La primera part d'aquest treball va adreçada a delimitar la història dels estudis sobre la literatura infantil i juvenil en els països occidentals i a definir el seu marc conceptual actual. Per això s'estableixen les aportacions més rellevants, en primer lloc, des de la reflexió lligada a la història i difusió dels llibres; en segon lloc, del grans debats dels anys setanta, tant sobre el caràcter pròpiament literari d'aquesta literatura, com sobre la qualitat formativa del folklore i la seva relació amb les obres modernes; i, en tercer lloc, es revisen i conecten les aportacions més pertinents de les diferents perspectives disciplinàries, des de la perspectiva psicològica, sociològica, de les teories literàries i de la didàctica de la literatura.
La segona part del treball fa una caracterització de la literatura infantil i juvenil actual a partir de la idea que s'ha fet un gran salt de modernitat a partir dels anys setanta per tal d'adequar-se a les condicions de recepció dels seus destinataris. La caracterització dels canvis produïts es divideix en quatre àmbits: la representació literària del món, la fragmentació narrativa, la complexitat narrativa i la complexitat interpretativa. Per analitzar aquests quatre àmbits s'utilitzen setze elements constructius de la narració, amb les seves pertinents subcategories, a partir de diferents descriptives, com la de Bernstein (1975) per a l'anàlisi de valors o la de Genette (1972) per a la construcció narrativa. L'anàlisi es refereix tant a la mostra total del corpus (les 150 obres més valorades per la crítica especialitzada del moment) com als quatre subconjunts d'obres destinades a les diferents franges d'edat (entre els 5 i els 15 anys) per tal d'establir l'evolució de la competència literària dels infants que pressuposen les obres.

La primera parte de este trabajo va dirigida a delimitar la historia de los estudios sobre la literatura infantil y juvenil en los países occidentales y a definir su marco conceptual actual. Para ello se establecen las aportaciones más relevantes, en primer lugar, desde la reflexión proveniente de la historia y difusión de los libros; en segundo lugar, de los grandes debates de los años setenta, tanto sobre el carácter propiamente literario de esta literatura, como sobre la calidad formativa del folclore y su relación con las obras modernas; y, en tercer lugar, se revisan y conectan las aportaciones más pertinentes de las diferentes perspectivas disciplinarias, desde la perspectiva psicológica, sociológica, de las teorías literarias y de la didáctica de la literatura.
La segunda parte del trabajo caracteriza la literatura infantil y juvenil actual a partir de la idea de que se ha producido un gran salto de modernidad a partir de los años setenta para adecuarla a las condiciones de recepción de sus destinatarios. La caracterización de los cambios producidos se divide en cuatro ámbitos: la representación literaria del mundo, la fragmentación narrativa, la complejidad narrativa y la complejidad interpretativa. Para analizar estos cuatro ámbitos se utilizan dieciséis elementos constructivos de la narración, con sus pertinentes subcategories, a partir de diferentes descriptivas, como la de Bernstein (1975) para el análisis de valores o la de Genette (1972) para la construcción narrativa. El análisis se refiere tanto a la muestra total del corpus (las 150 obras más valoradas por la crítica especializada del momento) como a los cuatro subconjuntos de obras destinadas a las diferentes franjas de edad (entre los 5 y los 15 años) para establecer la evolución de la competencia literaria de los niños que presuponen las obras.

The first part of this dissertation addresses the evolution of Western Children's Literature Studies and seeks to establish which are the current tendencies of the field. For so doing, the study establishes which are the fundamental contributions to this field of inquiry by looking into the history and circulation children's books; examining the 60's foundational debates about the literary quality of this literature and the relations between children's literature, folklore, and modern literature; and reviewing relevant contributions from different critique perspectives -psychology, sociology, literary theory, and didactics.
The second part characterises contemporary books for children and youngsters from the viewpoint that there is a gap between those published before and after the 60's. The author makes the assessment that books produced after this decade where adjusted to the new necessities and reception conditions of their addressees. The characterization of the different changes in the production of books for children and youngster is depicted in four spheres: the literary representation of the world, fragmented narratives, complex narratives, and fiction that requires complex interpretation. To analyse these four spheres the author puts forward seventeen categories of narrative construction with their subsequent subcategories, which are based on different categorization such as Bernstein's (1975) for the analysis of values or on Gennette's (1972) for the study of narrative construction. The analysis looks into 150 books that were then highly recommended by literary critics specialised on literature for children and adolescents. The analysed corpus is divided in categories that correspond to the readers' ages to draw conclusion regarding the literary competences that children must have in order to read the books.