Inhibitors of the Plasminogen/Plasmin system for the treatment of Traumatic Brain Injury

Author

Bosch Sanz, Oriol

Director

Balcells Camps, Mercedes

Codirector

Sánchez Garcia, David

Date of defense

2023-04-19

Pages

261 p.



Department/Institute

Universitat Ramon Llull. IQS

Abstract

La plasmina és un enzim proteolític responsable de la degradació de la fibrina, la proteïna estructural dels coàguls sanguinis. És activada a partir del zimogen plasminogen per l’activador tissular del plasminogen (tPA). La degradació de fibrina, o fibrinòlisi, és un procés natural que actua com a mecanisme de control per la hemostàsia i ajuda a mantenir la adequada fluïdesa de la sang. No obstant, hi ha situacions en que la fibrinòlisi es veu afectada, el que pot resultar en un sagnat excessiu, a més d’altres complicacions. Durant un traumatisme cerebral, es pot produir una activació excessiva de plasmina, que està correlacionada amb un increment en la permeabilitat de la barrera Hematoencefàlica (BHE). La inhibició de la plasmina o de la seva activació és per tant una estratègia interessant per minimitzar els danys a la BHE sota aquestes condicions hiperfibrinolítiques. Un nou compost anomenat LTI-6 amb elevada activitat antifibrinolítica va ser descobert en col·laboració amb l’empresa Alxerion Biotech. Aquest compost combina una piperidina, un 1,2,3-triazol i una 1,3,4- oxadiazolona. Els assaigs en sang i plasma van confirmar la seva activitat antifibrinolítica, amb una potència equivalent a l’àcid tranexàmic (TXA). Després d’estudiar la seva afinitat envers possibles receptors biològics, el mecanisme d’acció proposat per LTI-6 és la interacció amb els centres d’unió a lisina presents al plasminogen. Després de proposar diverses modificacions estructurals, un total de deu nous compostos vas ser sintetitzats i estudiats tant in vitro com in silico. La substitució de piperidina per amines lineals va reduir l’activitat global de la molècula. Per contra, substituir la 1,3,4-oxadiazolona per una 1,2,4-oxadiazolona va millorar l’activitat degut a un major nombre de ponts d’hidrogen. A més, modificar el 1,2,3-triazol per un 1,2,4-triazol va produir molècules sense activitat mesurable. Els compostos amb major activitat antifibrinolítica van ser estudiats en un model in vitro de la BHE sota condicions hiperfibrinolítiques. Concentracions elevades de plasminogen i tPA van incrementar la permeabilitat, a més de reduir l’expressió de proteïnes d’unió estreta. La presència dels nous compostos va demostrar tenir un efecte protector, ja que va esmorteir parcialment el dany sobre la BHE. Aquest treball obra la porta a desenvolupar futurs fàrmacs basats en aquests derivats de 1,2,3-triazol per a dues possibles aplicacions: com a nou fàrmac antifibrinolític que substitueixi al TXA, i com a agent protector de la BHE durant un traumatisme cerebral.


