Disfunció primària greu de l’empelt pulmonar. Incidència, factors de risc i pronòstic

Abstract

El transplantament pulmonar constitueix en l’actualitat una opció de tractament per a la malaltia pulmonar terminal, però una llarga història de contratemps està darrera d’aquesta possibilitat. L’onze de juny de l’any 1963 James D. Hardy va realitzar el primer transplantament pulmonar en humans. El receptor era un home de 58 anys, John Russel, amb el diagnòstic de base de càncer de pulmó, insuficiència respiratòria i insuficiència renal. El diagnòstic de càncer s’havia realitzat en el penal on estava ingressat per una condemna a mort per haver comès un assassinat l’any 1957. Russel va rebre la proposició del transplantament pulmonar i, després de ser informat de que la operació no s’havia intentat mai en sers humans, va acceptar sotmetre’s al transplantament, sabent que la seva condemna seria commutada pel governador de l’estat per la seva 'contribució a la causa de la humanitat'. Es va procedir al transplantament del pulmó esquerra amb un resultat inicial satisfactori però el pacient va presentar deteriorament de la seva funció renal que va condicionar que fos èxitus al 16º dia, tot i que amb bona funció pulmonar. L’any 1968 Denton Cooley feia el primer transplantament en bloc de cor i dos pulmons, sense èxit. No va ser fins l’any 1971 que es va publicar una nova experiència realitzada per Fritz Derom, un cirurgia belga, que va aconseguir un cas amb 10 mesos de supervivència que va ser èxitus per rebuig crònic. Durant els anys 70 es van realitzar diferents intents amb resultats poc favorables, van provocar la pràctica desaparició de la tècnica. El gran pas es va donar amb l’aplicació dels immunosupressors de nova generació, com la ciclosporina que va permetre tornar a plantejar la realització del transplantament de cor i pulmó en bloc amb resultats esperançadors a Stanford, a càrrec de Shumway i Reitz. Va ser finalment el grup de Toronto, amb Cooper al capdavant qui, a principis dels vuitanta amb la introducció d’algunes millores tècniques, els que assentarien definitivament les bases del transplantament unipulmonar i, en l’any 1986 del bipulmonar, mostrant als pocs anys resultats força esperançadors. El resultat ha estat que fins el 30 de juny de l’any 2008 s’havien registrat gairebé 30.000 transplantaments pulmonars a tot el mon. A Espanya es va iniciar el programa de transplantament pulmonar en la dècada dels 90. El primer transplantament pulmonar realitzat amb èxit es va fer a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i posteriorment es va estendre a altres centres del país com Hospital Puerta de Hierro y l’Hospital Ramón y Cajal (Madrid), Hospital La Fe (Valencia), Hospital Reina Sofia (Cordoba), Hospital Marqués de Valdecilla (Santander) i Juan Canalejo (La Coruña). A Espanya a finals de l’any 2009 ja s’havien realitzat més de 2000 transplantaments pulmonars, i a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron l’any 2009 es va celebrar els 500 transplantaments pulmonars. L’activitat a Espanya ha anat en augment i semblava estabilitzar-se cap al voltant dels 160 transplantaments pulmonars a l’any, però la tendència en els últims anys ha tornat a ser la del increment, havent-se realitzat 219 transplantaments pulmonars l’any 2009.