Deteminación de un índice de calidad del suelo en áreas productoras de banano (Musa x paradisiaca L.) de la vertiente del Pacifico de Panamá

Autor/a

Villarreal Nuñez, José Ezequiel

Director/a

Pla Sentís, Ildefonso

Fecha de defensa

2010-03-05

ISBN

9788469356975

Depósito Legal

L-1100-2010



Departamento/Instituto

Universitat de Lleida. Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl

Resumen

El cultiu de la banana (Musa x paradisíaca L.) és un dels conreus agrícoles més importants en molts països tropicals i és el quart producte amb major volum d'exportació al món, només superat per l'arrós, el blat i el blat de moro (FAO, 2004). A Panamà, a pesar de l'aplicació de tècniques i insums d'alt cost, s'ha registrat una considerable reducció en la productivitat, Causa el canvi i deteriorament accelerat de les propietats físico-químiques i biològiques del sòl. Aquest treball es va realitzar amb l'objectiu de determinar índexs físico-químics i biològics de qualitat del sòl que permetessin interpretar les causes de la disminució de la productivitat de les plantacions de banana en els sòls dels districtes de Barú i Alanje. La investigació es va realitzar a l'àrea bananera del Pacífic de Panamà, en 5 finques independents del districte d'Alanje i 6 finques pertanyents a la Cooperativa COOSEMUPAR a Barú. Els sòls són d'origen sedimentari, reben influència de les zones volcàniques properes a la regió. Pertanyen als ordres Inceptisol (Andic Dystrudepts, Udic Haplustepts i Distric Haplustepts) i Entisol (Andic Udifluvents), amb una mitjana anual de pluges de 2200 mm, temperatura mitjana de 27 º C. Dins de cada finca es van escollir àrees de contrastant productivitat (alt i baixa). Per a la descripció dels indicadors es van obrir 8 sondatges (4 per cada àrea) de 60 X 60 X 60 cm a la banda de fertilització de plantes de banana recent florides. Al voltant de la minicalicata es van registrar les dades biomètriques de vigor: circumferència de la mare, alçada del fill, nombre de mans de banana de 20 plantes properes d'una collita. A més, en cada lloc es va mesurar la infiltració bàsica, el pes total d'arrels i es van prendre mostres per determinar les propietats físico-químiques i biològiques del sòl. La finca de San Antonio va ser la que va presentar un major contrast entre àrees d'alt i baixa productivitat, mentre que les finques de Margarita, Mango i Jagua els menors. Es va obtenir correlació positiva entre la circumferència de la mare i el nombre de mans que va ser de 0,88 i correlacions positives importants entre la circumferència de la mare i el pes total d'arrels i contingut de Ca, Mg i P a sòl. En totes les finques es va poder observar elevats nivells de Ca, Mg i K, pel que fa a la saturació d'alumini és encara aquests sòls és mantenir a nivells baixos. De mitjana, el percentatge de saturació de Ca sobrepassava el 65% En aquests sòls, en canvi, el de K no ser de 5%. Això demostra que hi ha hagut un emblanquinat continu en les finques, raó per la quina existeix una alta acumulació de Ca al perfil. Els nivells de K en finques, algunes excedien les necessitats del cultiu. Van ser obtingudes baixes concentracions de matèria orgànica, relacionat amb la baixa i escassa activitat biològica i biomassa microbiana. A la majoria de les finques la infiltració era lenta, però, en algunes àrees de les finques San Antonio, Los Angeles, Javillo, Balsas i Margarita, es va trobar millor velocitat d'infiltració, entre 60 i 120 mm/h. Després de realitzar l'anàlisi de components principals al total dels indicadors determinats el conjunt mínim de dades (MDS), va quedar integrat pels següents indicadors: percentatge de sorra, el pH, Ca, K, matèria orgànica, respiració microbiològica, índex de mineralització i pes total d'arrels, que van ser els que millor van ajudar a diferenciar entre àrees d'alta i baixa productivitat. En la majoria de les finques es va observar que les propietats físiques com a capacitat d'aireig del sòl, velocitat d'infiltració i la resistència a la penetració tenien una gran influència sobre la qualitat i la productivitat de la banana en aquests sòls. Cap d'aquestes propietats físiques va obtenir elevada puntuació al realitzar el càlcul matemàtic dels índexs. Es comprova així, que moltes vegades aquests mètodes estadístics de calcular índexs de qualitat, emmascaren o subestimen la influència que poguessin tenir altres indicadors que no obtenen elevada puntuació matemàtica mitjançant el mètode estadístic utilitzat.


