El risc d’infecció per Plasmodium falciparum, el paràsit causant de la malària, augmenta durant l’embaràs. La disminució del risc d’infecció en embarassos successius s’atribueix a l’adquisició d’anticossos contra eritròcits infectats a la placenta, els quals expressen en la seva superfície la proteïna VAR2CSA. Aquesta proteïna pertany a la família de lligands polimòrfics PfEMP1, i permet l’adhesió dels paràsits a la placenta mitjançant la seva interacció amb el receptor humà sulfat de condroitina A. Per aquest motiu, VAR2CSA és actualment un candidat a vacuna per a la prevenció de la malària en dones embarassades. No obstant, altres mecanismes com la modulació general de la immunitat durant l’embaràs podrien contribuir a augmentar la susceptibilitat a la infecció. A més, la contribució de paràsits que expressin membres de la família PfEMP1 diferents de VAR2CSA no s’ha estudiat en detall en les infeccions maternes. Per tant, és necessària una millor comprensió dels mecanismes moleculars implicats en la fisiopatologia de la malària en dones embarassades, a fi de desenvolupar intervencions específiques i efectives. Els treballs inclosos en aquesta tesi doctoral demostren que: i) una baixa resposta d’anticossos contra VAR2CSA però també una disminució general dels nivells de IgG poden contribuir a augmentar el risc de malària en el primer embaràs; ii) la infecció de la placenta per P. falciparum estimula la producció d’anticossos amb especificitats múltiples, suggerint que els anticossos en el moment del part són un indicador d’exposició més que de protecció; iii) tot i que la població de paràsits que expressen VAR2CSA és majoritària, paràsits que expressen altres PfEMP1 són freqüents en les infeccions maternes; iv) la presència de determinades variants de seqüència en les regions polimòrfiques de VAR2CSA s’associen a un increment de la densitat de paràsits a la placenta. A nivell immunològic, aquests resultats impliquen que els nivells d’anticossos en fases inicials de l’embaràs o bé altres mecanismes com les respostes cel•lulars podrien ser més rellevants en el control de la infecció, comparat amb els nivells d’anticossos al final de l’embaràs. A nivell molecular, vacunes específiques per a prevenir la malària en dones embarassades podrien ser més efectives si incorporessin aquelles variants VAR2CSA potencialment més patogèniques, així com epítops rellevants d’altres PfEMP1 o altres antígens conservats de P. falciparum.

The thesis project entitled Malaria during pregnancy: maternal immunity and expression of Plasmodium falciparum citoadhesion-related genes focuses on var gene expression patterns in maternal P.falciparum isolates as well as host immune responses against PfEMP1 and merozoite antigens in pregnant women from Mozambique.