La tesi examina l'interior de l'arquitectura privada, fonamentalment habitatge, a Barcelona des de finals del segle XVIII fins a inicis del segle XX. L'estudi no es planteja a través d'un fil cronològic sinó que es basa amb exemples representatius de tres moments:
- Des de la dècada dels anys vuitanta del segle XVIII fins a finals dels anys trenta del XIX.
- La plenitud del segle XIX, des de la dècada dels cinquanta fins a finals dels anys setanta.
- El tombant del segle XIX al XX, el període comprès entre la dècada dels vuitanta del XIX i la primera del XX.

En cada un d'aquests moments s'estudia, en primer lloc, si en els interiors es manifesten, d'una manera o d'una altra, les mateixes intencions i transformacions que caracteritzen l'arquitectura del període que compren el nostre estudi.
En segon lloc, s'analitza quin és el paper que pertoca a l'arquitectura en la configuració d'aquests interiors. Fins a quin punt l'interior esdevé objecte del treball de l'arquitecte i si l'arquitecte assumeix, respecte l'interior, el paper que fins aleshores han exercit de manera autònoma un conjunt d'artistes i artesans.
Per últim, s'examinen quines són les formes de producció, es comprova si la transformació de l'interior té com a "condició de possibilitat" un procés de racionalització productiva similar al procés que afecta als altres aspectes de l'arquitectura i, alternativament, com el canvi de sensibilitat impulsa transformacions en la producció.

L'estudi es basa en les característiques estrictament formals, en les voluntats expressives que es poden endevinar per associació, simbolització, etc. i en les particularitats materials. No es basa en unes anàlisis que prenguin en consideració l'adscripció estilística dels elements que configuren els interiors.

Per entendre adequadament cada un dels moments estudiats, la tesi assumeix els criteris formals i els judicis de valor, vigents i emergent a través dels texts i escrits de l'època.

Per portar a terme aquesta anàlisi ens hem basat en diferents fonts documentals:
El propi interior, quan es conserva, és el document principal per portar a terme l'estudi.
Documentació gràfica, és el cas dels interiors dels que s'han pogut localitzar plànols de detalls, alçats interiors i dibuixos de sostres.
Documentació tècnica, plecs de condicions, amidaments i factures.
Documentació fotogràfica, fotografies d'època o fetes quan encara són vigents els interiors originals.
Altres fonts com pintures i gravats que, com les fotografies retraten la vigència de l'interior.
A més, també hem emprat nombrosos catàlegs de materials i de tècniques originals.