
agronomic traits of interest, such as resistance to SuCMoV or the presence of malesterility
are currently under evaluation.
Seed companies probably lost interest in transgenic sunflower after research
demonstrated the existence of wild populations in several regions of the world, the
intense gene flow between crop and wild relatives and the probable increase of
reproductive capacity due to the acquisition of transgenes. The traits under
experimentation in genetically modified (GM) sunflower could improve the performance
of the crop but face some market restrictions. The future of GM sunflower depends on
the possibility to mitigate the effect of transgenes on the wild and weedy relatives and a
change in market place acceptance, which could increase if GM means better quality
for the consumer.