Davant de l'obra del poeta portuguès Fernando Echevarría (1927), hi ha l'intent de llegir fenomenològicament. Observant els límits de la fenomenologia de lectura, i mitjançant l'atenció a la relació lectoral establerta, es procedeix al discerniment de les qualitats més capaces de descriure i comprendre aquell discurs poètic: intensió, emergència, lloança i bé sense intermitència. Aquestes qualitats, confirmades per un apropament filosòfic que s'hi acomoda com a raó intuïtiva, manifesten la possibilitat d'identificar el discurs echevarrià com a poesia mística. Es replanteja el lloc del lector com a negativitat i es descriu, a la llum dels usos de l'expressió 'hermenèutica negativa', en què es diferencia i quines conseqüències pot tenir aquesta disposició hermenèutica per a la vida de la comunitat de lectors.

Before the work of Portuguese poet Fernando Echevarría (born 1927), a phenomenological reading is intended. Observing the limits of such phenomenology, and paying attention to the lectural relation that develops, I proceed discerning which qualities may be more capable of describing and understanding that poetic discourse: intension, emergence, praise and good without intermittence. These qualities, confirmed by a philosophic approach that gets closer to them in the form of intuitive reason, manifest the possibility of identifying the Echevarrian discourse as mystical poetry. The place of the reader is reconsidered as negativity while the uses of the expression 'negative hermeneutics' allow for a description of both its distinctiveness and the consequences this hermeneutic disposition may have for the life of a community of readers.