Mirades Turístiques a la ciutat és un estudi sobre el comportament del turisme en les ciutats monumentals, a partir de l'experiència viscuda pels visitants del Barri Vell de Girona. Una recerca que ha pretès determinar, precisament, la forma com els visitants entren en contacte amb el patrimoni monumental de la ciutat medieval. A partir, d'identificar quins factors influeixen (i quins no) en el comportament dels turistes durant la seva visita, tant pel que fa referència als factors ambientals generals (la meteorologia, la congestió, la informació...) com els factors singulars de cada visitant. Per tal d'assolir aquests objectius, en hem plantejat una sèrie d'hipòtesis de treball:
1. Existeix una manera turística d'apropar-se al patrimoni que té les seves pròpies regles, les seves
estructures específiques i en conseqüència la necessitat d'uns instruments de gestió particulars.
2. L'aproximació del turista al patrimoni monumental és el resultat de dues forces aparentment
contradictòries. D'una banda, el turista tendeix a reproduir pautes de comportament socialment construïdes que prenen la forma d'un ritual. D'altra banda, més enllà d'aquest patró comú, cada visitant viu una experiència singular. Per tant, la relació amb el patrimoni és el resultat d'un subtil equilibri entre experiència i ritual.
3. El consum turístic del patrimoni depèn de la relació entre quatre factors. El primer, la imatge del lloc, és la projecció (sovint idealitzada) de l'espai de visita, una metàfora de la ciutat. El segon, el codi d'interpretació turístic , actua com una mena de ritual, un guió no escrit de la pràctica turística. En tercer lloc, el substrat material que són els components artístics, històrics o culturals de la destinació: la geometria del casc, les visuals, el pes de la història o el valor estètic de les peces condicionen, com és obvi, la mirada turística. Finalment, l'experiència està condicionada per la gestió (pública i privada) del turisme: informació, fluxos, interpretació...
L'estudi s'ha sustentat en una metodologia inèdita basada en l'observació directa a partir del seguiment dels visitants durant els seus recorreguts. Hem observat el visitants i hem recollit la informació bàsica de la seva visita: l'itinerari, els monuments visitats, les actituds manifestades, els temps d'estada... Aquesta metodologia ha estat ja implementada en alguns estudis de públic de diversos museus. S'han recollit tres tipus de dades: dades relacionades amb els arcs (segment de carrer entre dues interseccions), dades relacionades amb els nodes (els elements d'interès) i dades relacionades amb el visitant. Les tres fonts estan unides per un identificador comú, que és el codi del turista. Això ens ha permès vincular les dades dels visitants amb el seu recorregut i la seva visita als monuments de la ciutat. Els resultats de l'estudi ens han permès identificar els factors que singularitzen l'apropament dels visitants al patrimoni i que el diferencien d'altres formes de relació o ús. És a dir, els factors que incideixen en el comportament dels visitants de Girona. Així mateix, hem pogut definir models d'itineraris amb una estructura interna molt compacta però molt diferents
entre ells; que ens evidencien que, malgrat les regularitats detectades en les visites dels turistes de la ciutat, també existeixen elements diferencials en el seu comportament. Hem detectat quatre models de recorreguts urbans que hem anomenat: itinerari bàsic, comercial, complex i de les muralles, que a l'hora es poden subdividir en varies categories.
Finalment, els estadístics multivariants ens han permès demostrar que la relació entre el turista i el patrimoni respon almenys a quatre formes de consum diferenciades, que hem anomenat "no turistes", "rituals", "interessats" i "erudits".

Mirades Turístiques a la ciutat is a study of the behaviour of tourism in towns having important monuments, based on the real-life experience of visitors to the historic centre of Girona. This is a piece of research which has tried to find out the exact way in which visitors come into contact with the heritage sites of the medieval town. This has been done through identifying which factors have an influence (and which do not) on the behaviour of the tourist during their visit, both dose of a general nature (weather, crowding, information...) and those factors which are particular to each visitor. In order to achieve this aims, I put forward a number of working hypotheses:
1. There is a particular tourist approach to site which has its own rules, specific structures and as a
consequence the need for specific management tools.
2. The way the tourist approaches the site is the result of two seemingly contradiction forces. On the one hand, the tourist tends to repeat socially contructed behaviours which take the form of a ritual. On the other hand, and beyond this common pattern, each visitor has a singular experience. Therefore, the relationship with the site is the result of a subtle balance between experience and ritual.
3. The touristic use of a heritage site depends on the relationship between four factors. The first, the image of the place, a metaphor of the town. The second, the code of touristic interpretation, acts as a kind of ritual, a non-written script for being a tourist. The third, the material substratum which are the artistic, historical or cultural components; the geometry of the area, the visual parts, the weight of history or the aesthetic value of the items, obviously, condition the way tourist look at the town. Finally, the experience is conditioned by the management of tourism: the information, the flow of tourists, interpretation.
This study uses an original methodology based on direct observation of following visitors during their visit. We observed the visitors and we collected basic information about their visit: the itinerary, the monuments visited, the attitudes shown, the time spent. This methodology has already been used in order studies of the public in different museums. Three kinds of data was collected: data relating to blocks (the segments of a street between two roads), data relating to nodes (the items of interest) and data relating to the visitors. The three sources are connected by a common identifier, that of the touristic code. This has allowed us to connect the data of the visitors with the route taken and the visit of the monuments in the town.
The results of the study have allowed us to identify the factors with make the approach of the visitor to the monument a singular one and which differenciate it from the other forms of relationship or of use. That is to say, that the factors which have an effect on the behaviour of the visitors to Girona.
Thus, we have been able to define models of itineraries with a very compact internal structure but which are very different between each one, which shows that, despite the regularities which were found in the visits of tourists to the town, differenciated elements in their behaviour were also observed. We detected four models of urban routes: the basic, the commercial, the complex and the town walls, which can each be subdivides into several categories. Finally, the multivariant statistics have allowed us to demonstrate that the relationship between tourist and heritage site responds to at least four forms of differentiated use which we have named "non-touristic", "ritual",
"interedted" and "erudite".