L'objectiu bàsic del present treball és, el de, partint de l'estudi de Martínez-Quintanilla, plantejar un sistema informatitzat per al traçat de la perspectiva curvilínia de pantalla cilíndrica, capaç de poder representar, amb una qualitat gràfica raonablement alta, conjunts arquitectònics o urbanístics d'una certa complexitat, és a dir, de bon principi quedà clar que, perquè el treball reixís en els seus objectius, calia que el sistema permetés la consecució de dibuixos en perspectiva de pantalla cilíndrica, representats sobre paper amb eliminació de línies ocultes i amb el grau de complexitat normalment exigible per a un tipus de perspectiva panoràmica com aquesta.


El treball s'estructura en cinc capítols:

En el Primer Capítol s'exposen els conceptes generals de la perspectiva curvilínia de pantalla cilíndrica i, seguint l'estudi de Martínez-Quintanilla, es fa una breu repassada als seus antecedents històrics, acabant per una exposició dels trets bàsics del sistema manual proposat per Martínez-Quintanilla.

El Capítol 2 analitza els grans temes que cal afrontar per tal de plantejar el tractament informàtic de la perspectiva de pantalla cilíndrica. Un repàs a les alternatives possibles permet prendre un seguit d'opcions que configuren ja l'esquelet de l'aproximació que farem al tema. El Capítol acaba amb una descripció detallada de l'estructura d'informació que s'adopta per al plantejament informàtic del problema, punt -no cal dir-ho- d'importància cabdal per al seguiment de la resta del treball.

El Capítol 3 s'ocupa de la descripció del sistema desenvolupat per a la creació dels models a representar, i hi són estudiades un gran nombre de situacions compromeses, exposant-se algorismes apropiats per a la seva resolució.

El Capítol 4 estudia la visualització dels models mitjançant perspectiva curvilínia de pantalla cilíndrica. En concret s'hi estudia l'obtenció i representació interna de la projecció, i l'eliminació de línies ocultes per a traçat vectorial, considerant les característiques específiques d'una perspectiva en què la major part de les rectes apareixen com a corbes i en la qual desapareix el concepte de pla d'esvaïment.

Per últim, en el Capítol 5 s'exposen un seguit de consideracions i optimitzacions deduïdes de les primeres experiències d'utilització dels Sistemes, experiències encara un tant restringides, ateses les limitacions de l'equip utilitzat, però que permeten extreure conclusions certament importants, de cara a la programació d'una segona versió dels Sistemes, ja sobre els nous equips de l'E.T.S.A.Vallès.