La competitivitat de les manufactures catalanes a la Unió Europea des de la perspectiva del quality gap

Author

Fernández Sirera, Tatiana

Director

Lladós Masllorens, Josep

Tutor

Casals Couturier, Muriel

Date of defense

2006-12-19

ISBN

9788469040393

Legal Deposit

B-9198-2007



Department/Institute

Universitat Autònoma de Barcelona. Institut Universitari d'Estudis Europeus

Abstract

La present tesi doctoral analitza l'evolució i els factors determinants de la competitivitat de les manufactures catalanes a la UE-25 en el període 1999-2004. La contribució principal del treball és l'aplicació de l'indicador del quality gap a l'anàlisi de la competitivitat. Aquest indicador, que es construeix a partir de les dades de comerç dels estats membres i de Catalunya amb la UE per a més de 10.000 productes manfuacturats, permet comparar la qualitat de les exportacions (estimada a partir del valor unitari) de cada un dels territoris amb la mitjana de la UE.<br/>L'anàlisi empírica, que s'emmarca en el debat actual sobre la competitivitat, s'estructura en quatre grans objectius:<br/>1. Analitzar la competitivitat de les manufactures catalanes a la UE de l'euro i l'ampliació i posar de relleu els problemes de competitivitat.<br/>2. Identificar els determinants dels problemes de competitivitat.<br/>3. Contrastar que el quality gap és un indicador rellevant de competitivitat.<br/>4. Analitzar els patrons de competitivitat de les manufactures catalanes a la UE amb al quality gap.<br/>Així mateix, les conclusions de la tesi doctoral es poden agrupar en quatre grans blocs:<br/>Un primer conjunt de conclusions té a veure amb la relació del quality gap i l'evolució de la competitivitat. Per als 25 estats membres es contrasta l'estreta relació entre capacitat d'innovació, productivitat i quality gap. A més, es contrasta que el quality gap permet explicar millor les diferències en productivitat que altres indicadors més habituals, com l'especialització intraindustrial o interindustrial. El quality gap també contribueix a explicar l'evolució de la taxa de cobertura exterior, en canvi la relació entre quality gap i evolució de la quota de mercat és menys directa, en un període marcat per l'ampliació de la UE als països de l'Europa central i oriental. En el període 1999-2004 Catalunya ha millorat el seu quality gap i la seva quota de mercat, però la seva taxa de cobertura s'ha mantingut estancada a uns nivells relativament baixos.<br/>El segon grup de conclusions està vinculat a la productivitat. A Catalunya els problemes de productivitat no s'expliquen tant per l'especialització interindustrial, que és similar a la de la UE, com per l'especialització intraindustrial, condicionada per una menor capacitat d'innovació. L'anàlisi realitzada apunta cap a un canvi en l'especialització de les exportacions manufactureres catalanes cap a sectors més intensius en tecnologia i amb una productivitat més elevada, però en els quals Catalunya està posicionada en un segment de qualitat inferior. <br/>El canvi d'especialització es detecta particularment en el comerç intraindustrial, amb una elevada i creixent tendència a l'especialització en el segment de qualitat inferior i en els mercats competitius en preus, que ha contribuït al deteriorament de la relació d'intercanvi en preus amb la UE.<br/>Un tercer grup de conclusions està relacionat amb el comerç de productes intermedis, que contribueix a explicar l'estancament de la taxa de cobertura. En el període 1999-2004 s'incrementa la propensió a importar de les empreses manufactureres catalanes i la qualitat de les importacions en relació amb les exportacions. La importació de productes intermedis de més qualitat afavoreix la millora del quality gap de les exportacions i la millora de la quota de mercat a la UE, però dificulta l'equilibri exterior de l'economia catalana.<br/>Finalment, l'indicador del quality gap aporta informació rellevant i addicional a la dels indicadors tradicionals de competitivitat i permet realitzar una anàlisi sistemàtica dels patrons nacionals de competitivitat a la UE a un nivell de desagregació elevat.


The present doctoral thesis analyses the evolution and the determining factors of the competitiveness of the Catalan manufacturing sector in the EU-25 in period 1999-2004. The main contribution of the work is the application of the quality gap indicator to the competitiveness analysis. This indicator allows to compare the quality of the exports of each one of the territories with the EU average through the comparison of the unit values of exports for more than 10.000 manufacturing products. <br/>The empirical analysis has four main objectives: <br/>1. To analyse the competitiveness of the Catalan manufacturing sector in the EU and to point up the competitiveness problems. <br/>2. To identify the determinants of the competitiveness problems. <br/>3. To contrast that quality gap is a good indicator of competitiveness. <br/>4. To analyse the patterns of competitiveness of the Catalan manufactures in the UE with the quality gap. <br/>The conclusions of the doctoral thesis can be grouped in four blocks. A first set of conclusions has to do with the relation between the quality gap and the competitiveness of the manufacturing sector. For the 25 member states we verify the narrow relation among innovation capacity, productivity and quality gap. In addition we verify that quality gap explains better the differences in productivity than other more habitual indicators, like the intraindustrial or interindustrial specialization. The quality gap also contributes to explain the evolution of the external balance, although the relation between quality gap and evolution of the EU market share is less direct, in a period marked by the EU enlargement to the Central and Eastern European countries. In the period 1999-2004 Catalan manufactures have improved their quality gap and their market share in the EU, but the trade deficit has remained high. The second group of conclusions is related to the productivity. In Catalonia the productivity problems are not explained so much by the interindustrial specialization, that is similar to the one of the EU, like by the intraindustrial specialization conditioned by a lower innovation capacity. The analysis for the period 1999-2004 points at a change in the specialization of the Catalan manufacturing exports towards sectors more intensive in technology and with higher productivity, but in which Catalonia is positioned in a lower quality segment. The change of specialization is detected particularly in the intraindustrial trade, with a high and increasing tendency to the specialization in the segment of inferior quality and in the markets dominated by price competition. A third group of conclusions is related to the trade of intermediate products, that contributes to explain the high Catalan trade deficit. In period 1999-2004 the Catalan manufacturing companies have increased their propensity to import and the quality of their imports in relation to exports. The higher quality of the intermediate products favours the improvement of the exports quality gap and consequently the improvement of the market share, but it makes difficult the external balance of the Catalan economy. Finally, the indicator of quality gap provides relevant and additional information to the one of the traditional competitiveness indicators and allows to make a systematic analysis of the national patterns of competitiveness in the UE at a high level of disaggregation.

Keywords

Manufactures; Competitivitat; Quality gap

Subjects

338 - Economic situation. Economic policy. Management of the economy. Economic planning. Production. Services. Prices

Knowledge Area

Ciències Socials

Documents

tfs1de1.pdf

2.085Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)