The meaning of space in Catalan Sign Language (LSC). Reference, specificity and structure in signed discourse

Author

Barberà Altimira, Gemma

Director

Quer, Josep

Date of defense

2012-04-20

Legal Deposit

B. 18155-2012

Pages

406 p.



Department/Institute

Universitat Pompeu Fabra. Departament de Traducció i Ciències del llenguatge

Doctorate programs

Programa de doctorat en Traducció i Ciències del Llenguatge

Abstract

This thesis concerns the use of sign space in Catalan Sign Language (LSC) at the discourse level. I argue that non-descriptive locations are established in the three spatial planes and I describe the grammatical features contained within them. Spatial locations are morphophonologically marked with an abstract point in space which does not have a specific direction and which is categorically interpreted in the linguistic system. In LSC, the frontal plane is grammatically relevant for specificity marking: lower spatial locations correlate with specificity, whereas upper locations correlate with non-specificity. Moreover, the incorporation of discourse structure into the analysis shows that the establishment of lower spatial locations also denotes discourse prominence. Hence, spatial locations are integrated into the grammar of LSC and they are analysed here with respect to the role they play in the denotation of specificity and discourse structure. The analysis is framed under the formalisation of Discourse Representation Theory, on the basis of a small-scale LSC corpus.


Aquesta tesi se centra en l’ús de l’espai en llengua de signes catalana (LSC) a nivell discursiu. Defenso que les localitzacions no descriptives s’estableixen en els tres plans espacials i en descric els trets gramaticals. Les localitzacions espacials es representen morfofonològicament amb un punt abstracte a l’espai que no té una direcció específica en els plans espacials i que s’interpreta categòricament en el sistema lingüístic. En LSC, el pla frontal és gramaticalment important i denota especificitat: les localitzacions baixes correlacionen amb especificitat, mentre que les localitzacions altes correlacionen amb no especificitat. A més, la incorporació de l’estructura del discurs a l’anàlisi demostra que les localitzacions espacials baixes també denoten prominència discursiva. Les localitzacions espacials són, per tant, part de la gramàtica de la LSC i aquí les analitzo en relació al rol que tenen en l’expressió de l’especificitat i l’estructura discursiva. L’anàlisi s’emmarca en la formalització de la Discourse Representation Theory, tot basant-se en les dades d’un corpus en LSC a petita escala.

Keywords

definitud; espai; especificitat; estructura discursiva; llengua de signes; referents discursius; definiteness; discourse referents; discourse structure; sign language; space; specificity

Subjects

81 - Linguistics and languages

Documents

tgba.pdf

2.536Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)