Les dones s'han incorporat massivament al mercat de treball arreu d'Europa i des de la dècada dels seixanta les taxes d'activitat femenines no han deixat d'augmentar. No obstant això, aquesta incorporació al mercat de treball ha estat limitada a uns determinats àmbits i s'ha vist reflectida en una presència força escassa en el camp de la direcció i en la propietat d'empreses.
Els poders locals, con unes de les institucions públiques més properes als ciutadans, no han romàs allunyats d'aquesta qüestió i en els últims anys han començat a implementar polítiques de promoció de la dona emprenedora i de les empreses creades per dones.
La tesi té com objectiu analitzar el fet d'emprendre en femení des de la perspectiva de l'evolució de les polítiques econòmiques locals a Catalunya. Les dues principals qüestions que es volen respondre són a)Com i quan s'han introduït les polítiques dirigides a emprenedores en les polítiques econòmiques locals i b) si es verifiquen les principals formulacions en el pla teòric sobre female entrepreneurship en el pla de les pràctiques en l'àmbit de les polítiques locals a Catalunya.
El treball de camp s'ha basat en l'univers de municipis que entre 1993 i 2002 han dut a terme programes o projectes locals dirigits exclusivament a emprenedores.
Les polítiques per a emprenedores es realitzen en àrees amb una experiència de més de 10 anys en polítiques econòmiques locals i en general s'han inserit en la tercera etapa, és a dir, de desenvolupament econòmic local. No obstant aquesta inserció ha estat complementària i discontínua. Tanmateix, s'observa una tendència cap a la consolidació i la voluntat d'actuar en aquest sentit en el futur més immediat.
2) Les polítiques dirigides a dones emprenedores a Catalunya responen parcialment al què des de la teoria s'ha afirmat. Per una banda, els plantejaments o arguments per actuar (adaptació a col·lectius, contribuir en el mercat de treball i en l'economia, promoure la igualtat d'oportunitats) són els mateixos que s'ha establert en la formulació teòrica.
I potser encara més important, els plantejaments que han fet sorgir aquest tipus de polítiques i arran de la recerca realitzada, encara avui són vigents i tenen raó de ser a Catalunya.
Ara bé, on es presenten més divergències és a l'hora del disseny i la implementació. De fet resolen parcialment els obstacles que tenen com emprenedores. Els resultats ens mostren les poques activitats dirigides a resoldre la qüestió del finançament, molt poques activitats de sensibilització i de conciliació i en general, la poca adaptació dels continguts al fet que són emprenedores. Els requisits per participar i la no selecció de les participants contribueixen a trobar-nos en molts casos amb perfils en què l'opció d'emprendre potser no sigui la millor per elles. De totes maneres, s'ha de ressaltar que tot i les mancances, els programes i projectes satisfan moltes de les necessitats més personals de les emprenedores (confiança en elles mateixes, autoestima, optimisme, etc.) fet que no havia estat contemplat en la formulació teòrica.