Evaluación de la capacidad osteoconductora del sulfato cálcico bifásico BondBone® versus el hueso bovino mineral desproteinizado Bio-Oss® en preservación de la cresta alveolar maxilar y mandibular de dientes monorradiculares: Estudio clínico prospectivo, controlado, randomizado, radiológico, microtomográfico e histomorfométrico.

Abstract

El present estudi té com a objectiu avaluar l'efectivitat dels biomaterials BondBone® i Bio-Oss® en preservació de la cresta alveolar mitjançant la comparació de resultats radiològics, microtomogràfics i histomorfométrics.

La hipòtesi de treball proposa que el BondBone® presenta menors canvis dimensionals en alçada i amplada en comparació al Bio-Oss® i al grup control, una estructura microtrabecular diferent al Bio-Oss® i al grup control i un major percentatge d'os a nivell histomorfomètrica en comparació al Bio-Oss® i al grup control al cap dels 6 mesos. Es van incloure un total de 12 pacients amb dents en maxil·lar o mandíbula, que van requerir extracció dels mateixos i que després de 6 mesos se'ls van col·locar implants per a la rehabilitació dental implantosoportada. Es van realitzar en total 75 extraccions de les quals, 36 van ser de dents monorradiculares. Les raons d'extracció dels 36 dents van ser diverses: 5 dents de 36 es van extreure per incapacitat de reconstrucció, 16 dents de 36 es van extreure per malaltia periodontal avançada amb mobilitat i 15 dents de 36 es van extreure per motius protètics. La mida mostral per tant de l'estudi va ser de 36 alvèols monoradiculares; 18 alvèols monoradiculares pertanyien al maxil·lar superior i 18 alvèols monorradiculares pertanyien al maxil·lar inferior. Tots els alvèols presentaven les 4 parets o com a màxim podien presentar un defecte vertical de 2 mm i es van classificar com alvèols tipus I i II segons la classificació de Elian i cols., I com a tipus I i II segons classificació de Caplanis i cols. Tres alvèols en una mateixa arcada s'han necessitat en cada pacient i, per tant, tres modalitats terapèutiques s'han realitzat en cada pacient: grup test 1: alvèol monorradicular preservat amb BondBone® o sulfat càlcic bifàsic cobert amb membrana de col·lagen reticulada 4Bone RCM®; grup test 2: alvèol monorradicular preservat amb Bio-oss® o os boví mineral desproteinitzat de partícula petita 0,25-1 mm i cobert amb membrana de col·lagen reticulada 4Bone RCM®; grup control: alvèol monorradicular amb cicatrització natural cobert amb membrana de col·lagen reticulada 4Bone RCM®. L'assignació aleatòria dels materials amb els tres alvèols d'estudi en cada individu es va realitzar mitjançant una llista generada per ordinador i un sistema de distribució per paperetes assignades. Les paperetes tenien escrita la posició de alvèol a regenerar. Es va relacionar el primer nom generat per l'ordinador (BondBone®, Bio-Oss® o Control) amb la primera papereta que corresponia a la posició de l'alvèol a preservar i així successivament.

Pel que fa als canvis dimensionals mitjançant CBCT, després de 6 mesos en els tres grups d'estudi, s'ha observat que aquestes variacions en alçada són similars amb l'ús de BondBone® respecte a Bio-Oss® i els controls. No obstant això, la reducció d'amplada, a qualsevol distància a la base, amb BondBone® és significativament més gran que la de Bio-Oss® i similar al grup control. També hem observat que els canvis dimensionals en alçada i en amplada són més pronunciats durant els primers tres mesos després de la preservació. Mitjançant el micro-TC s'han valorat les característiques microestructurals dels tres grups d'estudi. Els resultats per BondBone® i Bio-Oss® exhibeixen certes diferències. La densitat mineral òssia de BondBone® és més gran, propera a la significació estadística. Es confirma significativament que els alvèols preservats amb BondBone® presenten una menor separació trabecular i un major nombre trabecular respecte a Bio-Oss®. Els paràmetres microestructurals en el grup de BondBone® són més similars als del grup control encara que es va observar una tendència en el grup control a presentar menys separació trabecular. Histomorfomètricament després de 6 mesos, s'han trobat diferències en la quantitat d'os nou neoformat entre els tres grups. L'ús de BondBone® en la preservació de la cresta alveolar presenta major percentatge d'os nou i no s'observen partícules residuals en comparació amb la cresta preservada amb Bio-Oss®. Les crestes alveolars control presenten un percentatge d'os neoformat molt semblant al grup preservat amb BondBone®.