La plasmina es una encima proteolítica responsable de la degradación de la fibrina, la proteína estructural de los coágulos sanguíneos. Es activada a partir del zimógeno plasminógeno por el activador de tisular del plasminógeno (tPA). La degradación de fibrina, o fibrinolisis, es un proceso natural que actúa como mecanismo de control para la hemostasis y ayuda a mantener la adecuada fluidez de la sangre. Sin embargo, hay situaciones en que la fibrinolisis se ve alterada, lo que puede resultar en excesivo sangrado y otras complicaciones. Durante un traumatismo cerebral, se puede producir una excesiva activación de plasmina que está correlacionada con un incremento en la permeabilidad de la barrera hematoencefálica (BHE). La inhibición de la plasmina o de su activación es en consecuencia una estrategia interesante para minimizar los daños a la BHE bajo dichas condiciones hiperfibrinolíticas. Un nuevo compuesto llamado LTI-6 con alta actividad antifibrinolítica fue descubierto en colaboración con la empresa Alxerion Biotech. Este compuesto combina una piperidina, un 1,2,3-triazol y una 1,3,4- oxadiazolona. Ensayos en sangre y en plasma confirmaron su actividad antifibrinolítica, con una potencia equivalente al ácido tranexámico (TXA). Tras estudiar su afinidad hacia posibles receptores biológicos, el mecanismo de acción propuesto para LTI-6 es la interacción con los centros de unión a lisina presentes en el plasminógeno. Tras propuesta de varias modificaciones estructurales, un total de diez nuevos compuestos fueron sintetizados i estudiados tanto in vitro como in silico. Sustituir la piperidina por aminas lineales disminuyó la actividad global. Por el contrario, la sustitución de la 1,3,4-oxadiazolona por 1,2,4-oxadiazolona mejoró la actividad debido a un mayor número de puentes de hidrógeno. Además, modificar el 1,2,3-triazol por un 1,2,4-triazol generó moléculas sin actividad detectable. Los compuestos con mayor actividad antifibrinolítica fueron estudiados en un modelo in vitro de BHE bajo condiciones hiperfibrinolíticas. Concentraciones elevadas de plasminógeno y tPA incrementaron la permeabilidad, además de reducir la expresión de proteínas de unión estrecha. La presencia de los nuevos compuestos demostró tener un efecto protector, ya que amortiguó parcialmente el daño a la BHE. Este trabajo abre la puerta a desarrollar futuros fármacos basados en estos derivados de 1,2,3-triazol para dos aplicaciones: como nuevo compuesto antifibrinolítico que sustituta al TXA, y como agente protector de la BHE durante un traumatismo cerebral.


Plasmin is a proteolytic enzyme responsible for the degradation of fibrin, the structural protein of blood clots. It is activated from the zymogen plasminogen by tissue plasminogen activator (tPA). The degradation of fibrin, or fibrinolysis, is a natural process which constitutes a control mechanism for hemostasis and helps to ensure blood fluidity. However, there are situations in which the fibrinolytic system is dysregulated, which can result into excessive blood loss and other complications. During traumatic brain injury (TBI), an excessive activation of plasmin has been linked to an increased permeability of the blood-brain barrier (BBB). The inhibition of plasmin or plasmin activation is therefore an interesting strategy to minimize the damage to the BBB under these hyperfibrinolytic conditions during TBI. A novel compound named LTI-6 with high antifibrinolytic activity was discovered in collaboration with the start-up company Alxerion Biotech. This compound combined a piperidine, a 1,2,3-triazole and a 1,3,4- oxadiazolone ring. Blood and plasma assays confirmed its antifibrinolytic activity, with an equivalent potency to the gold standard tranexamic acid (TXA). After studying affinity towards different possible targets, the proposed mechanism of action for LTI-6 is an interaction with the lysine binding sites of plasminogen, hindering its activation into plasmin. After proposing different chemical modifications, a total of ten new compounds were synthesized and studied both in vitro and in silico. Substitution of the piperidine for linear amines hindered the overall activity. In contrast, substituting the 1,3,4-oxadiazolone for a 1,2,4-oxadiazole improved the activity due to a higher number of H-bonds. In addition, modifying the 1,2,3-triazole for a 1,2,4-triazole provided molecules with no detectable activity. The compounds with higher antifibrinolytic activity were studied in a hyperfibrinolytic BBB in vitro model. High concentrations of plasminogen and tPA caused an increased permeability, as well as a reduction of tight junction protein expression. The presence of the new compounds proved to have a protective effect, partially reducing the damage to the BBB. This work opens the door to develop future drugs based on these 1,2,3-triazole derivatives for two purposes: as a novel antifibrinolytic agent to substitute TXA, and as a potential BBB protective agent during TBI.

Keywords

Plasminògen; Plasmina; Inhibidors de fibrinòlisi; Triazol; Activador tisular del plasminògen (tPA); Piperidina; Oxadiazolona; Barrera Hematoencefàlica; Hiperfibrinòlisi

Subjects

547 - Organic chemistry; 615 - Pharmacology. Therapeutics. Toxicology; 616.1 - Pathology of the circulatory system, blood vessels. Cardiovascular complaints; 616.8 - Neurology. Neuropathology. Nervous system

Knowledge Area

Ciències naturals, químiques, físiques i matemàtiques

Documents

Tesi_Oriol_Bosch.pdf

6.554Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)