En una societat clarament influenciada per les noves tecnologies, els nous avaneços
en computació mòbil han suposat un canvi trepidant en els hàbits d'interacció amb els
sistemes i d'accions a una informació omnipresent. Qualsevol entorn pot devenir un escenari
potencial per a la realització de tasques interactives, i fins i tot en col·laboració amb altres
usuaris, sense renunciar a la mobilitat. Paral·lelament, les aplicacions tendeixen a oferir un
suport col·laboratiu, ja sigui per motius socials o de productivitat. Avui en dia la ubiqüitat
de la interacció és un fet plausible.
Aquest escenari introdueix la necessitat d'aportar solucions software que incloguin el
factor de diversitat en el context d'ús. Encara que les tècniques desenvolupades fins ara
en la disciplina de la Interacció Persona Ordinador proporcionen una base sòlida, aquest
tipus d'aspectes no han estat coberts de manera plenament satisfactòria. Es requereixen
suports fexibles, exhaustiu i sistemàtics per al disseny i execució d'interfases d'usuari ca-
paces d'adaptar-se a les diverses situacions que poden sorgir durant el procés d'interacció.
Precisament aquesta flexibilitat per suportar variacions de diferent índole en el context
d'ús sense descuidar la usabilitat defineix el concepte de plasticitat de la interface d'usuari.
En l'estudi d'aquesta problemàtica es perfilen dos problemes diferenciats: (a)
l'increment de la complexitat en el disseny d'aquest tipus d'interfases; i (b) una crei-
xent demanda d'adaptació dinàmica i evolutiva. En aquest treball es proposa l'estudi
per separat d'aquests dos reptes, caracteritzats a través de dos sub-conceptes de plasti-
citat denominats respectivament plasticitat explícita i plasticitat implícita. L'enfocament
basat en aquesta divisió, el qual delimita l'espai de solució del problema, rep el nom de
Visió Dicotòmica de Plasticitat", i és el que fonamenta aquest treball.
La visió dicotòmica combina dos motors de natura diferent que s'emmarquen en els
dos costats oposats d'una arquitectura client-servidor. Seguint la mateixa terminologia,
aquests motors s'anomenen respectivament Motor de Plasticitat Explícita, que ofereix su-
port en el disseny i desenvolupament d'interfases d'usuari plàstiques i sensibles al grup,
així com per al manteniment d'un coneixement compartit; i Motor de Plasticitat Implícita,
capaç de detectar l'entorn i reaccionar adequadament davant un conjunt preestablert de
circumstàncies, entre les que s'inclouen les relatives al treball en grup. La incorporació de
les circumstàncies de grup en la caracterització del context d'ús i en el procés de plasticitat
resulta innovadora i obre un camí de solució conjunta per la plasticitat i els problemes
intrínsecs als escenaris col·laboratius.

En una sociedad claramente influenciada por las nuevas tecnologías, los nuevos avances
en computación móvil han supuesto un cambio trepidante en los hábitos de interacción con
los sistemas y de acceso a una información omnipresente. Cualquier entorno puede devenir
un escenario potencial para la realización de tareas interactivas, inclusive en colaboración
con otros usuarios, sin renunciar a la movilidad. Paralelamente, las aplicaciones tienden a
ofrecer un soporte colaborativo, ya sea por motivos sociales o de productividad. Hoy en
difusa la ubicuidad de la interacción es un hecho plausible.
Este escenario introduce la necesidad de aportar soluciones software que incluyan el
factor de diversidad en el contexto de uso. Aunque las técnicas desarrolladas hasta ahora
en la disciplina de la Interacción Persona Ordenador proporcionan una base sólida, este
tipo de aspectos no han sido cubiertos de manera plenamente satisfactoria. Se requieren
soportes flexibles, exhaustivos y sistemáticos para el diseño y ejecución de interfaces de
usuario capaces de adaptarse a las diversas situaciones que pueden surgir durante el proceso
de interacción. Precisamente esa flexibilidad para soportar variaciones de distinta índole
en el contexto de uso sin descuidar la usabilidad define el concepto de plasticidad de la
interfaz de usuario.
En el estudio de esta problemática se perfilan dos problemas diferenciados: (a) el in-
cremento de la complejidad en el diseño de este tipo de interfaces; y (b) una creciente
demanda de adaptación dinámica y evolutiva. En este trabajo se propone el estudio por
separado de estos dos retos, caracterizados a través de dos sub-conceptos de plasticidad de-
nominados respectivamente plasticidad explícita y plasticidad implícita. El enfoque basado
en esta división, el cual delimita el espacio de solución del problema, recibe el nombre de
Visión Dicotómica de Plasticidad", y es el que fundamenta este trabajo.
La visión dicotómica combina dos motores de naturaleza distinta que se enmarcan en
los lados opuestos de una arquitectura cliente-servidor. Siguiendo la misma terminología,
estos motores se denominan respectivamente Motor de Plasticidad Explícita, que ofrece
soporte en el diseño y desarrollo de interfaces de usuario plásticas y sensibles al grupo,
así como para el mantenimiento de un conocimiento compartido; y Motor de Plasticidad
Implícita, capaz de detectar el entorno y reaccionar adecuadamente ante un conjunto
preestablecido de circunstancias, entre las que se incluyen las relativas al trabajo en grupo.
La incorporación de las condiciones de grupo en la caracterización del contexto de uso y en
el proceso de plasticidad resulta innovadora y abre un camino de solución conjunta para
la plasticidad y los problemas intrínsecos a los escenarios colaborativos.

In a society clearly infuenced by new technologies, new advances in mobile computing
have supposed a tremendous change in the habits of interaction with systems and access
to an information that is undergoing omnipresent. For one thing, any environment can
become a potential scenario for carrying out interactive tasks, even in collaboration with
other users, and without renouncing mobility. Furthermore, applications tend to other col-
laborative features, either for social or performance reasons. Today, ubiquity in interaction
is a laudable fact.
This scenario introduces the need for contributing software solutions that tackle the
diversity factor in the context of use. Although the techniques developed up to now in the
Human-Computer Interaction discipline provide a solid foundation, these aspects have not
been covered in an altogether satisfactory way. A flexible, comprehensive and systematic
support for the design and execution of user interfaces able to adapt themselves to the
situations likely to arise during interaction is required. It is precisely this flexibility to
support diferent types of variations in the context of use without neglecting usability that
defines the plasticity of the user interface concept.
In the study of this issue, two well-defined problems appear: (a) the increasing com-
plexity in the design of these kinds of interfaces; and (b) an increasing demand for dynamic
and evolving adaptation. This work proposes the separate study of these two challenges,
which are characterized by means of two sub-concepts of plasticity called explicit plasticity
and implicit plasticity respectively. The approach based on this division, which delimits
the problem solution space, receives the name of Dichotomic View of Plasticity", and it
lays the foundations of this work.
The dichotomic view combines two diferent types of engines that are located on the
opposite sides of a client-server architecture. Following the same terminology, these engines
are called respectively Explicit Plasticity Engine, which users support to both the design
and development of plastic and group-aware user interfaces and the maintenance of shared-
knowledge; and Implicit Plasticity Engine, which is able to detect the environment and
react appropriately under a pre-established set of circumstances, among them those related
to the work in group. The inclusion of the group conditions in the context of use and the
plasticity process turns out to be innovative and it opens a way of dealing with plasticity
and the problems intrinsic to collaborative scenarios in a combined manner.