A més, s'ha observat que hi ha una associació entre algunes variables microestructurals i els resultats histomorfomètrics. En els grups BondBone® i control s'observa una relació estadísticament significativa entre la fracció volumètrica òssia (BV/TV) amb el percentatge d'os neoformat en una correlació positiva. En tots dos grups també, la fracció volumètrica òssia (BV/TV) i el percentatge de teixit connectiu presenten una correlació negativa, interpretant que la ràtio (BV/TV) s'incrementa a mesura que ho fa el percentatge d'os neoformat i, per tant, disminueix el connectiu no mineralitzat. En el grup control també s'adverteix una relació positiva i significativa entre el percentatge d'os neoformat i gruix trabecular (Tb.Th). En el grup preservat amb Bio-Oss® no s'observa cap relació rellevant amb el percentatge d'os neoformat. No obstant això, sí que són notables la relació entre la fracció volumètrica òssia (BV/TV) i la separació trabecular (Tb.Sp) amb el percentatge de teixit connectiu. També es troba una relació de magnitud similar entre la fracció volumètrica òssia (BV/TV) i el percentatge de partícula residual. Això es deu al fet que el percentatge d'os neoformat presenta poca variabilitat i és similar al llarg dels pacients. El percentatge restant es reparteix de forma molt més variable entre teixit connectiu i residual. Per tant, aquestes són les components que realment estan relacionades entre si i per això les correlacions amb la micro-CT són sempre inverses entre tots dos. Després de la realització d'aquest estudi clínic randomitzat se suggereix que després de sis mesos de la preservació, el xenoempelt Bio-Oss® manté millor el volum de la cresta òssia sobretot en amplada, el material aloplàstic Bondbone® forma més os vital i les característiques microestructurals observades en el grup de BondBone® són més similars a les del grup control existint diferències estadísticament significatives amb la microarquitectura òssia obtinguda mitjançant Bio-Oss®.

El presente estudio tiene como objetivo evaluar la efectividad de los biomateriales BondBone® y Bio-Oss® en preservación de la cresta alveolar mediante la comparación de resultados radiológicos, microtomográficos e histomorfométricos.

La hipótesis de trabajo propone que el BondBone® presenta menores cambios dimensionales en altura y anchura en comparación al Bio-Oss® y al grupo control, una estructura microtrabecular diferente al Bio-Oss® y al grupo control y un mayor porcentaje de hueso a nivel histomorfométrico en comparación al Bio-Oss® y al grupo control al cabo de los 6 meses.

Se incluyeron, un total de 12 pacientes con dientes en maxilar o mandíbula, que requirieron extracción de los mismos y que tras 6 meses se les colocaron implantes para la rehabilitación dental implantosoportada. Se realizaron en total 75 extracciones de las cuales, 36 fueron de dientes monorradiculares. Las razones de extracción de los 36 dientes fueron diversas: 5 dientes de 36 se extrajeron por incapacidad de reconstrucción, 16 dientes de 36 se extrajeron por enfermedad periodontal avanzada con movilidad y 15 dientes de 36 se extrajeron por motivos protéticos. El tamaño muestral por tanto del estudio fue de 36 alveolos monoradiculares; 18 alveolos monoradiculares pertenecían al maxilar superior y 18 alveolos monorradiculares pertenecían al maxilar inferior. Todos los alveolos presentaban las 4 paredes o como máximo podían presentar un defecto vertical de 2 mm y se clasificaron como alveolos tipo I y II según la clasificación de Elian y cols., y como tipo I y II según clasificación de Caplanis y cols.

