A la vegueria de Girona, entre 1486 i 1730, es produeix el procés de formació històrica d'un grup social que sorgit de la pagesia s'anirà diferenciant progressivament d'aquesta: els senyors útils i propietaris de masos. Aquest grup social basa el seu poder econòmic i polític en l'acumulació de masos: font de rendes i font de l'estatus social assolit dins la parròquia i la universitat on fixa la seva residència. El seu pes social el manifesta a través dels seus espais de sociabilitat (especialment la parròquia, veritable espai de representació), però també manifesta la seva posició de preeminència, fet que pot abocar als conflictes amb el conjunt de la comunitat. Un conflicte que es planteja en termes de diferenciació dels uns i d'igualtat dels altres. És l'enfrontament entre dues visions de la societat: l'individualisme enfront el comunitarisme.

In the "vegueria" of Girona - a traditional Catalan territorial circumscription -, between 1468 and 1730, the process of historical formation of a social group takes place. Arising from peasantry, it will progressively differ from its origins: the useful masters and farmhouses' owners. The economic and political power of this social group is based on the accumulation of farms: source of incomes and source of social status attained in the parish and at university, where they fix their residence. Their social importance is shown through their sociability spaces - mainly the parish, real space of representation -, but they also show their position of pre-eminence, though this may imply conflicts with the whole community. A conflict which is expressed in terms of differentiation of ones and equality of others. It is the confrontation of two visions of society: individualism versus communitarism.