Aspectos bioéticos del derecho a la protección de la salud de las mujeres del pueblo indígena purépecha: el caso de Santa Fe de la Laguna, México

Abstract

El objeto de esta tesis es el estudio de la situación de las mujeres en el seno del pueblo purépecha, centrando la atención en las variables bioéticas relacionadas con la salud, la sexualidad, la interrupción voluntaria del embarazo, la eutanasia, la medicina étnica, etc. La investigación pone de relieve cómo el estatuto de la mujer purépecha es claramente inferior al del hombre purépecha, en un contexto en el que los indicadores sociosanitarios de dicha etnia están, a su vez, por debajo de la media de la población mexicana. El desigual acceso a la educación, a los puestos de poder, a los servicios sanitarios, etc., tiene su reflejo en las expectativas y calidad de vida de las mujeres, en especial, las jóvenes. En México se ha alcanzado progresivamente un reconocimiento del hecho étnico, lo que se ha traducido en una profusa normativa que trata de proteger, cultivar y garantizar la existencia de las culturas no occidentales. Sin embargo, la perspectiva bioética raramente es empleada, menos aún, en lo referente a las mujeres dentro de una minoría étnica, de ahí que determinadas situaciones de injusticia y discriminación tiendan a perpetuarse porque se transmiten de generación en generación. Para tratar de reconducir esta inercia estructural e histórica, y a partir de los datos obtenidos, hemos finalizado la investigación proponiendo una serie de medidas enfocadas a mejorar los aspectos biosanitarios y sociales de las mujeres purépechas. Por último, la bioética como disciplina permite un enfoque interdisciplinar y transcultural que busca lograr, conforme al ideario del Observatorio de Bioética y Derecho de la UB donde se ha desarrollado esta tesis, mínimos comunes universales para todos los seres humanos. Este enfoque inspira tanto el análisis de datos de esta tesis como las propuestas finales.

L'objecte d'aquesta tesi és l'estudi de la situació de les dones en el si del poble purépecha, centrant l'atenció en les variables bioètiques relacionades amb la salut, la sexualitat, la interrupció voluntària de l'embaràs, l'eutanàsia, la medicina ètnica, etc. La recerca posa en relleu com l'estatut de la dona purépecha és clarament inferior al de l'home purépecha, en un context en el qual els indicadors sociosanitaris d'aquesta ètnia estan, al seu torn, per sota de la mitjana de la població mexicana. El desigual accés a l'educació, als llocs de poder, als serveis sanitaris, etc., té el seu reflex en les expectatives i qualitat de vida de les dones, especialment, les joves. A Mèxic s'ha aconseguit progressivament un reconeixement del fet ètnic, la qual cosa s'ha traduït en una profusa normativa que tracta de protegir, conrear i garantir l'existència de les cultures no occidentals. No obstant això, la perspectiva bioètica rarament és emprada, menys encara, referent a les dones dins d'una minoria ètnica, per aquest motiu determinades situacions d'injustícia i discriminació tendeixin a perpetuar-se perquè es transmeten de generació en generació. Per a tractar de reconduir aquesta inèrcia estructural i històrica, i a partir de les dades obtingudes, hem finalitzat la recerca proposant una sèrie de mesures enfocades a millorar els aspectes biosanitaris i socials de les dones purépechas. Finalment, la bioètica com a disciplina permet un enfocament interdisciplinari i transcultural que busca aconseguir, conforme a l'ideari de l'Observatori de Bioètica i Dret de la UB on s'ha desenvolupat aquesta tesi, mínims comuns universals per a tots els éssers humans. Aquest enfocament inspira tant l'anàlisi de dades d'aquesta tesi com les propostes finals.

The object of this thesis is the study of the situation of women within the Purépecha people, focusing on bioethical variables related to health, sexuality, voluntary interruption of pregnancy, euthanasia, ethnic medicine, among others. How the status of the Purépecha woman is clearly lower than that of the Purépecha man, in a context in which the social and health indicators of said ethnic group are, in turn, below the average for the Mexican population is highlighted in this research. Unequal access to education, positions of power, health services, etc., is reflected in the expectations and quality of life of women, especially young women. In Mexico, a recognition of the ethnic fact has been progressively achieved, which has been translated into profuse regulations that try to protect, cultivate, and guarantee the existence of non-Western cultures. However, the bioethical perspective is rarely used, even less, in relation to women within an ethnic minority, hence certain situations of injustice and discrimination tend to perpetuate themselves because of their transmission from generation to generation. To try to redirect this structural and historical inertia, and based on the data obtained, we have completed the investigation by proposing a series of measures focused on improving the bio sanitary and social aspects of Purépecha women. Finally, bioethics as a discipline allows for an interdisciplinary and transcultural approach that seeks to achieve, in accordance with the ideology of the Bioethics and Law Observatory of the UB where this thesis has been developed, universal common minimums for all human beings. This approach inspires both the data analysis of this thesis and the final proposals.