Aquesta Tesi Doctoral té com a objectiu principal l’estudi dels canvis sociològics i narratius dels àlbums de fotografia, partint dels anys seixanta del segle passat fins a arribar a la primera dècada del segle XXI. L’anàlisi es fa des d’una perspectiva pragmàtica, combinant la metodologia semiòticonarrativa, sociològica, compositiva, tecnològica i discursiva. De l’anàlisi multidisciplinar dels àlbums de fotografia se’n poden extreure moltes dades significatives, ja que aquests ens parlen del tipus de societat de cada moment. Veurem com els àlbums s’estructuren seguint pautes socials que les families reprodueixen i com la classificació i organització de les fotografies ens mostra la consideració que tenim de la nostra vida com un relat que pot ser explicat en imatges. A la vegada, l'evolució plasmada en els àlbums digitals respecte als analògics és un reflex de l'evolució que ha patit la societat, tant a nivell de canvis en els rols familiars com en els valors que es transmeten. La primera part de la tesi fa un repàs sociohistòric a l’ús de la fotografia (i anteriorment, la pintura) per a il·lustrar la vida quotidiana, fent especial èmfasi a les dècades estudiades, que s’engloben dins dels períodes de la Primera Modernitat, la Tardomodernitat i la Hipermodernitat. La segona part inclou l’estudi de casos, on s’extreuen les conclusions de la recollida de dades fetes segons els criteris metodològics exposa

Esta Tesis Doctoral tiene como objetivo principal el estudio de los cambios sociológicos y narrativos de los álbumes de fotografía, partiendo de los años sesenta del siglo pasado hasta llegar a la primera década del siglo XXI. El análisis se hace desde una perspectiva pragmática, combinando la metodología semiótico-narrativa, sociológica, compositiva, tecnológica y discursiva. Del análisis multidisciplinar de los álbumes de fotografía se pueden extraer muchos datos significativos, ya que estos nos hablan del tipo de sociedad de cada momento. Veremos como los álbumes se estructuran siguiendo pautas sociales que las familias reproducen y como la clasificación y organización de las fotografías nos muestra la consideración que tenemos de nuestra vida como un relato que puede ser explicado en imágenes. A su vez, la evolución plasmada en los álbumes digitales con respecto a los analógicos es un reflejo de la evolución que ha sufrido la sociedad, tanto a nivel de cambios en los roles familiares como en los valores que se transmiten. La primera parte de la tesis hace un repaso sociohistórico al uso de la fotografía (y anteriormente, la pintura) para ilustrar la vida cotidiana, haciendo especial énfasis en las décadas estudiadas, que se engloban dentro de los períodos de la primera modernidad, la tardomodernitat y la hipermodernidad. La segunda parte incluye el estudio de casos, donde se extraen las conclusiones de la recogida de datos hechas según los criterios metodológicos expuestos.

This Doctoral Thesis has a main aim the study of the narrative and sociological changes in photographic family albums, starting from the sixties of the last century until the first decade of the XXI century. The analysis is done from a pragmatic perspective, combining the semiotic-narrative, sociological, compositive, technological and discursive methodology. From this multidisciplinar analysis of photographic family albums, a lot of meaningful data can be drawn, because they tell us about the type of society we are living in. We will see how the albums are structured according to social patterns that every family reproduces and how the classification and organization of the snapshots shows the way in we consider our life as a story that can be told in pictures. At the same time, the tecnichal evolution from analogic to digital albums reflects the evolution of society, both in terms of changes in family roles and in the values that are transmitted. The first part of the thesis presents an overview of socio-historical use of photography (and previously, painting) to illustrate everyday life, emphasizing the decades studied, which embrace the period of the First Modernity, Postmodernity and Hipermodernity. The second part includes the study of albums, where the collection of data conclusions made by the methodological criteria are presented.