El model de llengua a TVE a les Illes Balears: anàlisi fonètica i morfològica

Abstract

L'objectiu d'aquest treball és realitzar una anàlisi crítica del model de llengua, fonètic i morfològic, que es fa servir a Televisió Espanyola a les Illes Balears. Així mateix, he intentat esbrinar si variables com el grau de formalitat del programa poden haver influït en l'adopció d'unes determinades solucions fonètiques o morfològiques. Aquest treball no és merament descriptiu ja que de la descripció i anàlisi d'aquests programes n'he extret unes hipòtesis del que, segons el meu parer, hauria de caracteritzar un model de llengua estàndard oral per a les Illes Balears. Quant a les obres prescriptives, a més de les propostes sobre l'ús de l'estàndard oral de l'Institut d'Estudis Catalans, he tengut en compte els Criteris lingüístics proposats pel Departament de Filologia Catalana per a les emissions de TVE a les Illes Balears (1983) de Gabriel Bibiloni, Proposició per a una normativa estàndard unitària de la llengua catalana (1988) de Jaume Corbera; Proposta de model de llengua estàndard per a l'escola de les Illes Balears (1999) d'Antoni I. Alomar i Joan Melià; La llengua catalana a Mallorca. Propostes per a l'ús públic (1999) d'Antoni I. Alomar, Gabriel Bibiloni, Jaume Corbera, Joan Melià; Gramàtica catalana (1918) de Pompeu Fabra; Gramàtica catalana referida especialment a les Illes Balears (1968) de Francesc de Borja Moll. <br/>Quant al corpus, he examinat exhaustivament nou tipus de programes amb nivell de formalitat diferent, emesos o bé a final de l'any 1998 o bé durant l'any 1999: Informatiu balear, Report, Temps, Entrevistes, 2002, Panoràmic, Programa Especial, Futbol, Debat. El temps transcrit, i per tant analitzat, a cada un dels programes és de 50-60 minuts, excepte en el programa Temps en què he seleccionat una mostra de 18 minuts (cal tenir en compte que aquest espai té una durada de 3-4 minuts).<br/>Referent a l'estructura, el treball es divideix en sis capítols més una bibliografia final: CAPÍTOL I. INTRODUCCIÓ; CAPÍTOL II. DADES FONÈTIQUES I MORFOLÒGIQUES; CAPÍTOL III. ANÀLISI FONÈTICA I MORFOLÒGICA; CAPÍTOL IV. CONCLUSIONS; CAPÍTOL V. TAULES DE DADES; CAPÍTOL VI. TRANSCRIPCIÓ DEL CORPUS ANALITZAT.<br/>El corpus analitzat es presenta transcrit ortogràficament, amb les grafies i els signes de puntuació convencionals. A més s'han transcrit fonèticament, amb els símbols de l'Alfabet Fonètic Internacional, tots aquells aspectes de pronúncia que han estat objecte d'estudi del present treball<br/>En darrer lloc cal fer constar que si he triat Televisió Espanyola a les Illes Balears ha estat perquè, com a mínim, els seus responsables han intentat fixar un model de llengua estàndard oral, si més no en els informatius. De fet, a partir d'aquest estudi he pogut constatar que un nombre considerable de trets fonètics i morfològics han estat sotmesos a un control lingüístic, total o parcial, tot i que també és cert que molt especialment en els programes més informals (futbol, debat) els locutors han reproduït les pronúncies i formes morfològiques pròpies del parlar col·loquial.

