Cèl·lules progenitores endotelials i hipertensió arterial refractària

Author

Oliveras i Serrano, Anna

Director

Roca-Cusachs, A.

Date of defense

2008-11-05

ISBN

9788469260371

Legal Deposit

B-38526-2009



Department/Institute

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina

Abstract

La Hipertensió Arterial (HTA) és la principal causa de malaltia i mortalitat en el món. La seva capacitat lesiva ve mitjançada principalment a través de la lesió vascular ateroscleròtica. Aquesta lesió s'inicia amb una disfunció endotelial, afavorida per la HTA a més d'altres factors de risc vascular. La disfunció de les cèl·lules endotelials és el pas previ al desenvolupament de la placa ateroscleròtica. En la HTA refractària en concret, el remodelatge vascular i cardíac es relaciona encara més intensament amb aquesta disfunció endotelial, i els malalts que la pateixen són subjectes amb un risc més elevat de patir complicacions cardiovasculars. D'altra banda, les cèl·lules endotelials madures tenen un baix potencial proliferatiu. Ara se sap que les cèl·lules progenitores endotelials (CPE) són fonamentals en la formació de nous capil·lars i en la reparació dels vasos danyats. A més de reflectir la integritat i l'homeòstasi vascular, les CPE han mostrat tenir un valor pronòstic quant a la possibilitat de patir complicacions cardiovasculars. De manera semblant, s'ha observat una correlació inversa entre el número i funció de les CPE i els diversos factors de risc cardiovascular. Així, la diabetis, la dislipèmia, el tabaquisme, el sedentarisme, la hiperhomocisteïnèmia o la insuficiència renal, s'han relacionat amb una reducció en el número i funció de les CPE. En el cas de la HTA, s'ha observat una associació amb una disminució de la capacitat migratòria de les CPE en malalts coronaris. No obstant, no s'ha demostrat una correlació inversa amb el número de CPE. Creiem que seria lògic que hi hagués una reducció també en el número de CPE en els malalts amb HTA, si bé això podria dependre del grau de severitat de la mateixa. Per això, en la present Tesi Doctoral es pretén demostrar si en malalts amb HTA refractària, i per tant de grau sever, hi ha una reducció en els nivells circulants de CPE i després de cultiu, si això es tradueix en una pitjor funció endotelial i per tant les CPE serien d'utilitat per determinar el risc d'aquests malalts, i si en conseqüència aquests són individus susceptibles d'un abordatge terapèutic diferent. Per això en una primera part es va estudiar el número de CPE i la seva proliferació després de cultiu en un grup de 39 malalts amb HTA refractària confirmada per monitoratge ambulatori de pressió arterial de 24h (MAPA), comparant-ho amb un grup de 30 voluntaris sans normotensos. A partir de cèl·lules mononuclears aïllades de sang perifèrica amb centrifugació per gradient de densitat, es van identificar les CPE mitjançant citometria de flux, i per determinar el seu fenotip es va utilitzar tècniques d'immunohistoquímica, considerant CPE aquelles que eren positives pel triple marcatge immunoquímic CD34, CD133 i CD45. En una segona part, en 29 d'aquests malalts amb HTA refractària es va mesurar la capacitat de vasodilatació endoteli-dependent mitjançant pletismografia d'oclusió venosa i es va analitzar quins factors es correlacionaven amb la mateixa en aquesta població. D'altra banda, en els malalts es va realitzar també mesura de pressió arterial clínica, analítica en sang i orina, estudi de marcadors inflamatoris i ecocardiografia, així com determinació de paràmetres antropomètrics i demogràfics i avaluació dels factors de risc cardiovascular clàssics. D'acord amb això, en la present Tesi Doctoral es demostra la disminució de CPE circulants en malalts amb HTA refractària respecte a voluntaris sans normotensos, amb independència d'altres factors (31 [7; 56] vs. 51 [30; 82] CPE/105MN; p=0.014) i de la seva proliferació en cultiu (96 [12; 248] vs. 518 [320; 715] CPE/camp; p<0.001). A la vegada, es demostra que un menor número de CPE circulants es relaciona de forma independent amb una pitjor vasodilatació endoteli-dependent (p=0.027), com també s'hi relacionen els nivells elevats d'homocisteïna plasmàtica (p=0.004).


Hypertension is the main responsible for worldwide morbidity and mortality. Its associated damage is produced through the atherosclerotic vascular lesion. Such a lesion starts with endothelial dysfunction, favoured by hypertension asides other vascular risk factors. Endothelial cell dysfunction is the initial step to the atherosclerotic plaque development. Vascular and cardiac remodelling is specially related to the endothelial dysfunction in patients with refractory hypertension and patients who suffer from refractory hypertension are more prone to suffer from adverse cardiovascular outcomes. On the other hand, mature endothelial cells have a low proliferative capacity. It is now known that endothelial progenitor cells (EPC) have a key role in capillary development and in damaged vessels repair. Besides reflecting the vascular integrity and homeostasis, EPC have demonstrated to have a prognostic value as for the occurrence of cardiovascular diseases. Similarly, an inverse relationship has been observed between EPC number and function and several cardiovascular risk factors. Thus, diabetes, dislipidemia, tobacco smoking habit, physical inactivity, hyperhomocysteinemia or renal dysfunction, have been related to a lower number and a poor function activity of EPC. It has been observed a clear relationship between a reduced migratory capacity of EPC and arterial hypertension in patients with coronary artery disease. However, an inverse relationship between peripheral EPC concentration and hypertension has not been demonstrated yet. We believe that patients with hypertension should also have a reduced circulating EPC levels, although this could be linked to the severity of the degree of hypertension. This Doctoral Thesis is aimed to explore if circulating EPC number and proliferation after culture are independently and significantly reduced in patients with refractory hypertension, mirroring a worst endothelial function and, as a consequence, showing that EPC could be a good risk biomarker for these patients. If it was the case, patients with refractory hypertension could be deserved a different therapeutic approach. Thus, we first analyzed the number of circulating EPC and after in vitro culture in 39 patients with refractory hypertension confirmed through 24h-ambulatory-blood pressure-monitoring (ABPM) in comparison to 30 healthy voluntaries. EPC were identified by flux cytometry from mononuclear cells isolated in peripheral blood by Ficoll density-gradient centrifugation. Immunohistochemistry was used to determine EPC phenotype, and EPC were considered when they were positive for CD34, CD133 and CD45. Furthermore, venous occlusion plethysmography was applied in 29 of these refractory hypertensives in order to measure their endothelium-dependent vasodilatation. Moreover, office blood pressure, blood and urine biochemistry, circulating inflammatory markers and echocardiography were also assessed in these patients, as well as anthropometric and demographic parameters and classical cardiovascular risk factors. According to that, this Doctoral Thesis demonstrates a lower circulating EPC number in patients with refractory hypertension in comparison with healthy normotensives, independently of other factors (31 [7; 56] vs. 51 [30; 82] CPE/105MN; p=0.014), as well as a reduced number of EPC after culture (96 [12; 248] vs. 518 [320; 715] CPE per field; p<0.001). Moreover, it is shown that a lower number of circulating EPC in these patients is independently related to a worst endothelium-dependent vasodilatation (p=0.027), similarly to what occurs as for high plasma homocysteine levels (p=0.004).

Keywords

Disfunció endotelial; Hipertensió refractària; Cèl·lules progenitores endotelials

Subjects

612 - Physiology. Human and comparative physiology

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Documents

aos1de1.pdf

4.070Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)