La construcció del saber metalingüístic: estudi sobre l'aprenentatge de la gramàtica d'escolars de secundària en el marc d'una seqüència didàctica

Autor/a

Fontich Vicens, Xavier

Director/a

Camps, Anna

Ribas, Teresa

Fecha de defensa

2010-02-08

ISBN

9788469320501

Depósito Legal

B-34746-2010



Departamento/Instituto

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Didàctica de la Llengua, de la Literatura i de les Ciències Socials

Resumen

Aquest estudi se centra en la construcció del coneixement gramatical d'alumnes d'ESO en la interacció en petit grup i en el marc d'un model d'intervenció, el de Seqüència Didàctica de Gramàtica (SDG). La recerca ha mostrat fortes discrepàncies a l'hora de valorar el paper que la instrucció gramatical ha de jugar en la instrucció sobre l'ús de la llengua. La present tesi parteix de dues idees. En primer lloc, que entre aprenentatge de l'ús i reflexió metalingüística hi ha una relació important però no directa. Així, en l'aprenentatge de l'ús hi té una importància cabdal la reflexió metalingüística, en relació al domini de determinades nocions gramaticals, als procediments de reflexió metalingüística que han de portar a aquest domini, i a les actituds positives envers el codi com a àmbit d'estudi interessant. La segona idea de partida és la necessitat d'explorar un model que sigui alhora model de gramàtica per a l'escola que guiï la nostra intervenció a l'aula i model de recerca per investigar els processos que aquesta intervenció a l'aula desencadena. El present treball pretén contribuir a desenvolupar aquestes dues idees. <br/>El dividim en dues parts. La Part I presenta el marc teòric. El capítol 1 exposa el model d'ensenyament i aprenentatge adoptat, i desenvolupa idees referides a les aportacions de la psicologia sociocultural, dels estudis sobre la interacció social en el context escolar i dels estudis sobre la parla exploratòria. <br/>El capítol 2 se centra en l'activitat metalingüística i els coneixements gramaticals dels escolars, i fa referència als conceptes gramaticals i els obstacles en l'ensenyament i aprenentatge de la gramàtica. El coneixement d'una llengua implica un saber lligat a l'ús (automatitzat i invisible al mateix parlant) i un altre lligat al sistema gramatical (opac i objecte d'atenció). La interrelació entre aquest dos coneixements obre interrogants diversos. Estudis portats a terme en els darrers anys defensen que no tindria sentit una proposta d'ensenyament basada únicament en l'ús, i que tampoc no tindria sentit promoure únicament activitats a l'estudi del sistema. En definitiva la relació entre aquests dos pols no és directa ni automàtica i ens cal desenvolupar una gramàtica per a l'escola entesa com un instrument a mig camí de la formalització del lingüista i de la gramàtica implícita de l'aprenent. En l'àmbit català el programa de recerca sobre els conceptes gramaticals dels escolars consta de tres línies: l'anàlisi del procés de producció textual, els conceptes gramaticals dels estudiants, i la reflexió metalingüística en el marc d'un model d'intervenció que la faci possible. El nostre estudi se situa en la intersecció entre els dos darrers punts. <br/>El capítol 3, finalment, se centra en la gramàtica a l'escola, descrivint el model d'intervenció didàctica per a l'ensenyament i aprenentatge de la gramàtica que adoptem, el de Seqüència Didàctica de Gramàtica (SDG). Suposa la superació d'una visió purament