El banano (Musa x paradisíaca L.) es uno de los cultivos agrícolas más importantes en muchos países tropicales y es el cuarto producto con mayor volumen de exportación en el mundo, sólo superado por el arroz, el trigo y el maíz (FAO, 2004). En Panamá, se ha registrado una reducción considerable en la productividad, debido al cambio y deterioro acelerado de las propiedades físico-químicas y biológicas del suelo. Este trabajo se realizó con el objetivo de determinar índices físico-químicos y biológicos de calidad del suelo que permitieran interpretar las causas de la disminución de la productividad de las plantaciones de banano en los suelos de los distritos de Barú y Alanje. La investigación se realizó en el área bananera del Pacífico de Panamá, en 5 fincas independientes del distrito de Alanje y 6 fincas pertenecientes a la Cooperativa COOSEMUPAR en Barú. Los suelos son de origen sedimentario, reciben influencia de las zonas volcánicas próximas a la región. Pertenecen a los órdenes Inceptisol (Andic Dystrudepts, Udic Haplustepts y Dystric Haplustepts) y Entisol (Andic Udifluvents), con un promedio anual de lluvias de 2200 mm y temperatura media de 27ºC. Dentro de cada finca se escogieron áreas de productividad contrastante (alta y baja). Para la descripción de los indicadores se abrieron 8 calicatas (4 por cada área) de 60 X 60 X 60 cm en la banda de fertilización de plantas de banano recién florecidas. Alrededor de la minicalicata se registraron los datos biométricos de vigor: circunferencia de la madre, altura del hijo, número de manos de banano de 20 plantas cercanas a cosecha. Además, en cada sitio se midió la infiltración básica, el peso total de raíces y se tomaron muestras para determinar las propiedades físico-químicas y biológicas del suelo. La finca San Antonio fue la que presentó un mayor contraste entre áreas de alta y baja productividad, mientras que las fincas Margarita, Mango y Jagua los menores. Se obtuvo correlación positiva entre la circunferencia de la madre y el número de manos que fue de 0,88 y correlaciones positivas importantes entre la circunferencia de la madre y el peso total de raíces y contenido de Ca, Mg y P en el suelo. En todas las fincas se pudo observar elevados niveles de Ca, Mg y K, lo que hace que la saturación de aluminio en estos suelos aun se mantenga en niveles bajos. En promedio, el porcentaje de saturación de Ca sobrepasaba el 65% en estos suelos, en cambio, el de K no fue mayor de 5 %. Esto demuestra que ha habido un encalamiento continuo en las fincas, razón por la cual existe una alta acumulación de Ca en el perfil. Los niveles de K en algunas fincas excedían las necesidades del cultivo. Fueron obtenidas bajas concentraciones de materia orgánica, relacionado con la baja actividad biológica y escasa biomasa microbiana. En la mayoría de las fincas la infiltración era lenta, sin embargo, en algunas áreas de las fincas San Antonio, Los Ángeles, Javillo, Balsas y Margarita, se encontró mejor velocidad de infiltración, entre 60 y 120 mm/h. Después de realizar el análisis de componentes principales al total de los indicadores determinados el conjunto mínimo de datos (MDS) quedó integrado por los siguientes indicadores: porcentaje de arena, pH, Ca, K, materia orgánica, respiración microbiológica, índice de mineralización y peso total de raíces, que fueron los que mejor ayudaron a diferenciar entre áreas de alta y baja productividad. En la mayoría de las fincas se observó que las propiedades físicas como capacidad de aireación del suelo, velocidad de infiltración y la resistencia a la penetración tenían una gran influencia sobre la calidad y la productividad del banano en estos suelos. Ninguna de estas propiedades físicas obtuvo elevada puntuación al realizar el cálculo matemático de los índices. Se comprueba así, que muchas veces estos métodos estadísticos de calcular índices de calidad, enmascaran o subestiman la influencia que pudieran tener otros indicadores que no obtienen elevada puntuación matemática mediante el método estadístico utilizado.


