El càncer colorrectal és la tercera causa de mortalitat i morbiditat en els països occidentals. En el passat la informació relacionada amb aquesta alteració s'ha derivat en gran mesura de l'observació clínica. La dificultat de realitzar estudis prospectius dels factors etiopatogènics del càncer de còlon humà, fa necessari la inducció de neoplàsia colòniques experimentals en animals amb carcinogen químics.
Aquests estudis han aportat mitjans addicionals per a investigar algunes de les característiques biològiques d'aquests tumors. La 1, 2-Dimetilhidracina és un carcinogen efectiu i selectiu de còlon en injecció subcutània en la rata. Els tumors colònicos induïts amb DMH en rosegadors mostren remarcable semblança histopatològica amb la neoplàsia humana.
Diverses evidències experimentals suggereixen que la carcinogénesis inclou una sèrie de canvis seqüencials cel·lulars amb diferents propietats biològiques, bioquímiques i morfològiques respecte a les cèl·lules normals.
Estudis bioquímics i histoquímics, han demostrat que la transformació neoplàsica de la mucosa colònica tractada amb DMH està associada amb importants canvis en la composició dels glicoconjugats i activitat de les glicosiltransferases. No obstant això, els mètodes histoquímics clàssics no permeten discriminar els diferents carbohidrats que componen els glicoconjugats ni els canvis associats a la transformació neoplàsica. L'aplicació de les lectines en seccions d'intestí gruixut permet observar diversos patrons de localització cel·lular i subcel·lular dels glicoconjugats del epiteli colònic.
En la passada dècada la possibilitat de realitzar estudis citomètrics en mostres parafinades ha facilitat la realització d'estudis prospectius per a conèixer nous factors predictius de l'evolució de pacients amb càncer colorrectal. El coneixement de la cinètica cel·lular dels tumors colònics i de la mucosa exposada a la DMH en rosegadors mitjançant citometría de fluxe, i dels glicoconjugats mitjançant lectines poden proporcionar claus en la patogenia del càncer de còlon i ajudar a una prompta detecció de la transformació neoplàsica.

El cáncer colorrectal es la tercera causa de mortalidad y morbilidad en los países occidentales. En el pasado la información relacionada con esta alteración se ha derivado en gran medida de la observación clínica. La dificultad de realizar estudios prospectivos de los factores etiopatogénicos del cáncer de colon humano, hace necesario la inducción de neoplasias colónicas experimentales en animales con carcinógenos químicos.
Estos estudios han aportado medios adicionales para investigar algunas de las características biológicas de estos tumores. La 1, 2-Dimetilhidracina es un carcinógeno efectivo y selectivo de colon en inyección subcutánea en la rata. Los tumores colónicos inducidos con DMH en roedores muestran remarcable semejanza histopatológica con la neoplasia humana.
Diversas evidencias experimentales sugieren que la carcinogénesis incluye una serie de cambios secuenciales celulares con diferentes propiedades biológicas, bioquímicas y morfológicas respecto a las células normales.
Estudios bioquímicos e histoquímicos, han demostrado que la transformación neoplásica de la mucosa colónica tratada con DMH está asociada con importantes cambios en la composición de los glicoconjugados y actividad de las glicosiltransferasas. Sin embargo, los métodos histoquímicos clásicos no permiten discriminar los diferentes carbohidratos que componen los glicoconjugados ni los cambios asociados a la transformación neoplásica. La aplicación de las lectinas en secciones de intestino grueso permite observar diversos patrones de localización celular y subcelular de los glicoconjugados del epitelio colónico.
En la pasada década la posibilidad de realizar estudios citométricos en muestras parafinadas ha facilitado la realización de estudios prospectivos para conocer nuevos factores predictivos de la evolución de pacientes con cáncer colorrectal. El conocimiento de la cinética celular de los tumores colónicos y de la mucosa expuesta a la DMH en roedores mediante citometría de flujo, y de los glicoconjugados mediante lectinas pueden proporcionar claves en la patogenia del cáncer de colon y ayudar a una pronta detección de la transformación neoplásica.