The aim of this research is to know the training of health professionals in health promotion and disease prevention, and to examine its manifestation among the actions and interventions for prevention of tobacco, alcohol or cannabis consumption. The sample includes 225 professionals. The study used a self-made design of quantitative methodology (survey study). The most important results are: the formative limitations in health education and prevention of substance use and the fact that professionals who have received specific training in substance use tap more health education as a prevention tool in their daily activities. It is also noted that 80% of professionals believe they should improve quality training, and 67% quantity, always in relation to the tobacco, alcohol and cannabis use. Generally, the overload care and the lack of time are cited as factors preventing the health education activities. Finally, the study also shows that secondary prevention activities are the most used, while community interventions are underutilized by professionals.

L’objectiu d’aquesta recerca és conèixer la formació dels professionals sanitaris en matèria de promoció de la salut i prevenció de la malaltia, i com es concreten les seves intervencions en la prevenció del consum de tabac, alcohol i cànnabis. La base del treball és una mostra de 225 professionals de la salut. S’ha utilitzat un disseny propi de la metodologia quantitativa (estudi d’enquesta). Entre els resultats obtinguts destaquem: les limitacions formatives en educació per a la salut i en prevenció del consum de substàncies, i el fet que els professionals que han rebut formació específica en consum de substàncies utilitzen més l’educació per a la salut com a eina de prevenció en la seva activitat diària. També s’observa que el 80% dels professionals considera que hauria de millorar la seva formació en qualitat, i un 67% en quantitat, sempre sobre el consum de tabac, alcohol i cànnabis. En general, la sobrecàrrega assistencial i la manca de temps són esmentats com a factors que obstaculitzen les activitats d’educació per a la salut. Finalment, l’estudi posa de manifest que les activitats de prevenció secundària són les més realitzades, mentre que les intervencions comunitàries són poc utilitzades pels professionals.