The banana (Musa x paradisiaca L.) is one of the most important agricultural crops in many tropical countries and is the fourth product with the highest export volume in the world, overcome only to rice, wheat and maize (FAO, 2004). In Panama, despite the application of techniques and high-cost inputs, there has been a significant reduction in productivity due to accelerated change and deterioration of physical, chemical and biological soil. There is evidence of the direct relationship between reduced productivity and loss of soil quality for the adverse impact of conventional production system. This work was conducted with the aim to determine physical, chemical and biological indices of soil quality for interpreting the causes of the decline of productivity of the banana plantations in soils of the Alanje and Baru districts. The research was conducted in the Pacific banana area of Panama in 5 independent farms from Divala, Alanje district and 6 farms belonging to the Cooperative COOSEMUPAR in Baru district.. The soils are of sedimentary origin, are influenced by volcanic areas near the region. Belong to the orders Inceptisols (Andic Dystrudepts, Udic Haplustepts and Dystric Haplustepts) and Entisols (Andic Udifluvents) with an average annual rainfall of 2200 mm and average temperature of 27 º C. Within each farm were chosen areas of contrasting productivity (high and low). For a description of the indicators 8 trial pits were opened (4 per area) of 60 X 60 X 60 cm in the fertilizer band of banana plants newly in bloom. Around minipits recorded biometric data of effect: circumference of the mother, child height, number of hands of 20 banana plants near harvest. In each site we measured the basic infiltration, the total weight of roots and sampled to determine the physico-chemical and biological soil properties. The San Antonio was the one with a greater contrast between high and low productivity areas, while farms Margarita, Mango and Jagua minors. Positive correlation was obtained between the circumference of the mother and the number of hands was 0.88 and significant positive correlations between the circumference of the mother and root weight and total content of Ca, Mg and P in the soil. In all the farms we observed high levels of Ca, Mg and K, which makes aluminum saturation in these soils still, remains low. On average, the percentage Ca saturation exceeded 65% in these soils; however, the K was not higher than 5%. This shows that there has been a continuous liming on farms, which is why there is a high accumulation of Ca in the profile. K levels on some farms exceeded crop requirements. Were obtained low concentrations of organic matter, related to the low biological activity and low microbial biomass. In most farms infiltration was slow, however, some areas of the San Antonio, Los Angeles, Javillo, Balsas and Margarita farms, it was better infiltration rates, between 60 and 120 mm/h. After performing the principal component analysis to the total indicators identified the minimum data set (MDS) was composed of the following indicators: percentage of sand, pH, Ca, K, organic matter, microbial respiration, mineralization rate and weight total roots, who were the best help distinguish between areas of high and low productivity. In most of the farms was found that the physical properties such as soil aeration capacity, speed of infiltration and penetration resistance had a great influence on the quality and productivity of banana in these soils. None of these physical properties obtained high score to make the mathematical calculation of the indices. Thus one can confirm that many times these statistical methods of calculating quality indices, mask or underestimate the influence that may have other indicators that do not get high mathematical score by statistical method used.

Palabras clave

Bananers; Panamà; qualitat; sòls

Materias

631 - Agricultura. Agronomía. Maquinaria agrícola. Suelos. Edafología agrícola; 633 - Cultivos y producciones

Área de conocimiento

Edafologia i Química Agrícola

Documentos

Tjevn1de1.pdf

3.156Mb

 

Derechos

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)