La tesi Ferran Soldevila i la historiografia catalana del seu temps (1894-1971) té un doble objectiu. D'una banda, dilucidar el lloc que F. Soldevila ocupa en la historiografia catalana del segle XX i, d'altra, oferir una primera visió de conjunt del panorama historiogràfic català contemporani. S'ha partit de la idea central subjacent: que la historiografia catalana contemporania (en concret la del segle XX) és equiparable a les més desenvolupades d'Europa (i del món) i que l'aportació historiogràfica soldeviliana (per la seva importància) n'és la millor prova. Així, la investigació ha seguit una doble direcció. Una d'"interna" en relació amb el personatge estudiat, d'aprofundiment de l'obra i del seu autor (fins arribar als aspectes més íntims). I una altra d'"externa", per tal de veure quins eren els altres historiadors destacats en cada etapa del període considerat (i quin contacte mantingueren amb ell), quins corrents historiogràfics organitzats existiren a cada moment i quina relació es podia establir entre el desenvolupament global de la disciplina i els principais esdeveniments històrics del segle XX català. La primera direcció ha comportat una recerca bàsicament heurística, d'exploració de noves fonts per tal de dilucidar els aspectes foscos i desconeguts del personatge i la seva obra. La segona, ha suposat un esforç de síntesi i a la vagada d'investigació (donada la precarietat dels estudis existents sobre el tema) per tal de posar els fonaments d'una història de la historiografia catalana contemporània que mai abans no havia estat abordada de manera sistemàtica. Una i altra direcció, però, han estat complementàries. La figura de F. Soldevila s'ha convertit ací en una mena de fil conductor de l'evolució d'una disciplina (la historiografia) i d'una època històrica.
En el propòsit de donar una visió global de la història de la historiografia catalana, el "cas" de F. Soldevila era especialment adient per diferents circumstàncies. D'entrada, per la seva llarga trajectòria vital que va recórrer gairebé tota la centúria (o, com a mínim, els seus moments més significatius). I també perquè ell va ésser al mateix temps un dels historiadors més destacats de la seva època i un dels més oberts a les influències innovadores aparegudes en cada moment. Aquesta permeabilitat féu que la seva producció històrica registrés les principais evolucions que experimentà la historiografia i el conjunt de la cultura catalana del seu segle. L'anàlisi de la seva aportació, però, no s'ha limitat merament al context històric en que va viure, ja que també s'ha analizat el seu valor "transhistòric" (la vigència actual de la seva proposta, la seva vàlua "intrinseca" des d'una perspectiva de la metodologia historiogràfica i el seu valor referencial per als historiadors i historiadores d'avui). En definitiva, s'ha volgut repondre a la pregunta: Per què F. Soldevila és un clàssic?