Antecedents: la diabetis tipus 2 és cada vegada més freqüent en la població general. L'activitat física
adequada i els hàbits alimentaris són les pedres angulars per al tractament de la diabetis i per tant els
programes d'intervenció de millora de l'estil de vida poden ser de valor, però l'impacte d'aquests
programes necessita més estudi.
Mètodes: 43 persones diagnosticades amb diabetis tipus 2 van ser assignades a un grup de control (12
homes i 12 dones, 68,9 ± 11,3 rang 46-84 anys) i altre grup a una intervenció (6 homes i 13 dones, 69,5 ±
8,9 rang 52-81 anys), en funció de la seva voluntat. El grup d'intervenció va rebre un programa d'estil de
vida incloent classes d'activitat física i d'assessorament dietètic per a un període de 9 mesos. El grup
control va rebre l'atenció habitual. Van ser avaluats els canvis en els hàbits d'activitat física i alimentaris
i les seves conseqüències en les variables biològiques (pes, composició corporal, pressió arterial, perfil
lipídic, HbA1c i glucèmia), de fitness (força física, resistència aeròbica, flexibilitat i agilitat), psicològiques
(Profile of Mood States) i econòmiques (despeses individuals i els de l´Estat en referència als
medicaments).
Resultats: Els participants del grup d'intervenció tendeixen a augmentar la seva activitat física en
general (p = 0,020), i a adoptar millors patrons en la dieta (p = 0,050). No obstant això, els canvis en
l'estil de vida van ser lleus: l'increment de l'activitat física general fora del programa va ser no
significatiu i els canvis en la conducta alimentària no van ser suficients per a, de forma significativa,
modificar el percentatge de participants que complien les recomanacions dietètiques per a la població
portuguesa. Canvis significatius van ser trobats en la força de l'extremitat inferior (p = 0,014), de les
extremitats superiors (p = 0,001), la resistència aeròbica (p = 0,001) i la flexibilitat de les extremitats
superiors (p = 0,040). Per altra banda, no es van trobar canvis significatius en la composició corporal,
pressió arterial, perfil lipídic, o el control glucèmic. El perfil dels estats d'ànim va mostrar una disminució
significativa en el factor fatiga-inèrcia (p=0,002). Les despeses de la medicació va incrementar
substancialment per a l'Estat (p = 0,028) però no per als individus.
Conclusions: Els subjectes sotmesos al programa d'intervenció de millora de l'estil de vida van obtenir
un èxit moderat en relació al canvi de comportament, però no suficient per a obtenir un impacte
significatiu en la majoria de les variables clíniques i biològiques. Gràcies al programa de fitness van
millorar i la fatiga percebuda es va reduir. Els nostres resultats suggereixen que per a ser més efectius, la
intervenció ha de començar tan ràpid com sigui possible, ja que la seva implementació en persones
grans resulta més complicada. Això permetria una resposta major al programa i una implicació en
l'activitat física més intensa.

Antecedentes: la diabetes tipo 2 es cada vez más frecuente en la población general. La actividad física
adecuada y los hábitos alimentarios son las piedras angulares para el tratamiento de la diabetes y por lo
tanto los programas de intervención de mejora del estilo de vida pueden ser de valor, pero el impacto
de estos programas necesita más estudio.
Métodos: 43 personas diagnosticadas con diabetes tipo 2 fueron asignadas a un grupo de control (12
hombres y 12 mujeres, 68,9 ± 11,3 rango 46-84 años) y otro grupo a una intervención (6 hombres y 13
mujeres, 69,5 ± 8,9 rango 52-81 años), en función de su voluntad. El grupo de intervención recibió un
programa de estilo de vida incluyendo clases de actividad física y el asesoramiento dietético para un
período de 9 meses. El grupo control recibió la atención habitual. Fueron evaluados los cambios en los
hábitos de actividad física y alimentarios y sus consecuencias en las variables biológicas (peso,
composición corporal, presión arterial, perfil lipídico, HbA1c y glucemia), de fitness (fuerza física,
resistencia aeróbica, flexibilidad y agilidad), psicológicas (Profile of Mood States) y económicas (gastos
individuales y los del Estado con los medicamentos).