Tres alveolos en una misma arcada se han necesitado en cada paciente y por lo tanto, tres modalidades terapéuticas se han realizado en cada paciente: grupo test 1: alveolo monorradicular preservado con BondBone® o sulfato cálcico bifásico cubierto con membrana de colágeno reticulada 4Bone RCM®; grupo test 2: alveolo monorradicular preservado con Bio-oss® o hueso bovino mineral desproteinizado de partícula pequeña 0,25-1 mm y cubierto con membrana de colágeno reticulada 4Bone RCM®; grupo control: alveolo monorradicular con cicatrización natural cubierto con membrana de colágeno reticulada 4Bone RCM® .

La asignación aleatoria de los materiales con los tres alveolos de estudio en cada individuo se realizó mediante una lista generada por ordenador y un sistema de distribución por papeletas asignadas. Las papeletas tenían escrita la posición de alveolo a regenerar. Se relacionó el primer nombre generado por el ordenador (BondBone®, Bio-Oss® o Control) con la primera papeleta que correspondía a la posición del alveolo a preservar y así sucesivamente. En cuanto a los cambios dimensionales mediante CBCT, tras 6 meses en los tres grupos de estudio, se ha observado que estas variaciones en altura son similares con el uso de BondBone® respecto a Bio-Oss® y los controles. Sin embargo, la reducción de anchura, a cualquier distancia a la base, con BondBone® es significativamente mayor respecto a Bio-Oss® y similar al grupo control. También hemos observado que los cambios dimensionales en altura y en anchura son más pronunciados durante los primeros tres meses tras la preservación. Mediante el micro-TC se han valorado las características microestructurales de los tres grupos de estudio. Los resultados para BondBone® y Bio-Oss® exhiben ciertas diferencias. La densidad mineral ósea de BondBone® es mayor, próxima a la significancia estadística. Se confirma significativamente que los alveolos preservados con BondBone® presentan una menor separación trabecular y un mayor número trabecular respecto a Bio-Oss®. Los parámetros microestructurales en el grupo de BondBone® son más similares a los del grupo control aunque se observó una tendencia en el grupo control a presentar menos separación trabecular. Histomorfométricamente tras 6 meses, se han encontrado diferencias en la cantidad de hueso nuevo neoformado entre los tres grupos. El uso de BondBone® en la preservación de la cresta alveolar presenta mayor porcentaje de hueso nuevo y no se observan partículas residuales en comparación con la cresta preservada con Bio-Oss®. Las crestas alveolares control presentan un porcentaje de hueso neoformado muy parecido al grupo preservado con BondBone®. Además, se ha observado que existe una asociación entre algunas variables microestructurales y los resultados histomorfométricos. En los grupos BondBone® y control se observa una relación estadísticamente significativa entre la fracción volumétrica ósea (BV/TV) con el porcentaje de hueso neoformado en una correlación positiva. En ambos grupos también, la fracción volumétrica ósea (BV/TV) y el porcentaje de tejido conectivo presentan una correlación negativa, interpretando que el ratio BV/TV se incrementa conforme lo hace el porcentaje de hueso neoformado y, por ende, disminuye el conectivo no mineralizado. En el grupo control también se advierte una relación positiva y significativa entre el porcentaje de hueso neoformado y grosor trabecular (Tb.Th). En el grupo preservado con Bio-Oss® no se observa ninguna relación relevante con el porcentaje de hueso neoformado. Sin embargo, sí son notables la relación entre la fracción volumétrica ósea (BV/TV) y la separación trabecular (Tb.Sp) con el porcentaje de tejido conectivo. También se encuentra una relación de magnitud similar entre la fracción volumétrica ósea (BV/TV) y el porcentaje de partícula residual. Ello se debe a que el porcentaje de hueso neoformado presenta poca variabilidad y es similar a lo largo de los pacientes. El porcentaje restante se reparte de forma mucho más variable entre tejido conectivo y residual. Por tanto, estas son las componentes que realmente están relacionadas entre sí y por ello las correlaciones con la micro-CT son siempre inversas entre ambos.

Tras la realización de este estudio clínico randomizado se sugiere que tras seis meses de la preservación, el xenoinjerto Bio-Oss® mantiene mejor el volumen de la cresta ósea sobretodo en anchura, el material aloplástico BondBone® forma más hueso vital y las características microestructurales observadas en el grupo de BondBone® son más similares a las del grupo control existiendo diferencias estadísticamente significativas con la microarquitectura ósea obtenida mediante Bio-Oss®.