En aquesta tesi s'estudia el federalisme executiu canadenc. Entenem per aquest concepte el model de relacions intergovernamentals caracteritzat pel fet que les relacions entre els diferentes nivells de poder a l'interior d'una federació estan monopolitzades pels respectius executius, en detriment d'altres institucions polítiques - parlaments, partits polítics. La hipòtesi que sostinc és que, al Canadà, aquest model de relacions intergovernamentals s'ha vist influenciat per la centralitat que històricament ha tingut en la dinàmica política interna, el debat entorn la qüestió nacional. Aquest debat sorgeix arran de la voluntat política d'una part de la societat quebequesa, i en conseqüència dels governs quebequesos, d'autogovernar-se i d'evitar el risc de la minorització. Això no obstant, els successius governs federals tracten el Quebec com "una província més", igual que la resta de províncies. La negativa d'Ottawa a reconèixer el Quebec com a nació ha reforçat els partidaris de l'accessió a la sobirania.

In this thesis it is studied Canadian Executive Federalism. We define this concept as an intergovernmental relation's model characterized by the fact that relations between different levels of power within a federation are monopolized by executives, rather than by other political institutions -such as parliaments or political parties. The hypothesis defended is that, in Canada, this intergovernmental relation's model has been influenced by the centrality that the national question debate has play historically. This debate starts as part of Quebec's society will, and consequently, of Quebec executives will, of self-government as a measure to avoid minorisation risks. However, successive federal governments treat Quebec as a province like the rest. The Ottawa opposition to recognize Quebec as a nation has reinforced those who prone for accession to sovereignty.