El objetivo de este trabajo es realizar un análisis crítico del modelo de lengua, fonético y morfológico, que se utiliza en TVE en las Islas Baleares. Paralelamente, he intentado averiguar si variables como el grado de formalidad del programa pueden haber influido en la adopción de unas determinadas soluciones fonéticas o morfológicas.<br/>Este trabajo no es meramente descriptivo ya que de la descripción y análisis de estos programas he extraído unas hipótesis de lo que, a mi criterio, habría de caracterizar a un modelo de lengua standard oral para las Islas Baleares. Respecto a las obras prescriptivas, además de las propuestas sobre el uso del standard oral que ha hecho el IEC, he tenido en cuenta los Criteris lingüístics proposats pel Departament de Filologia Catalana per a les emissions de TVE a les Illes Balears (1983) de Gabriel Bibiloni, Proposició per a una normativa estàndard unitària de la llengua catalana (1988) de Jaume Corbera; Proposta de model de llengua estàndard per a l'escola de les Illes Balears (1999) de Antoni I. Alomar y Joan Melià; La llengua catalana a Mallorca. Propostes per a l'ús públic (1999) de Antoni I. Alomar, Gabriel Bibiloni, Jaume Corbera, Joan Melià; Gramàtica catalana (1918) de Pompeu Fabra; Gramàtica catalana referida especialment a les Illes Balears (1968) de Francesc de Borja Moll.<br/>En cuanto al corpus, he examinado exhaustivamente nueve tipos de programas con diferentes niveles de formalidad, emitidos o bien a final de 1998, o bien durante el año 1999: Informatiu balear, Report, Temps, Entrevistes, 2002, Panoràmic, Programa Especial, Futbol, Debat. El tiempo trascrito y por tanto analizado, a cada uno de los programas es de 50-60 minutos, excepto en el Temps en el cual he seleccionado una muestra de 18 minutos.<br/>Referente a la estructura, el trabajo se divide en seis capítulos más una bibliografía final: CAPÍTULO I. INTRODUCCIÓN; CAPÍTULO II. DATOS FONÉTICOS Y MORFOLÓGICOS; CAPÍTULO III. ANÁLISIS FONÈTICO Y MORFOLÓGICO; CAPÍTULO IV. CONCLUSIONES; CAPÍTULO V. TABLA DE DATOS; CAPÍTULO VI. TRASCRIPCIÓN DEL CORPUS ANALIZADO.<br/>El corpus analizado se presenta trascrito ortográficamente, con las grafías y signos de puntuación convencionales. Además se han trascrito fonéticamente con los signos del Alfabeto Fonético Internacional todos aquellos aspectos de pronunciación que han sido objeto de estudio del presente trabajo.<br/>Finalmente es necesario remarcar que si he elegido TVE en las Islas Baleares ha sido porque sus responsables han intentado fijar un modelo de lengua standard oral, al menos en los informativos. De hecho, a partir de este estudio he podido constatar que un número considerable de rasgos fonéticos y morfológicos han sido sometidos a un control lingüístico total o parcial, aunque también es cierto que en los programas más informales (fútbol, debate) los locutores han reproducido las pronunciaciones y formas morfológicas propias del habla coloquial.

The aim of this work is to achieve a critical analysis of the language pattern used in T.V.E. in the Balearic Islands. This analysis will be taken from a phonetical and morphological point of view.<br/>At the same time I have tried to find out if variables such as the formality grade of the programme, may have influenced in the adoption of certain phonetical or morphological solutions.<br/>This is not just a descriptive work as from the description and the analysis of these programmes I have extracted some hypothesis which, in my opinion, should characterize a oral standard language for the Balearic Islands.<br/>Regarding the prescriptive works, apart from the proposals on the usage of the oral standard language made by I.E.C, I have taken into account the "Criteris lingüístics proposats pel Departament de Filologia Catalana per a les emissions de TVE a les Illes Balears (1983) de Gabriel Bibiloni, Proposició per a una normativa estàndard unitària de la llengua catalana (1988) de Jaume Corbera; Proposta de model de llengua estàndard per a l'escola de les Illes Balears (1999) de Antoni I. Alomar y Joan Melià; La llengua catalana a Mallorca. Propostes per a l'ús públic (1999) de Antoni I. Alomar, Gabriel Bibiloni, Jaume Corbera, Joan Melià; Gramàtica catalana (1918) de Pompeu Fabra; Gramàtica catalana referida especialment a les Illes Balears (1968) de Francesc de Borja Moll.<br/>In relation to the corpus I have examined nine different tipus of programmes with different levels of formality, broadcasted either at the end of 1998 or during 1999: Informatiu balear, Report, Temps, Entrevistes, 2002, Panoràmic, Programa Especial, Futbol, Debat.