Amb l'objectiu de conèixer el procés d'acolliment a Catalunya, la seva influència en els nens, en les famílies biològiques i en les famílies d'acolliment i també en l'Administració, s'ha realitzat una etnografia a través de la investigació de les percepcions dels diferents actors i contextos implicats: pares biològics, nens, pares d'acolliment i professionals. S'ha fet una observació participant en l'associació de pares d'acolliment durant tres anys, s'han realitzat entrevistes als implicats i s'han revisat els expedients tancats en l'any 2004 a la seu de l'Institut de l'Adopció i l'Acolliment.

Davant les dificultats de trobar un marc teòric des de les teories clàssiques del parentiu s'han escollit les teories del caring desenvolupades per Borneman (2001), ja que els vincles que s'estableixen en aquestes relacions no s'ajusten ni a la teoria de la descendència, en la qual el més important és la consanguinitat o la substància compartida, segons Radcliffe-Brown (1974), ni a la de l'aliança, que es basa en el matrimoni, d'acord amb Levi-Strauss (1983).

La informació s'ha classificat en cinc categories: 1) el procés, 2) els vincles, 3) religió i/o solidaritat, 4) recursos i organització, 5) cuidar i/o educar. Aquestes categories recullen les opinions dels afectats i aporten millores en el coneixement de tot el procés, que poden derivar en una protecció a la infància més eficient i més satisfactòria per a tots els implicats.

De l'anàlisi dels resultats s'extreu que el vincle en l'acolliment s'estableix a través del fet de "cuidar i ser cuidat" i com n'és d'important, la riquesa de la relació que s'estableix entre els actors. També s'han de destacar altres conclusions, com ara la poca veu que tenen els nens, la manca de transparència de tot el procés, la falta d'un model consensuat, la falta de recerca, avaluació i control de qualitat i la importància de l'associacionisme com a forma de control i de reivindicació, així com la seguretat que tot aquest procés està en vies de reforma i millora.