S'ha fet un estudi faunístic i ecològic dels heteròpters de quatre comunitats vegetals (prat sec, brolla, garriga i alzinar) del Parc Natural del Garraf.

Per a cada comunitat vegetal s'han triat tres parcel·les. La presa de mostres s'ha fet mensualment durant els anys 1999, 2000 i 2001, de forma sistematitzada i estratificada sobre la vegetació, en relació al recobriment de cada espècie vegetal.

De les 77 espècies trobades, 38 són noves citacions de l'àrea d'estudi, entre les quals destaquen una espècie nova per la ciència, el mírid Orthotylus (Pinocapsus) gemmae Gessé & Goula 2003, el microfísid Loricula ruficeps (Reuter, 1884) que constitueix la segona citació ibèrica, i el pentatòmid Sciocoris maculatus Fieber1851, que és la segona citació de Catalunya. De cada espècie s'indica la seva fenologia i les plantes hoste on s'han trobat. També s'analitzen biogeogràficament les biocenosi d'heteròpters.

Es descriu l'estructura i dinàmica de les comunitats d'heteròpters en base a una sèrie d'índexs (densitat, riquesa específica, diversitat, abundància relativa, freqüència, índex de similitud). Excepte a la garriga, les comunitats vegetals presenten una espècie d'heteròpter que domina molt sobre les altres, es tracta de Tingis trichonota (Puton, 1874) al prat sec, Compsidolon crotchi (Scott, 1870) a la brolla i Closterotomus trivialis (Costa, 1852) a l'alzinar.

S'estudien també diferents aspectes sobre la relació dels heteròpters amb les seves plantes hoste i sobre el seu règim alimentari. Es constata que cada comunitat d'heteròpters és específica de cada comunitat vegetal de procedència i presenta unes espècies característiques pròpies.

Finalment es proposa un protocol de gestió ambiental basat en la prospecció de les plantes i en els mesos on s'han recol·lectat les espècies d'heteròpters característiques de cada comunitat vegetal, que podrien comportar-se com a possibles indicadores de les alteracions del medi.