Estat modern i llinatges locals a Moçambic. Els discursos de la legitimitat en una història d'imatges distorsionades i expectatives incomplertes

Abstract

En aquesta tesi analitzem les relacions entre l'estat modern i el govern local a Moçambic des de 1895 fins a l'actualitat. Tot i que les constitucions i lleis que van entrar en vigor a Portugal des de la revolució liberal de 1820 afectaven també l'Àfrica Oriental portuguesa, la seva incidència en el gruix de la població africana va ser molt minsa. L'inici de la implantació real de l'estat modern a Moçambic no va arribar fins la conquesta militar del territori que va iniciar-se en la darrera dècada del segle XIX, i que té com a data de referència obligada l'any 1895, amb la derrota de l'imperi de Gaza per les tropes portugueses. <br/>D'altra banda, cal dir que tot i que el concepte de govern local pot fer referència, en segons quins contextos, a l'administració municipal, en aquesta tesi la farem servir només per referir-nos al govern de les comunitats rurals disperses per l'ampli territori de Moçambic, doncs és en aquest context que, arrel de la conquesta, va començar a produir-se una superposició de dos tipus de govern diferents. D'una banda, la població africana rural estava, abans de ser conquerida pels portuguesos, enquadrada en unitats polítiques pròpies, més o menys centralitzades segons els casos. D'altra banda, després de la conquesta, aquesta mateixa població rural africana va veure's també integrada en l'administració estatal desplegada pel colonialisme portuguès. Així doncs, l'objecte d'aquest estudi és les relacions entre l'estat modern a Moçambic i les societats africanes primer conquerides i després administrades per ell, tenint en compte la duplicitat de govern i la consegüent competència per la legitimitat que va produir-se a nivell local.<br/>Tanmateix, tota la gamma de noves respostes donades a aquesta nova situació -la superposició de dues formes de govern diferents- tenien un punt en comú: es basaven en una contradicció de partida entre el discurs de legitimació política i les pràctiques econòmiques. D'una banda l'estat colonial reconeixia a determinades persones la seva legitimitat com a autoritats africanes, de l'altra, però, els negava tota autonomia política i els encarregava de funcions administratives (ajut en la confecció de censos, en el cobrament d'impostos, i en el reclutament de mà d'obra) destinades totes elles a complir l'objectiu d'augmentar els rendiments econòmics de l'estat. És a dir, la situació en què es van trobar els régulos suposava que mentre guanyaven legitimitat en front a l'estat, corrien el risc de perdre-la en front a sectors importants de les poblacions a les que, segons l'estat, representaven. <br/>La nostra hipòtesi de treball és que aquesta contradicció entre discurs polític i pràctiques econòmiques caracteritza l'administració local de l'estat modern a Moçambic des de la Reforma Administrativa de 1907 fins a la recent legislació sobre administració local, el Decret 15/2000 i la Llei 8/2003. El que provarem de demostrar és si els tres models d'estat modern que han existit a Moçambic des de llavors fins avui-colonialisme portuguès (1895-1974), socialisme (1974-1992) i democràcia liberal- reprodueixen aquesta mateixa contradicció embolcallant-la sota discursos polítics diferents.

<I>This doctoral thesis aims to describe the relationship between local African authorities elected on lineage criteria and the formal estate institutions established in Mozambique since the Portuguese conquest began in 1895. <br/>During the conquest this two different institutions recognised each other, either as an allied or an enemy depending on the local authority, in order to reach their own objectives. After the war, the process of constructing a new type of relationships based on peace and civil administration, it became clear that, due to the different cultural background, their objectives were not compatibles at all. Therefore, on the eve of the colonial order began a relationship based on a blurred perception of the other, and based on a big misunderstanding on what was it all about. This relationship went on during the socialist type of state that appeared after the independence, and is also present in nowadays Mozambique, as we can check on the debates about the place that traditional authorities must have on a democratic state in Mozambique.<br/><br/>Our hypothesis is that we can find strong continuities on the relationship established between modern state institutions and local ways of authority and power practised by rural Africans. And that this continuities persist nowadays although the big transformations that supposed the transition from one type of state to another (from colonial state to socialist, and from socialist to liberal democratic).<br/><br/>These continuities are related to the misunderstanding on the way economics play on creating welfare and social order. For this reason, in order to set the precedents which conditioned the way Portuguese and Africans understood the new era which was to begin after the conquest, we will have to go back to the evolution of the contacts between Portuguese and Africans before the conquest, and before liberal thesis about society and economy became hegemonic in Europe. This analysis will give us the clues to understand the blurring images and also the different misunderstandings, which has been characterising rural policy and administration in Mozambique.</I>