Resultados: Los participantes del grupo de intervención tienden a aumentar su actividad física en
general (p = 0,020), y a adoptar mejores patrones en la dieta (p = 0,050). Sin embargo, los cambios en el
estilo de vida fueron leves: el incremento de la actividad física general fuera del programa fue no
significativo y los cambios en la conducta alimentaria no fueron suficientes para, de forma significativa,
modificar el porcentaje de participantes que cumplían las recomendaciones dietéticas para la población
portuguesa. Cambios significativos fueron encontrados en la fuerza de la extremidad inferior (p = 0,014),
de las extremidades superiores (p = 0,001), la resistencia aeróbica (p = 0,001) y la flexibilidad de las
extremidades superiores (p = 0,040). Por otra parte, no se encontraron cambios significativos en la
composición corporal, presión arterial, perfil lipídico, o el control glucémico. El perfil de los estados de
ánimo mostró una disminución significativa en el factor fatiga-inercia (p = 0,002). El coste de la
medicación incrementó substancialmente para el Estado (p = 0,028) pero no para los individuos.
Conclusiones: El programa obtuvo un éxito moderado en relación al cambio de comportamiento, pero
no suficiente para obtener un impacto significativo en la mayoría de las variables clínicas y biológicas. El
fitness mejoró y la fatiga percibida se redujo. Nuestros resultados sugieren que para ser más efectivos,
la intervención debe comenzar tan pronto como sea posible, ya que su implementación en personas
mayores resulta más complicada. Esto permitiría una respuesta mayor al programa y a una intervención
de actividad física más intensa.

Background: Type 2 Diabetes is becoming increasingly prevalent worldwide at an alarming rate. Physical
activity and adequate dietary patterns are cornerstones for the treatment and prevention of diabetes.
Lifestyle intervention programs can be effective, but their application to the elderly needs further study.
Methods: overall, 43 individuals with diagnosed type 2 diabetes were assigned to control (12 men, 12
women; age 68.9 ± 11.3, range 46- 84 years) or intervention (6 men 13 women; age 69.5 ± 8.9, range 52-
81 years) groups based on their own choice. The intervention group received a lifestyle program
including physical activity classes and dietary counseling for a 9 month period. The control group
received the usual care. Improvement in physical activity and dietary patterns was assessed as well as
changes in biological (weight, body composition, blood pressure, lipid profile, HbA1c, glycemia), fitness
(strength, aerobic endurance, flexibility, agility), psychological (profile of mood states) and economic
variables (individual and state cost of medications).
Results: participants in the intervention group tended to increase their overall physical activity
(p=0.020) and to adopt better dietary patterns (p=0.050). However changes in lifestyle were mild:
changes in overall physical activity outside the program were non-significant and no significant changes
were found in the percentage of compliers with the dietary recommendations for the Portuguese
population. Significant changes were found in lower limb strength (p=0.014), upper limb strength
(p=0.001), aerobic endurance (p=0.001) and upper limb flexibility (p=0.040). Conversely no significant
changes were found for body composition, blood pressure, lipid profile or glycemic control. The profile
of mood states showed a significant decrease in the Fatigue-Inertia factor (p=0.002). The cost of
medication increased substantially for the State (p=0.028) but not for individuals.
Conclusions: The program achieved moderate success in relation to behaviour change, but not enough
to have a significant impact on most clinical and biological variables. Fitness was improved and
perceived fatigue reduced. Our results suggest that in order to be more effective, intervention should
begin as early as possible, as its implementation among elderly subjects is difficult. This would lead to a
larger response to the program and to a more intense physical activity intervention.