Aquesta investigació reconstrueix la vida cultural de la ciutat de Manresa, a la Catalunya Central, al llarg dels segles XIII i XIV, amb el còdex baixmedieval com a fil conductor. L'estudi es basa en l'anàlisi de 305 documents amb mencions libràries (editats conjuntament), pràcticament tots ells inèdits, que procedeixen d'un buidatge exhaustiu dels fons notarials que custodien l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa i l'Arxiu de la Seu de Manresa per a aquests segles (uns 800 lligalls). Cal dir que aquest ric fons notarial s'ha conservat pràcticament sencer al llarg del temps. Dir també que fins aleshores no s'havia utilitzat amb aquesta finalitat, i, en conseqüència, la bibliografia al respecte ha estat, fins ara, pràcticament inexistent.
En l'estudi s'analitza quines foren les biblioteques de cada grup social de la ciutat: jurisperits, eclesiàstics (canonges, ordes mendicants, clergat secular), metges i apotecaris, mercaders i menestrals, noblesa i jueus; faig la mateixa anàlisi per altres parròquies dels encontorns de la ciutat, com també aporto notícies inèdites dels monestirs benedictins de Santa Maria de Ripoll, Santa Maria de Montserrat, Santa Cecília de Montserrat i Sant Benet de Bages, com a contribució a la història cultural d'aquests cenobis.
Tradicionalment els estudis d'història del llibre s'han centrat, bàsicament, en els inventaris i testaments com a documentació primordial d'informació, i això atorgava a les biblioteques descobertes un caràcter estàtic, sense poder-se esbrinar com s'havien format. La utilització de tota la documentació notarial sense excepció (els llibres particulars de famílies manresanes, els llibres comuns de l'escrivania, els dels gremis, ordes religiosos, jueus, i esborranys, a més a més, és clar, dels ja esmentats llibres d'inventaris i testaments) ha permès documentar molt especialment la circulació del còdex (145 documents en fan referència) i per tant dimensionar amb exactitud els dos valors -sempre complementaris- del llibre: el material i l'espiritual. Així, les notícies libràries enllacen de manera natural amb un estudi socioecònomic i biogràfic de cadascun dels possessors, o en el seu cas del grup social, amb l'objectiu de conèixer quin fou el tipus de lectura que feren dels llibres i quina fou la seva vida espiritual.
Aquesta ha estat la metodologia utilitzada. Pel que fa estrictament al contingut, cal dir que el segle XIV a Manresa (període en el qual es concentra la major part de la documentació) ha estat anomenat per la historiografia local el "gran segle" de la ciutat: es construeixen la Seu i la Sèquia, així com els temples del Carme i de Sant Domènec, per citar les obres més importants, i és també quan es concentra la concessió de privilegis reials, especialment per part del rei Pere el Cerimoniós. La intensa vida política i econòmica de Manresa, és reflecteix en la tipologia librària, essent el llibre jurídic el que més circulà. La vida social, indestriable de la religiositat, és documentada amb un gran nombre de llibres litúrgics i especialment dels litúrgicodevocionals, com a mostra de la penetració de la Devotio moderna. Complementen aquests dos grans grups, els llibres de contingut mèdic, els gramaticals i els de lògica. Entre les principals biblioteques particulars documentades, cal destacar per la seva qualitat sobretot la del jurisperit Ramon Saera, d'uns 83 còdexs (amb una notable biblioteca teològica), la dels metges Bernat de Figuerola (pare i fill) (53 còdexs aprox.) i especialment la de Bernat Oller, prior general dels carmelites i fill de Manresa, el qual llegà la seva biblioteca de 143 còdexs (!) al convent del Carme de la ciutat.

This research reconstructs the cultural life of the city of Manresa, located in Central Catalonia, over the XIII and XIV centuries, through a late Middle Ages code. The thesis is based upon the study of 305 documents whit book mentions (edited together). Almost all of them are new and are extracted from on exhaustive thorough examination of the notarial sources related to these centuries (about 800 volumes) and preserved by the Arxiu Històric Comarcal de Manresa and by Arxiu de la Seu de Manresa. It must be pointed that these rich sources had been preserved intact all over the times and had never been utilised whit this aim and, consequently, bibliografy has been inexistent up to now.
The stuy analyses which were the libraries of each social group in the city: jurisconsults, ecclesiastics (canonicals, mendicant orders, secular clericals), physicians, chemists, merchants and artisans, aristocracy and jewishes; the some analyses has been made for other parish churches placed in the outskirts of the city. Also, unpublished historical notes related to the Benedictine monasteries such as Santa Maria de Ripoll, Santa Maria de Montserrat, Santa Cecília de Montserrat i Sant Benet de Bages had been brought as a contribution to the cultural history of these cenobies.
Traditionally, the studies of book history were concentrated in inventoires and testaments as a primordial records of information, but this attributed a static character to the discovered libraries whith any possibility to discover how they had born. The utilisation of the whole notarial records: particular "manresan" families books, office of notaries books, corporation ones, religious orders, jewish, rough copies and the already mentioned inventaries and testaments, permitted to particulary document the circulation of the code (145 documents mention it) ant to fixe an exact dimensions of the two complementary values: the material and spiritual one. So the data books link in a natural way to the socioeconomic and biographic study of each of their owners, or in case of a social group, whit the aim to known which were the kind of readings of the books and which was the spiritual life of the group itself.
This is the methodology used. Whit regard to the content itself, it must be said that the local historiography nominated the XIV century (a period in which the major part of the records concentrates) the "great century" of the city of Manresa: in fact, to mention the main works, the Seu and the Sèquia are built, both Carme and Sant Domènec temples. It is in the same century wehre the granting of privileges is concentrated, specially by the king Pere el Ceremoniós. The intense political and economical life in Manresa reflects itself on the book tipology, being the law books thes ones that mostly spread out. Social life, inseparable from religion, is documented by the great number of liturgical books, specially the prayer and liturgic ones, as a proof of penetration of Devotio Moderna. The medical, the grammar and the logic books complete those two main groups. Betwen the main documented libraries that of jurisconsult Ramon Saera distinguishes itself for the quality of 83 codes (whit a notable theological library), also that of doctors Bernat de Figuerola ( father and son) (53 codes aprox.), and specially that of Bernat Oller, Carmelities prior general and son of Manresa, who gere his library whit 143 (!) codes as a donation tho the Carme monastery of the town.