transmissiva de l'ensenyament de llengües, la consideració del paper actiu i constructiu de l'aprenent, i la necessitat d'aproximacions holístiques més enllà de la tasca aïllada i puntual. Per a aquest model, l'ensenyament ha de permetre una interacció rica, la diversitat en les oportunitats d'aprenentatge i la possibilitat de participació d'aprenents amb habilitats diverses. A més de ser un model per a l'ensenyament i aprenentatge també ho és per a la recerca sobre com construeixen els escolars el raonament gramatical i sobre quins elements incideixen en aquest procés. <br/>La Part II presenta la recerca empírica. El capítol 4 exposa els objectius i les preguntes de recerca. El present treball és una contribució a l'elaboració d'un nou model d'ensenyament i aprenentatge de la gramàtica. Ens formulem quatre preguntes generals: (1) ¿Quines són les característiques d'una seqüència didàctica que afavoreix la reflexió dels alumnes?, (2) ¿Com construeixen els alumnes el seu coneixement gramatical al si d'una seqüència orientada a l'estudi del sistema?, (3) ¿Com es poden treballar les nocions gramaticals segons el model de Seqüència Didàctica de Gramàtica?, (4) ¿Com podem donar compte metodològicament de l'estudi dels processos d'aprenentatge?<br/>El capítol 5 detalla la metodologia seguida, que té dos plans: el pla del macrocontext o de la intervenció a l'aula i el pla del microcontext o de l'anàlisi de la interacció. La present recerca és un estudi de cas sobre l'activitat metalingüística d'uns escolars en una situació natural d'aula. En el nostre marc teòric general es produeix un punt de trobada de dues perspectives: el disseny i l'avaluació de propostes d'intervenció i l'anàlisi de la interacció verbal. <br/>Els capítols 6 i 7 exposen els resultats de l'anàlisi de cadascun d'aquests dos plans. Mostra qüestions d'un gran interès relatives a l'elaboració d'un diàleg interactiu i ric des del punt de vista metalingüístic. El desenvolupament de cada grup és força idiosincràtic però al llarg de la seqüència hi ha clares tendències a la millora. En ocasions els alumnes aborden les nocions metalingüístiques d'una forma molt poc elaborada. La nostra anàlisi ens permet relacionar això directament amb la capacitat que tenen de desenvolupar argumentacions riques. Mostrem de quina manera la interacció repercuteix en l'articulació del raonament metalingüístic.<br/>Finalment, el capítol 8 se centra en les conclusions, reprenent les preguntes formulades. Considerem que l'instrument d'anàlisi proposat ens ha permès descriure els problemes amb què es troben els alumnes i el seu raonament metalingüístic, interpretant-lo en relació als processos argumentatius. Ens ha permès també identificar al nivell micro de les interaccions les traces del que ha estat treballat al nivell macro de la intervenció didàctica, basada en el model Seqüència Didàctica de Gramàtica. Aquestes traces fan referència al treball gramatical integrador de les perspectives semàntica, pragmàtica i formal, així com a aspectes relatius a la gestió de l'argumentació col·laborativa. Considerem que aquestes evidències ens permeten validar el model d'intervenció adoptat. Tanquem l'estudi amb unes darreres consideracions sobre algunes idees referides a les perspectives de futur del nostre treball, referides per exemple al treball integrat de llengües a l'escola o a l'elaboració de materials de consulta tant per a professors com per a alumnes.


