Aquest és un més dels diversos treballs que han estat incentivats des del projecte d'investigacions arqueològiques del poblat arqueològic de Son Fornés, a Montuïri (Mallorca). La seva estratificació i el rigor metodològic de les intervencions arqueològiques han convertit aquest jaciment en un punt de referència per a l'estudi dels canvis socials entre el segle IX cal ANE i el segle I DNE. Així, la definició de la seva seqüència ha permés establir, materialment i temporalment, les característiques que defineixen, entre c. 450 cal ANE i 123 ANE, el període Posttalaiòtic, alhora que ha permès diferenciar dues fases dins d'aquest, el Posttalaiòtic I (c. 450-250 cal ANE) i el Posttalaiòtic II (c. 250-123 ANE).
Un dels trets materials definidors de l'inici del període Posttalaiòtic han estat els canvis, tant morfomètrics com materials o tecnològics, dels artefactes ceràmics. Són diversos els autors que han vingut senyalant una suposada disminució de la qualitat dels recipients, vinculant-ho, des d'una perspectiva biologicista de la cultura, a un procés de degradació tecnològica conseqüència de la importació de productes ceràmics extra-insulars que haurien "eclipsat" la producció a mà posttalaiòtica. Aquesta tesi partia, però, de fonaments empírics febles, ja que no només les importacions foren una mínima part de la ceràmica consumida per les comunitats posttalaiòtiques, especialment durant la primera fase, sinó que la producció de recipients per part d'aquestes comunitats patí un increment sense precedents.
La tesi aquí sustentada trasllada l'explicació del canvi detectat en la ceràmica local documentada a inicis del Posttalaiòtic al marc més ampli de transformacions socials, econòmiques i polítiques de les pròpies comunitats insulars envers la consolidació de noves relacions socials de producció basades en un accés diferencial a la riquesa. Així, aquestes transformacions s'analitzen des d'una perspectiva paleo-tecnològica amb l'objectiu de contrastar la hipòtesi plantejada segons la qual les transformacions tecnològiques i de l'organització del treball introduïdes al procés de producció ceràmica obeeixen a noves estratègies productives que incentiven l'increment de la producció social i, en termes generals, del rendiment productiu.
El conjunt empíric que ha servit de base a aquest estudi procedeix del jaciment de Son Fornés, tot i que s'han analitzat produccions procedents d'altres jaciments per a avaluar la validesa de la generalització d'aquestes transformacions en altres punts geogràfics de l'illa.
Així, després d'assentar les bases materials i cronològiques per a la definició del Posttalaiòtic com a període amb entitat històrica pròpia i de plantejar una hipòtesi explicativa dels canvis socials protagonitzats per les comunitats posttalaiòtiques a mitjans del segle V cal ANE (part I), es procedeix a la descripció de la manifestació arqueològica d'aquesta fase a Son Fornés i de la seva sincronia amb altres jaciments de l'illa (part II). A la part III es propora una revisió dels treballs realitzats fins al moment en l'àmbit de la producció ceràmica posttalaiòtica i s'avaluen les explicacions del canvi tecnològic que aquests estudis han generat.
Així, partint dels problemes detectats en les lectures del fenomen analitzades, a la part IV es proposa el marc teòric que justifica la necessitat d'enfocar l'estudi dels artefactes ceràmics partint de la seva conceptualització com a factors de la producció. A la llum de la proposta teòrica, es formula una hipòtesis explicativa del canvi tecnològic que justifica, a les parts V i VI, l'aplicació de diferents procediments analítics, tant morfomètrics (proposta tipològica) com de caracterització tecnològica (anàlisi al binocular, al microscopi, DRX), així com de modelitzacions prestades per l'economia.
Finalment, a la part VII es recullen les principals conclusions de l'estudi, argumentant la contrastació de la proposta hipotètica inicialment plantejada: les transformacions documentades en la ceràmica del Posttalaiòtic I manifesten els canvis introduïts en el procés productiu ceràmic. Alhora, aquests obeeixen a una tendència a l'optimització de la força de treball en un context d'incentivació de l'increment de la producció social.

This is just one of the diverse works promoted from the Son Fornés Archaeological Project. Son Fornés is an archaeological site situated in Montuïri, just in the middle of Mallorca Island. Its well conserved stratification and the methodological rigor of the excavations have converted this site in a point of reference for the study of social changes occured between c. 850 cal BC and the end of the Ist. century AD. Thus, the definition of its seqüence has allowed to stablish, materially and chronologically, of the characteristics that define, between c. 450-123 BC, the Posttalaiotic period, and also the differentiation of two different phases, Posttalaiotic I (c. 450-250 cal BC) and Posttalaiotic II (c. 250-123 BC).
Morphometric and technological pottery changes is just one of the material indicators of the beginning of the Posttalaiotic period. Some authors have insisted in a supposed quality decrease of the pottery and have associated this phenomenon, from a biologicist conception of culture, to a technological degradation process caused by the importation of foreign ceramic products that had overshadowed the posttalaiotic production. Nevertheless, this thesis had a very inconsistent empirical basis: importations not only were a tiny part of the consumed pottery, specially during the first phase, but the local production increased in an unprecedented way.
The thesis here sustained moves the explanation of the detected change in local ceramic production at the beginning of the Posttalaiotic to the more wide frame of social, economical and political transformations of the islander communities to the consolidation of new social relations of production based in an inequal access to he social wealth. These transformations are analized from a paleo-technological perspective to contrast the hypothesis that explains that changes in technological aspects and those in the organization of the labour introduced in the posttalaiotic hand-made pottery production process obey to new productive strategies that incentive the increasing of social production.
The empirical ensemble that is used as a basis for this study comes from the archaeological site of Son Fornés, although some artifacts coming from other sites around the island have also been analized to evaluate the pertinence of the generalization of these transformations all over the island.
So, after fixing the material and chronological basis for the definition of the Posttalaiotic as a period with a historical entity, and after setting up an explanative hypothesis about the social changes protagonized by the posttalaiotic communitites in the middle of the Vth. century BC (part I), we proceed to the description of the archaeological manifestation of this phase in Son Fornés and of the synchrony of other sites in the island (part II). In the part III a revision of the works about posttalaiotic ceramic production and a revision of the traditional technological change explanations are offered.
Starting from the detected problems in those works, in the part IV a new theoretical marc that justifies the necessity of enlightening the study of the ceramic artifacts conceptualizing them as production factors is proposed. Under this theoretical proposal, we stablish an explicative hypothesis of the technological change that justifies, in the parts V and VI, the application of several morphometric and tecnological analytical procedures as well as the application of some models borrowed from the economy.
Finally, in the part VII the main conclusions obtanied from the study are syntetized arguying the contrastation of the initial social hypothesis stablished: the transformations documented in the Posttalaiotic I pottery manifest the introduced changes in the ceramic productive process. At the same time these are due to a new tendency to the optimitzation of the labour force in a context of the stimulation of the social production increasing.