La competència comunicativa en les persones amb afàsia: traducció i adaptació de la prova Communication Activities of Daily Living 3rd Edition (CADL-3) en llengua castellana i catalana

Abstract

Introducció: En l’actualitat hi ha una manca de proves d’avaluació estandarditzades adaptades idiomàticament al context espanyol i català per a persones amb trastorns de la comunicació, especialment que avaluïn la comunicació funcional. Objectiu: L’objectiu principal d’aquesta investigació ha estat traduir i adaptar la prova Communication Activities of Daily Living 3rd edition (CADL-3), desenvolupada per Holland et al. (2018), en llengua castellana (CADL-3VE) i catalana (CADL-3VC) i així facilitar al context espanyol i català una nova eina d’avaluació centrada en la comunicació funcional del pacient amb afàsia. Mètode: Un total de 188 persones residents a Catalunya han participat en l’estudi. La prova CADL-3VE s’ha administrat a un total de 161 participants castellanoparlants dividits en dos grups: un primer grup de pacients amb trastorns de la comunicació degut a un dany cerebral adquirit i un segon grup control. La prova CADL-3VC s’ha administrat a un total de 27 pacients catalanoparlants amb afàsia. Per a validar la prova s’han tingut en consideració altres proves i escales de valoració. Resultats: Totes dues versions presenten dades robustes quant a la fiabilitat. La versió castellana mostra una correlació molt alta entre la prova CADL-3VE i els diferents criteris externs observats. Les dues versions expressen una diferència significativa en el rendiment de la prova en comparació als grups observats. Així mateix, s’ha observat que el rendiment de la prova varia de manera significativa segons els tipus d’afàsia. Les dues versions han mostrat similituds en gairebé la totalitat de les anàlisis psicomètriques dutes a terme respecte a la prova original i no s’han efectuat canvis de contingut entre les versions. Conclusió: La prova permet avaluar la funcionalitat de la competència comunicativa en les activitats diàries i la participació en els contextos naturals i conseqüentment afavoreix l’elaboració d’un pla terapèutic interdisciplinari i personalitzat amb objectius funcionals que estiguin en consonància amb el context del pacient.

Introducción: Existe en la actualidad una escasez de pruebas de evaluación estandarizadas adaptadas idiomáticamente al contexto español y catalán para personas con trastornos de la comunicación, especialmente que evalúen la comunicación funcional. Objetivo: El objetivo principal de esta investigación es traducir y adaptar la prueba Communication Activities of Daily Living 3rd edition (CADL-3) desarrollada por Holland et al. (2018), en lengua castellana (CADL-3VE) y catalana (CADL-3VC) y así facilitar al contexto español y catalán una nueva herramienta de evaluación centrada en la comunicación funcional del paciente con afasia. Método: En el estudio han participado un total de 188 personas residentes en Cataluña. La prueba CADL-3VE ha sido administrada a un total de 161 participantes castellanohablantes divididos en dos grupos: un primer grupo de pacientes con trastornos de la comunicación y un segundo grupo control. La prueba CADL-3VC ha sido administrada a 27 pacientes catalanohablantes con afasia. Para validar la prueba se han utilizado otras pruebas y escalas de valoración. Resultados: Las dos versiones presentan datos robustos en cuanto a la fiabilidad de la prueba. La versión castellana muestra una correlación muy alta entre la prueba CADL-3VE y los diferentes criterios externos observados. Las dos versiones expresan una diferencia significativa en el rendimiento de la prueba en comparación con los grupos observados. Asimismo, se ha observado que el rendimiento de la prueba varía de manera significativa según los tipos de afasia. Ambas versiones han mostrado similitudes en casi la totalidad de los análisis psicométricos realizados respecto a la prueba original y no se han efectuado cambios de contenido entre las versiones. Conclusión: La prueba permite evaluar la funcionalidad de la competencia comunicativa en las actividades diarias y la participación en los contextos naturales y consecuentemente favorece la elaboración de un plan terapéutico interdisciplinario y personalizado con objetivos funcionales que estén en consonancia con el contexto del paciente.

Introduction: In the Spanish and Catalan context, there is currently a lack of standardized, linguistically adapted tools for people with communication disorders. This lack is especially evident when it comes to instruments to assess functional communication. Objective: The main objective of this study is to translate and adapt the instrument entitled Communication Activities of Daily Living 3rd edition (CADL-3) developed by Holland et al. (2018) into Spanish (CADL-3VE) and Catalan (CADL-3VC), thus providing a new tool that can be used to assess functional communication of patients with aphasia in the Spanish and Catalan populations. Method: All total of 188 people, all residents of Catalonia, took part in the study. The CADL-3VE test was administered to 161 Spanish-speaking participants, divided into two groups, one group made up of patients diagnosed with communication disorders and one control group. The CADL-3VC test was administered to 27 Catalan-speaking patients with aphasia. Other tests and assessment scales were taken into account in the validation of the test. Results: Convincing reliability scores were recorded for both new versions of the test. The correlation between the CADL-3VE test and different external criteria was in a very large range. On both the new versions, there were significant differences in terms of the performance between the groups observed. Meanwhile, the performance on the tests is seen to vary in accordance with the type of aphasia. Both versions displayed similarities with the original test with respect to nearly all the psychometric analyses carried out. No differences in content were observed between the versions. Conclusion: The test makes it possible to assess everyday communicative functionality and participation in real-world contexts. As such, it helps inform the creation of personalized, interdisciplinary treatment plans aimed at functional objectives that take into account the patient’s context.