Aquesta investigació aprofundeix en la comunicació no verbal suscitada en activitats de l'àmbit de l'expressió corporal, l'objecte d'estudi se centra en l'anàlisi de les vivènvies de l'alumnat procedents d'aquestes activitats. El tipus de comunicació no verbal que interessa en el desenvolupament de l'estudi és el que fa referència a la interacció tàctil i visual que es desencadena en el desenvolupament de les activitats expressives.
Per dur a terme aquesta investigació es considerà oportú aplicar una metodologia fenomenològica , i més concretament, s'han utilitzat com a mètodes el Diari de pràctiques i l'Anàlisi de contingut. D'aquesta manera, s'ha pogut enregistrar, classificar i analitzar les conseqüències de comportament que fan referència als dos tipus d'interacció registrades per aquest estudi. S'ha constatat com l'individu no roman indiferent quan experimenta algún d'aquests dos tipus d'interacció social, ja sigui l'acció de mirar o la de tocar.
D'aquestes modificacions en la conducta es deriven unes conseqüències pedagògiques que s'han de tenir en compte, per tal d'incorporar recursos didàctics que millorin la intervenció educativa.
En aquest sentit, i com un dels resultats obtinguts amb l'aplicació dels susdits mètodes d'investigació, aquest estudi proposa un programa d'intervenció didàctica per organitzar les tasques d'expressió corporal amb la finalitat de millorar la intervenció docent, i així, afavorir la praxis de l'alumnat en les sessions d'expressió corporal.

Esta investigación ahonda en la comunicación no verbal suscitada en actividades del ámbito de la expresión corporal, centrándose su objeto de estudio en el análisis de las vivencias del alumnado procedentes de dichas actividades. El tipo de comunicación no verbal que es de interés para el desarrollo de este estudio es el que hace referencia a la interacción táctil y la interacción visual que es desencadenado en el desarrollo de las actividades expresivas.
Para llevar a cabo esta investigación se consideró oportuno aplicar una metodología fenomenológica, y más concretamente, se utilizaron cómo métodos el Diario de prácticas y el Análisis de contenido. De esta manera, se ha podido registrar, clasificar y analizar las consecuencias de comportamiento que atañen los dos tipos de interacción registradas para este estudio. Se ha constatado cómo el individuo no permanece indiferente cuando experimenta alguno de estos dos tipos de interacción social, ya sea la acción de mirar o de tocar. Estas modificaciones de conducta poseen unas consecuencias pedagógicas que deben ser tenidas en cuenta, para así, incorporar recursos didácticos que mejoren la intervención educativa.
En este sentido, y como uno de los resultados obtenidos de la aplicación de los dichos métodos de investigación, este estudio propone un programa de intervención didáctica que organice las tareas de expresión corporal con el fin de mejorar la intervención docente, para así, favorecer la praxis del alumnado en las sesiones de expresión corporal.