Este estudio se centra en la construcción del conocimiento gramatical por parte de alumnos de 4º de la ESO en la interacción en pequeño grupo y en el marco de un modelo de intervención, el de Secuencia Didáctica de Gramática (SDG). La investigación ha mostrado fuertes discrepancias a la hora de valorar el papel que la instrucción gramatical debe jugar en la instrucción sobre el uso de la lengua. La presente tesis parte de dos ideas. En primer lugar, que en el aprendizaje del uso tiene una importancia básica la reflexión metalingüística, en relación al dominio de determinadas nociones gramaticales, a los procedimientos de reflexión metalingüística que tienen que llevar a este dominio, y a las actitudes positivas hacia el código como ámbito de estudio interesante. La segunda idea de partida es la necesidad de explorar un modelo que sea a la vez modelo de gramática para la escuela que guíe nuestra intervención en el aula y modelo de investigación para investigar los procesos que esta intervención en el aula desencadena. El presente trabajo pretende contribuir en desarrollar estas dos ideas. <br/>Lo dividimos en dos partes. La Parte I presenta el marco teórico. El capítulo 1 expone el modelo de enseñanza y aprendizaje adoptado, y desarrolla ideas referidas a las aportaciones de la psicología sociocultural, del estudio de la interacción social en el contexto escolar y del habla exploratoria. El capítulo 2 se centra en la actividad metalingüística y los conocimientos gramaticales de los escolares, y hace referencia a los conceptos gramaticales y los obstáculos en la enseñanza y aprendizaje de la gramática. El conocimiento de una lengua implica un saber ligado al uso (automatizado e invisible al mismo hablante) y otro ligado al sistema gramatical (opaco y objeto de atención). La interrelación entre estos dos conocimientos abre interrogantes diversos. Diversos estudios muestran que no tendría sentido una propuesta de enseñanza basada únicamente en el uso, y tampoco tendría sentido promover únicamente actividades orientadas al estudio del sistema. En definitiva la relación entre estos dos polos no es directa ni automática y nos es preciso desarrollar una gramática para la escuela como instrumento a medio camino de la formalización del lingüista y de la gramática implícita del aprendiz. En el ámbito catalán el programa de investigación sobre los conceptos gramaticales de los escolares consta de tres líneas: el análisis del proceso de producción textual, los conceptos gramaticales de los estudiantes, y la reflexión metalingüística en el marco de un modelo de intervención que la haga posible. Nuestro estudio se sitúa en la intersección entre los dos últimos puntos. El capítulo 3, finalmente, se centra en la gramática en la escuela, describiendo el modelo de intervención didáctica para la enseñanza y aprendizaje de la gramática que adoptamos, el de Secuencia Didáctica de Gramática (SDG). Supone la superación de una visión puramente transmisiva de la enseñanza de lenguas, la consideración del papel activo y constructivo del aprendiz, y la necesidad de aproximaciones holísticas a más allá de la tarea aislada y puntual. Para este modelo, la enseñanza debe permitir una interacción rica, la diversidad en las oportunidades de aprendizaje y la posibilidad de participación de aprendices con habilidades diversas. Además de ser un modelo para la enseñanza y aprendizaje también lo es para la investigación sobre cómo construyen los escolares el razonamiento gramatical y de qué elementos inciden en este proceso. <br/>La Parte II presenta la investigación empírica. El capítulo 4 expone los objetivos y las preguntas de investigación. El presente trabajo es una contribución a la elaboración de un nuevo modelo de enseñanza y aprendizaje de la gramática. Nos formulamos cuatro preguntas generales: (1) ¿Cuáles son las características de una secuencia didáctica que favorece la reflexión de los alumnos?, (2) ¿Cómo construyen los alumnos su conocimiento gramatical en el seno de una secuencia orientada al estudio del sistema?, (3) ¿Cómo se pueden trabajar las nociones gramaticales según el modelo de Secuencia Didáctica de Gramática?, (4) ¿Cómo podemos dar cuenta metodológicamente del estudio de los procesos de aprendizaje? El capítulo 5 detalla la metodología seguida, que tiene dos planos: el plano del macrocontexto o de la intervención en el aula y el plano del microcontexto o del análisis de la interacción. La presente investigación es un estudio de caso sobre la actividad metalingüística de unos escolares en una situación natural de aula. En nuestro marco teórico general se produce un punto de encuentro entre dos métodos: el diseño y la evaluación de propuestas de intervención, y el análisis de la interacción verbal. <br/>Los capítulos 6 y 7 exponen los resultados del análisis de cada uno de estos dos planos. Muestra cuestiones de un gran interés relativas a la elaboración de un diálogo interactivo y rico bajo el punto de vista metalingüístico. El desarrollo de cada grupo es bastante idiosincrásico pero a lo largo de la secuencia hay claras tendencias a la mejora. En ocasiones los alumnos abordan las nociones metalingüísticas de una forma muy poco elaborada. Nuestro análisis nos permite relacionar eso directamente con la capacidad que tienen de desarrollar argumentaciones ricas. Mostramos de qué manera la interacción repercute en la articulación del razonamiento metalingüístico. Finalmente, el capítulo 8 se centra en las conclusiones, reanudando las preguntas formuladas y exponiendo algunas ideas referidas a las perspectivas de futuro de nuestro trabajo. El estudio realizado nos ha aportado evidencias que nos permiten validar este modelo, identificando los problemas con el que se encuentran los alumnos y describiendo su razonamiento metalingüístico, interpretándolo en relación a los procesos argumentativos.


