La réflexion seconde a la luz de la teoría de la duplex cognitio: La presencia de Tomás de Aquino en la gnoseología de Gabriel Marc

Author

Arce Ruiz, Óscar

Director

Martínez Porcell, Juan Bautista

Codirector

Garcia del Muro Solans, Juan

Date of defense

2020-11-17

Pages

257 p.



Department/Institute

Universitat Ramon Llull. La Salle

Abstract

La producció filosòfica de Gabriel Marcel està marcada per la distinció de dos modes de donar-se l’Ésser: com a problema i com a misteri. La descoberta del vessant misteriós de l’Ésser a través de la seva indagació filosòfica sobre el cos suposa una fita decisiva en el pensament de Marcel. Allò misteriós es revelarà, des d’aquest moment, com el veritable objecte de la metafísica. En aquet sentit, allò misteriós serà considerat com a part de la concepció mateixa de l’existència, d’allò irrepetible de cada ens concret y, per tant, com a requisit ineludible d’una comprensió completa de l’ens. La distinció entre el problema i el misteri, certament fecunda en la seva obra, enllaça amb la complementarietat dels dos modes d’accés a l’Ésser per mitjà de la reflexió. Les reflexions primera i segona, que se centren respectivament en allò problemàtic i en allò metaproblemàtic, marquen dos camins intel·lectuals distints però interconnectats. Aquests dos modes d’accés a l’Ésser guarden similituds amb la teoria tomista de la duplex cognitio de anima, que examinarem a partir de la descripció que ofereix Jaume Bofill i Bofill a la seva Metafísica del sentiment. Però per tal de donar un sentit profund a la comparació, s’analitzen abans l’ordenació que du a terme el cardenal Gaietà amb respecte a tres elements clau del pensament de Tomàs d’Aquino: l’ús de l’analogia, la concepció de l’ens com a nom i com a participi i els dos modes d’abstracció. Així, trobem una coincidència terminològica que denota una coincidència de base conceptual entre els dos models de pensament. L’objectiu d’aquesta tesi és mostrar la modulació de les categories compartides i la influència decisiva de les posicions de Tomàs d’Aquino en els fonaments de les exploracions metafísiques de Gabriel Marcel.


La producción filosófica de Gabriel Marcel está marcada por la distinción de dos modos de darse el Ser: como problema y como misterio. El asombro ante la vertiente misteriosa del Ser a través de su indagación filosófica sobre el cuerpo supone un hito decisivo dentro del pensamiento de Marcel. Lo misterioso se revelará, desde entonces, como el verdadero objeto de la metafísica. En este sentido, lo misterioso será considerado como parte de la concepción misma de la existencia, de lo irrepetible de cada ente concreto y, por lo tanto, como requisito ineludible de una comprensión completa del ente. La distinción entre el problema y el misterio, ciertamente fecunda en su obra, enlaza con la complementariedad de los dos modos de acceso al Ser por medio de la reflexión. Las reflexiones primera y segunda, que se centran en lo problemático y lo metaproblemático respectivamente, marcan dos caminos intelectuales distintos pero interconectados. Esos dos modos de acceso al ser guardan similitudes con la teoría tomista de la duplex cognitio de anima, que examinaremos a partir de la descripción que ofrece Jaume Bofill i Bofill en su Metafísica del sentimiento. Pero para dar un sentido profundo a la comparación, se analizan antes la ordenación que lleva a cabo el cardenal Cayetano con respecto a tres elementos clave del pensamiento de Tomás de Aquino: el uso de la analogía, la concepción del ente como nombre y como participio y los dos modos de abstracción. Así encontramos una coincidencia terminológica que denota una coincidencia de base conceptual entre los dos modelos de pensamiento. El objetivo de esta tesis es mostrar la modulación de las categorías compartidas y la influencia decisiva de las posiciones de Tomás de Aquino en los fundamentos de las exploraciones metafísicas de Gabriel Marcel.


Gabriel Marcel's philosophical production is marked by the distinction of two ways for Being to be given: as a problem and as a mystery. The astonishment at the mysterious aspect of Being through his philosophical inquiry into the body is a decisive milestone in Marcel's thought. What mystery points to will reveal itself, from then on, as the true object of metaphysics. In this sense, the mysterious will be considered as part of the very conception of existence, of that unrepeatable aspects of each concrete entity and, therefore, as an inescapable requirement for a complete understanding of the entity. The distinction between problem and mystery, certainly fruitful in his work, is linked to the complementarity of the two ways of accessing to the Being through reflection. The first and second reflections, which focus on the problematic and the metaproblematic respectively, mark two different but interconnected intellectual paths. These two modes of access to being bear similarities with the Thomistic theory of the duplex cognitio de anima, which we will examine from the description offered by Jaume Bofill i Bofill in his Metaphysics of feeling. But in order to give a deep meaning to the comparison, the ordering task carried out by Cardinal Cayetano about three key elements of the thought of Thomas Aquinas is analyzed beforehand: the use of analogy, the conception of being as a name and as a participle and the two modes of abstraction. Thus we find a terminological coincidence that denotes a deeper conceptual base coincidence between the two models of thought. The objective of this Thesis is to show the modulation of that shared categories and the decisive influence of Thomas Aquinas' positions on the foundations of Gabriel Marcel's metaphysical explorations.

Keywords

Gabriel Marcel; Tomás de Aquino; Misterio; Tomismo; Reflexión; Thomas Aquinas; Mystery; Reflection; Duplex cognitio

Subjects

1 - Philosophy. Psychology; 11 - Metaphysics; 14 - Philosophical Systems and points of view; 16 - Logic. Epistemology. Theory of knowledge. Methodology of logic

Knowledge Area

Arts, humanitats i llengües

Documents

Tesi_Oscar_Arce.pdf

1.564Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)