The political ecology of marine finfish aquaculture in europe: discourses, implicit assumptions, commodity frontiers and environmental justice

Abstract

L'aqüicultura és el subsector productiu agroalimentari amb més creixement des dels anys setanta. El seu percentatge en la producció alimentària marina ha crescut de manera ininterrompuda. En un context de captures decreixents i estocs pesquers en risc, l'aqüicultura ha estat proposada com la solució a la creixent demanda de productes pesquers. Aquesta tendència ha transformat les pràctiques de producció marina, passant de la pesca a la granja, alhora que ha ofert noves fronteres per a l’entrada del capital a través del desenvolupament d'inversions i d’innovacions sociotecnològiques. Aquesta tesi tracta de contribuir a la millor comprensió d'aquesta transformació i de les relacions socials i ecològiques desiguals produïdes. Es centra en el cas europeu, i planteja la pregunta de com i per què l'aqüicultura transforma les relacions de producció en l'àmbit marí i la seva governança. S'han fet servir diverses metodologies qualitatives, en el marc de l'ecologia política, i s'han abordat tres objectius: (i) analitzar els discursos europeus aqüícoles i identificar de quina manera es relacionen amb els processos de confinament i mercantilització del medi marí; (ii) identificar els conflictes socioambientals relacionats amb les granges aqüícoles a Europa des de la perspectiva de la justícia ambiental; i (iii) explorar l'expansió geogràfica, espacial i taxonòmica de les fronteres extractives associades a l'aqüicultura marina intensiva. Els resultats de la investigació suggereixen que l'aqüicultura de peixos marins condiciona i transforma els espais i les relacions productives marines a través de l'expansió contínua del capital, l'extensió a noves fronteres extractives i el confinament de béns comuns. Un procés que és facilitat pels discursos dominants com ara l'imperatiu del creixement. A través de la recerca de vies per a una major acumulació de capital, la transformació de la pesca cap a l'aqüicultura intensiva marina canvia les relacions socials i ambientals en l'àmbit marí. La reconfiguració resultant de l'accés i el control sobre els comuns marins exclou diversos actors, i això al seu torn genera conflictes socioambientals i demandes de justícia ambiental relacionats amb les granges aqüícoles. La investigació assenyala que aquesta expansió produeix nous règims naturals, espacials i socioeconòmics amb la intenció de superar les crisis d'acumulació del capital vinculades al decreixement dels estocs i captures pesqueres, i es produeix mitjançant el confinament i la mercantilització del medi marí. A través de la investigació realitzada, aquesta tesi contribueix a la literatura d'ecologia política vinculada a l'aqüicultura així com als debats teòrics més amplis associats als confinaments, el canvi agrari i socioambiental i la governança ambiental neoliberal.

La acuicultura es el subsector productivo agroalimentario con mayor crecimiento desde los años setenta. Su porcentaje en la producción alimentaria marina ha crecido de manera ininterrumpida. En un contexto de capturas decrecientes y stocks pesqueros en riesgo, la acuicultura ha sido propuesta como la solución a la creciente demanda de productos pesqueros. Esta tendencia ha transformado las prácticas de producción marina, pasando de la pesca a la granja, al tiempo que ha ofrecido nuevas fronteras para la entrada del capital a través del desarrollo de inversiones e innovaciones socio-tecnológicas. Esta tesis trata de contribuir a una mejor comprensión de esta transformación y de las relaciones sociales y ecológicas desiguales producidas por ella. Se centra en el caso europeo, y plantea la pregunta de cómo y por qué la acuicultura transforma las relaciones de producción en el ámbito marino y su gobernanza. Se han usado diversas metodologías cualitativas, en el marco de la ecología política, y se han abordado tres objetivos: (i) analizar los discursos europeos acuícolas e identificar de qué manera se relacionan con los procesos de confinamiento y mercantilización del medio marino; (ii) identificar los conflictos socioambientales relacionados con las granjas acuícolas en Europa desde la perspectiva de la justicia ambiental; y (iii) explorar la expansión geográfica, espacial y taxonómica de las fronteras extractivas asociadas a la acuicultura marina intensiva. Los resultados de la investigación sugieren que la acuicultura de peces marinos condiciona y transforma los espacios y relaciones productivas marinas a través de la expansión continua del capital, la extensión a nuevas fronteras extractivas y el confinamiento de bienes comunes. Un proceso que es facilitado por los discursos dominantes como por ejemplo el imperativo al crecimiento. A través de la búsqueda de vías para una mayor acumulación del capital, la transformación de la pesca a la acuicultura intensiva marina cambia las relaciones sociales y ambientales en el medio marino. La reconfiguración resultante del acceso y el control sobre los comunes marinos excluye a diversos actores, y esto a su vez genera conflictos socioambientales y demandas de justicia ambiental relacionados con las granjas acuícolas. La investigación señala que esta expansión produce nuevos regímenes naturales, espaciales y socioeconómicos con la intención de superar las crisis de acumulación del capital vinculadas al decrecimiento de los stocks y capturas pesqueras, y se produce por medio del confinamiento y la mercantilización del medio marino. A través de la investigación realizada, esta tesis contribuye a la literatura de ecología política vinculada a la acuicultura así como a los debates teóricos más amplios asociados a los confinamientos, el cambio agrario y socioambiental y la gobernanza ambiental neoliberal.

Aquaculture is the fastest-growing food-production sector globally—since the 1970s, its share in total seafood production has increased uninterruptedly. In the context of falling captures and endangered fish stocks, aquaculture has been proposed as the solution for supplying the rising global seafood demand. This trend has transformed the practices of seafood production from capture to farming, while opening new frontiers for capital with new types of investments and socio-technical innovations. In this thesis, I contribute to understanding this transformation and the resulting uneven social and ecological production relations. By focusing on the case of Europe, I address the question of how and why marine finfish aquaculture transforms the relations of seafood production and marine governance. Adopting a range of qualitative methodological approaches informed by political ecology, my analysis has three objectives: (i) to analyze discourses on European aquaculture and uncover the way they relate to processes of enclosure and commodification of marine areas; (ii) to identify socio-environmental conflicts related to fish farms in Europe and examine them through the lens of environmental justice; and (iii) to explore the geographic, spatial, and taxonomic expansion of commodity frontiers associated with intensive marine aquaculture. The research findings presented in this thesis suggest that marine finfish aquaculture shapes and transforms marine spaces and production relations through the continuous expansion of capital into new commodity frontiers and the enclosure of marine commons, enabled by dominant discourses like growth imperative. By seeking further capital accumulation, the transformation from capture fisheries to intensive marine aquaculture changes social and ecological relations within marine area. The resulting reconfiguration of access to and control over marine commons excludes a variety of social actors, and leads in turn to socio-environmental conflicts related to fish farms informed by environmental justice demands. I claim that such a continuous expansion underpins how capital produces nature, space, and socio-ecological regimes with the intention of overcoming accumulation crises related to declining stocks and capture fisheries through further enclosing and commodifying marine areas. Through these findings, this thesis contributes to literatures on the political ecology of aquaculture as well as to broader theoretical debates on enclosures, agrarian and socio-environmental change and on neoliberal environmental governance.