This study focuses on the construction of grammar knowledge by pupils on their last year of compulsory education in Spain (15-16 years). Pupils interact in small group within the framework of a model of intervention, that of Didactic Sequence of Grammar (DSG). The present work is a contribution to the elaboration of a new model for grammar instruction. We formulate four general questions: (1) How a Didactic Sequence should be in order to promote metalinguistic activity?, (2) How the pupils build their grammar knowledge in a sequence focused on the language system and not on the language use?, (3) How could grammar notions be approached according to the model of Didactic Sequence of Grammar?, and (4) How we can give methodological account for the study of the learning processes? Research has shown strong discrepancies when appraising the role of grammar instruction in learning a language. The present work intends to contribute to develop the following two ideas. First: the link between the use of language and the explicit metalinguistic activity is not a direct link. In learning how to use a language, metalinguistic activity is of great importance, and it is also important when we consider as an area of interest in itself the grammar notions, the procedures that will lead us to these notions, and the positive attitudes towards the code. Second: we need to explore a model that is at the same time a model for guiding our intervention in the classroom when teaching grammar and a model of research about the processes that this intervention in the classroom unleashes. <br/>We divide it in two parts. Part I shows the theoretical frame. Chapter 1 sets forth the educational model adopted, and develops ideas related to sociocultural psychology, to studies about social interaction in the school context, and to studies about the so called "exploratory talk". Chapter 2 focuses on the metalinguistic activity of the students, and refers to the grammar concepts and the obstacles that the learner may find, taking into account that learning a language implies a knowledge embedded in using it (invisible to the same speaker) and another one related to the grammar system (object of attention). Chapter 3, finally, focuses on the grammar at the school, describing the model of didactic intervention for grammar teaching that we adopt (that of Didactic Sequence of Grammar, DSG): it overcomes a purely transmissive vision of language education, it considers the need of an active role on behalf of the trainee, and it highlights the need of holistic approaches beyond the isolated and prompt task. <br/>Part II focuses on the empirical research. Chapter 4 sets forth the goals and the above-mentioned questions of research. Chapter 5 deals with methodology, which has two levels: the macrocontext (the intervention in the classroom) and the microcontext (the analysis of the interaction). The present research is a case study about the metalinguistic activity of some students in a natural classroom situation. Our general theoretical frame is a meeting point of two perspectives: the design and evaluation of intervention proposals, and the analysis of verbal interaction. Chapters 6 and 7 present the results of the analysis of each of these two plans. They show questions of a great interest related to the elaboration of dialogues. The process in each group is quite idiosyncratic but along the sequence there are clear trends of improvement. On occasions the pupils approach the metalinguistic notions with a very low elaboration. Our analysis allows us to relate this issue to the capacity of the group to develop rich interactions. We show in which way the interaction has effects on the articulation of metalinguistic reasoning. Finally, chapter 8 focuses on the conclusions. We consider that the instrument of analysis proposed has allowed us to portray the pupils' metalinguistic reasoning. It also allows us to identify on a micro level the traces of what has been worked at the macro level of the didactic intervention. These traces make reference to the organic integration of semantics, pragmatics and form, as well as to aspects related to the collaborative argumentation. We consider that this evidence allows us to validate the model of intervention adopted. We close the study with some final considerations about the future perspectives of our work, also related to the school and the elaboration of materials for teachers as well as for pupils.

Palabras clave

Seqüència-didàctica; Gramàtica; Ensenyament

Materias

37 - Educación. Enseñanza. Formación. Tiempo libre

Área de conocimiento

Ciències Socials

Documentos

xfv1de1.pdf

3.783Mb

 

Derechos

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)