Històricament la doctrina penal s'ha ocupat força sovint del concepte de dol, però, en canvi, en molt poques ocasions s'ha preocupat del vessant processal d'aquest concepte. Això fa dubtar de la veritable utilitat pràctica de molts treballs doctrinals sobre aquesta matèria, doncs qualsevol persona una mica avesada en el món judicial sap que els problemes que planteja el dol són més de prova que no pas de concepte.La principal aportació d'aquesta tesi rau en què, per primera vegada a la doctrina espanyola, s'ofereix una perspectiva del dol que combina les qüestions més teòriques amb els problemes provatoris. Així, la primera part del treball es dedica a estudiar el concepte de dol, mentre que la segona i la tercera s'ocupen íntegrament de l'aspecte processal d'aquest element del delicte. Més concretament, a la tercera part s'analitzen d'una manera detinguda i alhora crítica els habituals raonaments judicials relatius a la prova del coneixement dels acusats i s'ofereixen nombrosos arguments per qüestionar en la via dels recursos la valoración de la prova realitzada pels tribunals i jutjats d'instància.