El 1922, amb la creació d'Acció Catalana, es fa efectiva l'escissió de la Lliga Regionalista. Un grup d'empresaris vinculats a la formació compra La Publicitat i la catalanitza perquè esdevingui la seva plataforma periodística a partir de l'1 d'octubre d'aquell any. Des d'aquest mateix moment, Foix hi tindrà una participació ben activa, gairebé sense entrebancs fins a la rebel·lió militar del juliol de 1936.
Al llarg d'aquests quinze anys tan decisius per a la història de Catalunya, en què es produeixen tants esdeveniments especialment significatius, en el terreny polític i també en l'artístic i literari, la ploma periodística de Foix sempre està amatent a comentar-los per als seus lectors diaris, amb la voluntat central d'acostar el conjunt de la societat catalana a la realitat europea contemporània i engrescar-la perquè hi tingui un paper significatiu.
Malgrat les dificultats per reunir tots els articles de Foix, perquè utilitza diversos pseudònims com a signatura o fins i tot sovint els publica sense signar, la tesi presenta un conjunt de prop de 1200 articles, que apareixen llistats en l'annex.
L'anàlisi diacrònica d'un període tan vast i interessant i d'una intervenció tan àmplia no pot pretendre arribar a conclusions aprofundides d'aspectes concrets, que seria més propi de monografies específiques. Tot i així, aquest plantejament té l'avantatge de posar al seu lloc la importància de la dedicació periodística del Foix de l'època. També permet observar fins a quin punt Foix tenia la voluntat d'incidir intel·lectualment en la societat catalana i, per tant, deixar clar que la guerra i la postguerra suposen un trencament traumàtic per als plantejaments polítics i literaris de Foix que, per grat o per força, haurà de passar a dedicar-se gairebé exclusivament a la seva vessant més pròpiament poètica, que en aquests anys de dedicació periodística havia quedat en un segon pla.
L'estudi d'aquests articles també permet observar els diversos períodes d'aquesta intervenció periodística, molt vinculada a la creació de seccions i de pseudònims diversos (en què destaca especialment el de Focius) que es van adequant a les circumstàncies històriques de cada època.
És per això que la tesi s'ha de centrar exclusivament en els articles de La Publicitat i intenta observar la recepció contemporània que podien tenir per tal de concretar-ne la seva incidència; ben gran malgrat el relatiu oblit que ha comportat la impossibilitat de continuïtat durant la postguerra per la prohibició d'ús de la llengua catalana en mitjans periodístics i el compromís de fidelitat absoluta manifestat per J. V. Foix. Sense poder arribar a conclusions definitives, aquesta anàlisi cronològica permet presentar una visió diàfana dels plantejaments de Foix a La Publicitat; per posar uns exemples ben interessants: les manifestacions pacifistes i europeistes són ben allunyades de les influències feixistes que puntualment s'han volgut atribuir a Foix; la defensa de la llibertat creativa de l'artista és ben crítica amb les propostes del surrealisme d'André Breton, amb el qual també s'ha volgut relacionar eventualment l'obra poètica de J. V. Foix, etc.
En definitiva, els primers textos de La premsa estrangera i de La premsa catalana, els més innovadors del Focius de Meridians o d'Itineraris, el Ramon N. Girald del Panorama Universal de les Lletres o els articles més polítics de J. V. Foix, en una publicació lligada als plantejaments polítics d'Acció Catalana com a continuació natural dels ideals de la Solidaritat Catalana de Prat de la Riba, ens ofereixen una font inesgotable de temes que ens presenten un Foix compromès i participatiu, vinculat a la voluntat de situar la societat catalana en el paper que li correspon jugar en el context polític i cultural europeu. Evidentment, la situació bèl·lica de la guerra d'Espanya i, després, de la segona guerra mundial serà un obstacle, de moment, infranquejable.

In 1922, with the creation of Acció Catalana, the split in La Lliga Regionalista is pushed into effect. A group of businessmen linked to the new party buys La Publicitat and catalanises it in order to make it become their journalistic platform from 1st October in the same year. From that moment on, Foix participated in it actively, almost without obstacles, until the military rebellion in July 1936.
All through these fifteen years, which were so decisive for the history of Catalonia and in which so many significant events happened in the political field as well as in the artistic and literary ones, the journalistic pen of Foix is always ready to comment them for his daily readers, with the main intention of bringing the whole Catalan society to the European contemporary reality and encourage them in order that they could take part in it in a significant way.
It is difficult to gather all the articles by Foix because he used different pseudonymous or even some of them are often published without signing. However, the thesis presents a whole of about 1200 articles, which are listed in the attached document.
The diachronic analysis of such a vast, interesting period and of such a broad contribution cannot endeavour to come to deep conclusions on concrete aspects, which would be more suitable for specific monographs. Nevertheless, this approach allows us to see the importance of the journalistic dedication of Foix in his time and it also permits to observe his will to influence intellectually on the Catalan society and therefore to make it clear that the war and the post-war period involve a traumatic breaking for the political and literary ideas of Foix who, willingly of by force, will have to devote almost exclusively to his poetic aspect, which had been in the foreground during his journalistic dedication.
The study of these articles also allows us to notice the various periods of this journalistic contribution which is linked to the creation of various sections and pseudonymous (among which Focius is especially outstanding) that are adapting to the historical circumstances of each period.
This is why the thesis must be centred exclusively on the articles in La Publicitat and it tries to observe the contemporary reception that these articles might have had in order to express in concrete terms their incidence, which was grand despite the relative forgetfulness caused by the impossibility to continue during the post-war as the use of the Catalan language in the media was forbidden and J. V. Foix had stated his commitment to remaining absolutely loyal to Catalan language. Without coming to definitive conclusions, this chronological analysis permits to present a diaphanous view of the ideas of Foix in La Publicitat. Some interesting examples: the pacifist and pro-European statements are very distant to the fascist influences that have been attributed to Foix; the defence of the creative freedom of the artist is very critical to the proposals of the surrealism of André Breton, who someone wanted to relate to the poetical work by Foix, etc.
In short, the first texts in La premsa estrangera and in La premsa catalana, the most innovatory by Focius in Meridians or in Itineraris, Ramon N. Girald in Panorama Universal de les Lletres or the most political articles by J.V. Foix, all of them in a publication linked to the political ideas of Acció Catalana as the natural continuation of the ideals of Solidaritat Catalana of Prat de la Riba, offer to us an inexhaustible source of subjects which present Foix as a committed and participant intellectual, linked to the desire of placing the Catalan society in the role they had to play in the European political and cultural context. Obviously, the warlike situation of the Spanish war and, afterwards, of the Second World War will be an impassable obstacle, for the moment.